Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.

El valencià central

Fonètica

• Vocalisme tònic: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/
• Vocalisme àton: /i/, /e/, /u/
• Pronunciació de /v/ com a /b/
• Emmudiment de consonants oclusives finals: -mp, -nt, -rt, -lt

Morfosintaxi

• Ús generalitzat del demostratiu aquest i del numeral femení dues
• Possessius femenins amb v
• Desinència -o a la 1a persona del present d'indicatiu
• Desinències del present de subjuntiu en -i

Lèxic

• Influència del castellà, especialment a Barcelona i rodalies
• Lèxic propi

Josep Pla

Va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme i a la literatura. Va tractar temes com records personals, relats, viatges, cròniques polítiques, gastronomia i paisatges. La seva obra es classifica en: narració, assaig, llibres de viatges, biografies, dietaris...

Josep Carner: Poeta i figura clau del Noucentisme

Josep Carner (1884-1970) fou un destacat poeta, periodista, dramaturg i traductor català. Considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme, el seu programa modernitzador i catalanista va influir no només en la literatura i l'art de l'època, sinó també en el desenvolupament científic i econòmic de principis del segle XX.

Ideologia del Noucentisme

La ideologia noucentista es basava en valors com la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. Rebutjaven els corrents culturals precedents, com el Modernisme o el Romanticisme, que exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes. Els noucentistes, en canvi, preferien la mesura, vista com a signe...

Eugeni d'Ors i el Glosari

Eugeni d'Ors és considerat un dels principals precursors del Noucentisme i un dels més importants intel·lectuals de l'època. Burgès i conservador, exaltava la llengua i el nacionalisme catalans. Va pertànyer a la Lliga Regionalista de Catalunya i a l'IEC, fins que, després de ser destituït el 1920, es va establir a Madrid el 1923, allunyant-se de la cultura catalana.

Des de gener de 1906 i fins a gener de 1920, Ors va escriure una secció diària a «La Veu de Catalunya», el Glosari, que va reprendre poc temps després, i fins a juliol de 1921, al diari «El Día Gráfico». Així, el Glosari es va convertir en la base ideològica del Noucentisme.

Les glosses són un gènere nou, un periodisme inèdit a Catalunya....

El Romanticisme: Moviment i Característiques Generals

El Romanticisme és un moviment d'arrel nacionalista que recupera les tradicions populars perquè considera que són l'ànima del poble.

Característiques del Romanticisme

• Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
• Defensa de la llibertat de l'artista i l'originalitat de l'obra.
• Utilització de la lletjor, el grotesc i l'horror com a valors estètics.
• Ús de recursos com la barreja de gèneres, temes i estils en una mateixa obra.
• Exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic.
• Aparició de l'exotisme o l'aventura en certes obres.
• Transgressió de la llei o conducta antisocial en els protagonistes.

El Romanticisme a Catalunya

El Romanticisme entra a...

Context històric general

El sistema feudal entra en crisi; la societat pateix profundes transformacions que introduiran noves formes de pensament. S’intensifica el comerç a la Mediterrània i a l'Atlàntic, fet que facilita l’intercanvi cultural. Apareixen nous centres de saber que qüestionen les veritats establertes. Es recuperen textos grecollatins i es renova l’interès per la filosofia, la literatura i l'art de l’antiguitat.

Context de la Corona d'Aragó

Es produeix una gran expansió a la Mediterrània i un domini sobre territoris com Sicília, Sardenya i Nàpols, fet que propicia l’intercanvi cultural amb Itàlia (bressol del Renaixement). Es consolida un estat que combina tradicions locals amb influències externes mitjançant...

Tema i idees de cada entrada

• Cadira: Reflexiona sobre un objecte quotidià per criticar com les explicacions científiques o filosòfiques compliquen coses simples i denuncia la pedanteria intel·lectual, defensant una visió més natural de la realitat.
• Covardia: Mostra que la covardia és un tret habitual de l’ésser humà i que la por pot ser una forma d’intel·ligència o supervivència, mentre que l’heroisme no sempre és positiu.
• Escepticisme: Defensa el dubte com una actitud intel·lectual saludable i critica les veritats absolutes i el dogmatisme.
• Gent: Reflexiona sobre el concepte de massa i critica que «la gent» sovint serveix per diluir responsabilitats i justificar el conformisme social, defensant el pensament individual i crític.

La Renaixença: Un Moviment Clau

1. La Renaixença és una gran operació social, i no només literària, en què es barregen qüestions materials (diners, reclamacions polítiques, la urbanització de Barcelona...) i espirituals (poesia, cultura catalana, identitat...). Aquesta operació ha de servir per projectar la nació catalana dins d'un món global i liberal. L'element medul·lar de la Renaixença és "tornar a la vida", per això el seu símbol és un fènix, que simbolitza que els catalans reneixen. La Renaixença funciona com un interruptor que ho canvia tot i representa el reconeixement del català com un element representatiu de la cultura.

La Renaixença a les Balears i al País Valencià

2. Balears: L'entrada del romanticisme comença...

Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover és una figura destacada en el procés de redreçament de la llengua catalana. Va recollir la seva obra més ambiciosa, el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1901 publicà la famosa Lletra de convit per demanar la col·laboració per la recerca de vocabulari i on donava les instruccions per redactar les fitxes lexicogràfiques. La idea es va expandir per tot el domini lingüístic i va rebre algunes col·laboracions. S'arribaren a elaborar més de 700.000 fitxes que es guardaven en ordre alfabètic en una calaixera. Quan es creà la secció filològica fou nomenat president, però les discrepàncies amb Pompeu Fabra van provocar la ruptura amb aquest organisme. Rebutjà les normes ortogràfiques de l'...

Els anys setanta sorgeix l’anomenada “generació́ literària dels 70”, un grup d’escriptors, en Uns moments en què el Realisme històric havia entrat en crisi, marcat pels canvis sociopolítics Dels anys 50-60, per les conseqüències del maig francés del 1968 i per l’agonia i desenllaç Final de la dictadura franquista (1975). Tots compartien, doncs, uns mateixos elements Formatius: tebeos, cinema, televisió́, mitificats i desmitificats, i la consciència general de la Crisi dels models novel·lístics. Es decanten cap a l’experimentalisme narratiu Moltes novel·les De la generació́ dels 70 tenen un caràcter de crònica generacional, , i se