Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Renovació Teatral a la Postguerra (1939-1970)

El teatre va ser un dels gèneres més afectats per la victòria franquista, amb la persecució i prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Teatre Inexistent durant la Primera Postguerra (1939-1946)

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a Catalunya com a València, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides. Van concórrer moltes circumstàncies: precarietat econòmica per als muntatges i assajos, limitació d’espais teatrals...

Permisos Restringits per a Representar en Català (des de 1946)

Després de la Segona Guerra Mundial, per donar una imatge de llibertat, es va produir una primera mínima obertura en el règim....

Altres corrents narratius i diferències amb la novel·la psicològica

A més del corrent psicològic de Rodoreda, durant la postguerra també apareixen la novel·la del realisme compromès, amb intenció de denúncia social, i la del realisme històric, d’inspiració marxista. Autors com Espinàs o Baltasar Porcel representen aquestes tendències. També es desenvolupa la novel·la policíaca, amb Pedrolo i obres com Joc brut. A diferència d’aquests corrents, La plaça del Diamant no se centra en la denúncia directa ni en l’acció, sinó en la profunditat emocional i en la introspecció psicològica.

Evolució posterior del gènere narratiu

A partir dels anys setanta, la narrativa catalana incorpora temes urbans, el viatge com a exploració...

Primers Textos Escits en Català

Els primers documents en català s'inscriuen principalment en dos àmbits: el jurídic i el religiós.

Documents Jurídics i Religiosos Clau

• Liber Iudiciorum: Traducció al català de les lleis visigòtiques.
• Segle XII: Homilies d'Organyà: Un sermonari (conjunt de sermons) redactat per capellans, molts d'ells de la catedral de Solsona, amb l'objectiu que la gent els entengués.
• Segle XIII: Destaquen obres com els Usatges de Barcelona, les Commemoracions de Pere Albert, els Furs de València i el Llibre de les Costums de Tortosa.

Ramon Llull: Forjador de la Llengua Catalana

Ramon Llull va contribuir significativament a impulsar la llengua catalana en l'àmbit de la literatura.

El seu model esdevindria un referent lingüístic,...

Escola Satírica Valenciana

A la València del segle XV apareixen unes noves pautes literàries, que es canalitzen mitjançant les tertúlies. Així tenim:

Tertúlies Literàries del Segle XV

• Els aristòcrates, que es reunien a casa de Berenguer Mercader, on solia assistir Joan Roís de Corella.
• Els burgesos, reunits a casa de Bernat Fenollar, cultivaven una literatura més realista i burlesca. Creaven textos de manera col·lectiva per divertir-se i amb un llenguatge fresc i col·loquial. D'aquest grup eixirà l'anomenada Escola Satírica Valenciana.

Característiques i Obres Principals

La finalitat era burlar-se d'aspectes tan diversos com els costums de vida, els vicis de les dones, la capacitat sexual de joves i vells o l'excessiva retòrica de...

Mercè Rodoreda: Psicologia dels Personatges

Mercè Rodoreda és probablement la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. A continuació, explorarem la psicologia dels seus personatges.

L'Evolució Psicològica en l'Obra de Rodoreda

En les seves obres, l'autora reflexiona sobre el pas del temps, un tema central que es manifesta en l'evolució psicològica dels seus personatges. Aquesta progressió es pot observar clarament en diverses de les seves novel·les:

• A Aloma, tracta la pèrdua de la innocència i el final de l'adolescència.
• A La Plaça del Diamant i El Carrer de les Camèlies, aborda el pas de la joventut a la maduresa.
• A Mirall Trencat i La Meva Cristina i altres contes, explora la vellesa i la mort.

A mesura...

Els Jocs Florals: Història i Premis

Els Jocs Florals eren un certamen literari de poesia que es va començar a celebrar a l’Edat Mitjana, es va perdre durant la Decadència i es va recuperar durant la Renaixença. Els poemes que es presentaven havien de fer referència a un d'aquests tres temes: fe, pàtria i amor.

Premis dels Jocs Florals

• El premi al millor poema d'amor era la Flor Natural.
• Al millor poema de pàtria se li atorgava l'Englantina d'Or.
• Al millor poema de fe, la Viola d'Or i Argent.

Qui guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona).

Biografia de Jacint Verdaguer

• Com és el segon fill de la família de pagesos, no pot heretar les terres. Per

Modes musicals medievals

S’anomena modes o escales modals a les escales pròpies del sistema modal, utilitzades en la música occidental i heretades de la tradició grega.

Modes grecs antics:

• Mode dòric
• Mode locri
• Mode frigi
• Mode hipofrigi
• Mode lidi
• Mode hipolidi
• Mode mixolidi

En referència a l’estructura:

• Antifonals
• Responsorials

En referència a la fase musical:

• Melismàtics
• Sil·làbics
• Salmòdics

Característiques del Cant gregorià:

• Cant religiós
• Es canta a les esglésies i sempre en llatí
• És un cant monòdic
• Es canta ‘’a cappella’’
• Només canten homes
• Melodies simples i sense salts

Trobador: és un poetacantor de l'Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Joglar: era l'intèrpret...

Característiques de l'Obra Literària d'Enric Valor

Introducció a l'Obra de Valor: Lingüista i Narrador

Enric Valor és un dels escriptors més representatius de la nostra literatura contemporània, que destaca per la seua tasca com a lingüista i en el camp de la narrativa. Com a lingüista, es va dedicar a difondre la gramàtica normativa i va publicar, entre altres obres, una gramàtica; i com a narrador, destaca la contribució aportada per Valor des de diferents gèneres: les rondalles, les narracions curtes i les novel·les.

Tant en unes obres com en les altres, Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud en el detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos...

Assaig: gènere literari en prosa

L'assaig és un gènere literari en prosa no narrativa que tracta temes diversos amb voluntat de creació literària i intenció d'aprofundir en el coneixement humà.

Estructura de l'assaig

1. Idea inicial: parteix d'una idea inicial formulada de diferents formes.
2. Confrontació d'idees i arguments: l'autor examina i fa avançar l'exposició mitjançant unes altres idees associades amb la precedent i sovint contraposades a aquesta, amb la finalitat d'arribar a una conclusió.
3. Conclusió: síntesi de tots els continguts del text.

Recursos textuals

Segons la situació de comunicació, hem d'adequar la manera d'exposar i l'extensió de l'argument. Això dependrà del destinatari (registre formal o informal) i del canal (...

Què és una rondalla?

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla. Està destinada especialment a l'entreteniment dels infants, alhora que té una intenció moralitzadora: pretén ensenyar-nos alguna cosa. Aquestes històries aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.

Rondalles destacades

• La flor Romanial
• En Joanet de sa Gerra
• Sa filla del Sol i de la Lluna
• En Pere Poca Por
• Ous de somera
• En Joanet de l'Onso
• El festejador
• Amor de les tres taronges
• El castell d'Iràs i no tornaràs
• N'Estel d'Or
• En Vit

Elements escènics

Dos tamborets

Rellotge d'arena, penya-segat, seient, suport...