Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Anàlisi d'un Sonet

Cal tenir en compte dos aspectes bàsics: el primer és que es fonamenta en la contraposició, en aquest cas blanc i negre, característica típicament barroca; el segon és la intenció amorosa i eròtica, que potser no és del tot evident ara, però sí al segle XVII.

Estructura Formal del Sonet

Pel que fa a la forma, ens trobem amb un sonet que, com a tal, planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs.

Presenta una rima encreuada (ABBA ABBA) en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té relació amb l'estructura, ja que provoca una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut.

Contingut i Tècniques

Poesia Valenciana de Postguerra a Finals dels 70

Context i Influències

En els primers anys de la postguerra, van sorgir les primeres editorials i revistes literàries valencianes. En un ambient marcat per la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, l'existencialisme parisenc va influenciar els poetes. Aquest moviment, inconformista i reflexiu, prioritzava temes relacionats amb l'ésser humà i la seva angoixa existencial.

Simbolisme i Existencialisme (Anys 50)

Alguns poetes valencians d'aquest període es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencial. Les seves obres presentaven les següents característiques:

• Allunyament de la realitat.
• Discurs reflexiu sobre el dolor, la mort i l'absurd de l'existència.
• Perspectives

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds de provocació, tant des del punt de vista estètic com personal o vital. És un moviment sorgit a Europa cap al 1909 i que va finalitzar l’any 1940, quan els nazis dissolgueren els grups de París. A Catalunya, però, no es va desenvolupar fins al 1914 i va perdurar fins a la dècada dels anys trenta.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi en la creació artística.

L’avantguarda catalana presenta una singularitat respecte del...

La Poesia de Postguerra

Hi podem observar tres grans tendències:

• La poesia de tradició simbolista, continuadora d'un estil ja conreat en el primer terç del segle, que té a Carles Riba com a màxim exponent.
• La poesia de tradició avantguardista, representada per Josep Palau i Fabré i Joan Brossa.
• La poesia de tradició realista, a partir de la dècada dels seixanta, acompanyada d'un compromís social o civil. Hi podem situar Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i el moviment de la Nova Cançó.

Salvador Espriu (1913-1985)

Ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, per les facilitats de publicació d'un gènere que es caracteritza per...

Característiques de l'estil de Fuster en aquest fragment

Aquest text, titulat "Covardia", forma part del llibre Diccionari per a ociosos, publicat l'any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa. El text és un assaig d'àmbit literari, escrit en prosa, on predomina la tipologia textual argumentativa.

Les característiques de l'estil que podem trobar en aquesta entrada són:

• Modalització intensa: amb diversos exemples d'ús.
• Lèxic valoratiu: nombrosos termes que fan explícit el punt de vista de l'autor i l'allunyen d'un text merament explicatiu.
• Verbs performatius: ús estratègic

Descripció: Característiques i Gèneres

Intenció: Dir com és una persona, objecte o lloc

Dir com és una persona (psíquica o física), un objecte, un lloc, un ambient, etc.

Estructura: Ordenació espacial i jeràrquica

Ordenació en l'espai (general a concret; de dalt a baix; d'esquerra a dreta, etc.).

Trets lingüístics: Verbs, noms i adjectius clau

Verbs en present o imperfet; verbs ser, estar, tenir; noms; adjectius, etc.

Gèneres textuals de descripció

• Retrat
• Guia turística
• Inventari
• Testament
• Avís de desaparició

Narració: Relat de Fets i Accions

Intenció: Relatar fets i accions

Dir què fa o què passa: relatar fets i accions.

Estructura: Plantejament, nus i desenllaç

Ordenació en el temps: plantejament, nus i desenllaç.

Trets lingüístics:

La Poesia Popular

La poesia popular és típica dels segles XVII i XVIII, i ens permet posar en dubte la decadència. És una poesia principalment dedicada pel poble per expressar i representar situacions reals. És un gènere útil per a la lectura de la història social. Els mitjans bàsics de la comunicació social eren la predicació i les representacions teatrals.

Característiques de la Poesia Popular

• Transmissió oral amb llenguatge no col·loquial.
• Gèneres d'extensió curta i espontània.
• Anònims.
• Difusió a totes les generacions de l'època.
• Acompanyament de música i lletra.

Gèneres de la Poesia Popular

Els Romanços

Els romanços eren poesies narratives de versos indeterminats i de rima assonant als parells i sense rima als senars.

Els Goigs

Els...

Sant Vicent Ferrer

Vida

Sant Vicent Ferrer nasqué a València el 1350 i al llarg de la seva vida va aconseguir fama universal pels seus sermons, una manera de predicar perquè la gent s'apartés dels vicis i dels pecats i aprengués la moral cristiana. Va ser un gran viatger i va recórrer països com Espanya, França, Suïssa i Itàlia, entre d'altres. Va ser mestre en teologia i conseller de reis.

Sant Vicent Ferrer és una figura molt important per dues raons:

• Va deixar una obra literària important.
• Va ser polític.

Des del punt de vista polític, va participar en dos esdeveniments importants de l'època:

• El Cisma d'Occident.
• El Compromís de Casp.

El Cisma d'Occident i el Compromís de Casp

Durant el Cisma d'Occident, que va dividir l'Església...

Literatura catalana de postguerra: la narrativa

Context històric

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), s'instaura la dictadura franquista, que prohibeix l'ús del català en l'escriptura. Aquest fet obliga als escriptors a optar pel silenci, l'exili o la castellanització de les seves obres. La repressió franquista afecta totes les llengües i cultures que no siguin la castellana, suprimint les llibertats d'associació i opinió. El franquisme es divideix en dues etapes: 1939-1955 (forta repressió política, social i cultural) i 1960-1975 (orientació tecnocràtica, agitació universitària i entrada de ministres de l'Opus Dei al govern). A partir de 1936, es trenca la continuïtat de la literatura catalana.

La repressió i la

Ramon Llull: Pensament i Obra (s. XIII-XIV)

Ramon Llull (s. XIII-XIV) va ser un predicador, filòsof, missioner i pedagog. És considerat un dels creadors de la nostra prosa literària. La seva narrativa, que inclou tant vers com prosa, va ser escrita en llatí i àrab, a més de català. Llull adaptava el seu discurs al destinatari, utilitzant exemples d'animals i persones per ser entès.

Ideologia Lul·liana i Obres Clau

La seva ideologia lul·liana no qüestionava el sistema polític, ja que la seva mirada s'orientava cap al món celestial, no al terrenal.

• Obra Mística: Blanquerna. Novel·la autobiogràfica que descriu una vida dedicada a la religió i l'ermita.
• Filosòfica i Doctrinal: Llibre de l'Ordre de Cavalleria.
• En vers: Cant de Ramon.