Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Conflicte lingüístic: minorització i normalització

En les situacions de llengües en contacte, és freqüent el conflicte lingüístic. Una llengua en va desplaçant una altra, va ocupant els seus àmbits d'ús i va restant-li parlants. Sempre és transitori, per la qual cosa la seva evolució pot abocar a la substitució o normalització lingüística. Exemples de conflicte lingüístic: català-castellà a l'Estat espanyol.

La minorització

En tot conflicte lingüístic es produeix. Es tracta d'un procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la llengua. És el resultat d'una sèrie de pressions internes i externes.

La substitució

Implica la pèrdua de funcions i de parlants de la llengua pròpia en favor de la forana...

El monolingüisme és l'ús d'una única llengua per un individu o la població d'un territori. Estadísticament, és molt menys freqüent que el plurilingüisme, per diversos motius: molts estats reconeixen més d'una llengua oficial perquè hi conviuen diversos pobles. A més, en els estats oficialment monolingües pot haver-hi comunitats amb llengües pròpies, fruit dels moviments de fronteres històrics. D’altra banda, a l'escola s'aprèn una segona llengua, i la immigració fa que hi hagi una forta barreja idiomàtica a tot el món, entre d’altres.

No hem de confondre el monolingüisme estatal amb l’acceptació d’una sola llengua oficial: és el cas de França, Itàlia, Turquia, EUA, Marroc, Austràlia, Espanya fins no fa gaire...

Gramàtica Catalana: Categories i Ús

Els Determinants

Determinants: Acompanyen el nom (ex: el comandament).

• Article: el, la...
• Demostratiu: aquest, aquella...
• Possessiu: meu, teu, nostre...
• Numeral: dos terços, tres, vint-i-un...
• Quantitatius: molt, poc...
• Indefinit: qualsevol, alguna...
• Interrogatiu: quins, quina...

Els Pronoms

Pronoms: Substitueixen el nom.

• Demostratiu: aquest, aquella...
• Possessiu: meu, teu, nostre...
• Numeral: dos, tres...
• Quantitatiu: molt, poc...
• Indefinit: qualsevol, algun...
• Interrogatiu: qui, què...
• Relatiu: que, qui...
• Personal Fort: jo, tu, ells...
• Personal Feble: ens, us, li, hi, et...

El Substantiu o Nom

Designen coses, animals o idees i poden ser variables o invariables.

• Variable: tenen plural i gènere (ex: el llop, la lloba).
• Invariable:

Evolució històrica de la llengua (1939-1956)

1939 - 1946: L'època de màxima repressió

Període marcat per execucions, prohibicions, la dispersió a causa de l'exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua.

1946 - 1956: L'alleujament i la recuperació

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, la repressió franquista s'alleuja. Molt lentament, la llengua retorna al seu ús literari:

• Es representen algunes obres de teatre.
• Es creen editorials (Barcino, Moll, Edicions 62).
• Sorgeixen premis literaris (Víctor Català, Prudenci Bertrana, Josep Pla).
• Creix l'activitat filològica, que possibilita l'aprenentatge —sovint clandestí— de la llengua i l'augment de lectors.

La narrativa

Models i corrents en el context de l'obra

Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere). Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’escriu l’obra.

Llibre de Meravelles va ser escrit durant la postguerra a València encara que va ser publicat el 1971. Altres models o corrents que trobem en el context de l'obra són el simbolisme i l'existencialisme. Per una banda, el simbolisme va ser el corrent on els poetes propugnaven canvis, com la ruptura amb la poesia tradicional i la renovació de la lírica amb l'ús de símbols i metàfores. D'altra banda, l'existencialisme consistia en una poesia més compromesa amb la societat en aquells temps tan difícils, i el discurs poètic s'elabora...

Els gèneres assagístics permeten l’expressió de la reflexió de l’autor sobre temes d’interès moral, històric, filosòfic, social, artístic, literari, científic o humà en general. Des del punt de vista formal, inclou la dissertació sistemàtica, el recull d’articles, les cartes, la divagació, el col·loqui, els fragments aparentment inconnexos, els aforismes, etc. Principals gèneres assagístics:

• L’assaig: l’autor reflexiona de manera lliure, sense pretendre ser exhaustiu ni, sovint, sistemàtic, sobre temes dels àmbits esmentats. En l’assaig sol haver-hi una voluntat moralitzadora, si més no en l’intent d’aprofundir en la interpretació de fets humans i valorar-los.
• El diari o dietari: l’autor escriu les seves

Diferència entre Bilingüe i Bilingüista

La distinció entre els termes bilingüe i bilingüista és fonamental per comprendre les dinàmiques lingüístiques i socials.

Definició de Bilingüe

Un bilingüe és aquell parlant de L1 que és competent en dues llengües. Aquest concepte forma part de la realitat lingüística d'individus que dominen dues llengües en el seu dia a dia.

Definició de Bilingüista

Un bilingüista és aquell que és partidari del bilingüisme, però parlant des de la perspectiva de la L2. Aquests individus sovint fan una mitificació del bilingüisme (donar a alguna persona, cosa o esdeveniment una importància molt gran), ja que per a ells és una cosa molt bona.

No obstant això, aquesta mitificació del bilingüisme...

El llenguatge: Sistema de comunicació

Elements de la Comunicació

• L'emissor: Activa la comunicació oral o escrita i elabora un missatge al qual confereix una intenció inicial.
• El receptor: Actua inicialment com a destinatari de la comunicació i interpreta el missatge que l'emissor ha codificat.
• El missatge: Quan l'anàlisi de la comunicació se centra en aquest element, se sol anomenar text.
• El context: La situació comunicativa, que inclou elements espacials, temporals, psicològics, etc., que donen ple sentit a la comunicació (pot ser el referent).
• El codi: Llengua concreta que l'emissor i el receptor comparteixen, fet que permet la codificació i la interpretació dels missatges.
• El canal: Mitjà de transmissió física, sensorial, del missatge.

La poesia trobadoresca

Sorgida al segle XII, representa les primeres mostres de lírica culta en llengua occitana.

• Lírica popular: De contingut amorós, sobre les feines del camp i festivitats. Es transmetia per via oral en llengua catalana.
• Lírica culta: Segueix el model trobadoresc, desenvolupada a les corts per poetes cultes (trobadors) en occità.

Va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (Occitània), al sud de França i nord dels Pirineus, estenent-se a Catalunya al segle XIII.

Trobadors i joglars

Trobadors: Autors de poemes musicals en occità. Podien ser de classe baixa (professionals, com Bernat de Ventadorn) o alta (nobles, com Guillem IX d'Aquitània).

Joglars: Recitaven els poemes dels trobadors. Eren d'estament...

El text narratiu i la seva definició

El text narratiu pot ser de ficció (com la novel·la) o real (com la notícia). Definició: narrar és explicar fets reals o ficticis protagonitzats per uns personatges en un espai i un temps determinats.

Tipus d'oracions segons el verb

Les oracions es poden classificar segons les característiques del verb:

• Oracions predicatives: Són aquelles constituïdes per un subjecte, ja sigui explícit o implícit.
• Oracions atributives: Es construeixen amb el verb copulatiu ser o amb verbs quasicopulatius com estar o semblar.
• Oracions impersonals: Es construeixen amb verbs que designen fenòmens meteorològics i atmosfèrics en general, o amb els verbs fer, ser i haver-hi en aquest mateix sentit.
• Oracions inacusatives: