Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

1. Text Predictiu

Objectiu: Anticipar fets.

• Estructura: Objectiu i instruccions.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Verbs en futur i imperatiu, perífrasis verbals d'obligació i probabilitat, oracions simples, lèxic denotatiu i precís, connectors temporals, adverbis i locucions de probabilitat.
• Exemples: Previsions meteorològiques, horòscops, pressupostos, programes electorals.

2. Text Instructiu

Objectiu: Donar instruccions.

• Estructura: Ordenació lògica de la informació.
• Característiques: Informació objectiva i precisa, marques tipogràfiques per destacar la informació, inclou imatges, gràfics i dibuixos.
• Funció lingüística: Apel·lativa.
• Registre: Estàndard.
• Trets lingüístics: Oracions exhortatives

Les varietats socials de la llengua

La variació social està determinada per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes, la professió, etc.

Varietats castellanitzades

El xava

Aquesta varietat és adoptada tant per persones castellanoparlants que s'han anat incorporant a l'ús del català, com per persones de famílies bilingües o catalanoparlants en contacte constant amb les anteriors. Les seves característiques principals són:

• Obertura de la vocal neutra en [a].
• No distingeixen entre les e i les o obertes i tancades.
• Ensordiment de consonants sonores.
• Africació de consonants fricatives.
• Pronunciació com a [i] de la grafia ll (ieisme).
• Abundància de castellanismes.

El pijo

Està molt influïda pel castellà;...

Francesc Eiximenis

Vida: Escriptor i teòleg frare franciscà nascut a Girona. Va estudiar i passar per les universitats d'Oxford, París, Cambridge, Colònia, Tolosa i Roma. Ensenyava, predicava i aconsellava sobre religió, moral i gestió del poder públic.

Pensament i influència: Pretén fixar per escrit com ha de ser la vida dels bons cristians i la educació dels joves amb l'objectiu de doctrinar-los. Pretén divulgar especialment entre les classes burgueses els principis de la fe cristiana i les normes de conducta que han de seguir els bons creients. Aprofita tota classe de textos des de la Bíblia a exemples medievals, passant per anècdotes quotidianes, miracles, cròniques o llegendes.

Obra: Pretenia donar pautes de conducta per al...

Poesia al XIX: Renaixença i Romanticisme

La poesia que es cultivà durant la Renaixença fou de caràcter romàntic, ja que és el més apte per a la manifestació del jo: les emocions, els ideals, els somnis, les pors... Els temes més conreats per la poesia romàntica de la Renaixença catalana van ser: l'exaltació nacional, la reivindicació de la llengua catalana, el paisatge, la mitificació de la vida al camp i la poesia popular de tradició oral. Van aparèixer tres subgèneres poètics:

Subgèneres poètics de la Renaixença

• El romanç històric: L'interès dels romàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època, sobretot el romanç històric i el poema èpic.
• La cançó: La valoració de la

Discurs: Creació d'una Realitat

El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals. Aquesta realitat discursiva es construeix mitjançant la polifonia, on l'emissor utilitza diverses veus per transmetre el missatge.

Manifestacions de la Polifonia

• Discurs directe: Reproducció textual d'un altre text, utilitzant cometes o guions.
• Discurs indirecte: Reproducció de l'enunciat mantenint el significat, però variant la forma. Introduït per verbs dicendi.
• Discurs indirecte lliure: Reproducció de l'enunciat mantenint la forma, però sense dependre d'un verb de dicció. Exemple: Ella ho tenia clar, aniria al concert!
• Monòleg interior: Reproducció dels pensaments del locutor, que és alhora l'al·locutari. Presenta irregularitats

ModrnsmeCAT: dura uns 20/ inici festes modernistes Sitges(1892) i Avenç. Final: mort J.Maragall. 2 tendèn: Esteticista- cultivar l'art en si mateix(vida bohèmia). Regeneracionisme- constr.Cultura nacional catalana moderna i interès per la lleng. (canviar coses amb l'art). 

Ausiàs March: característiques i obra

1. Per què el reconeixem com a poeta escindit?

Aspira a l'amor pur, espiritual, i cau contínuament en les temptacions de la carn.

2. Importància dins la literatura catalana

És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. A més, és el primer que trenca amb la tradició trobadoresca, creant un nou estil propi, únic en alguns aspectes de la tradició europea.

3. Obra (gènere, temes, estil, obra destacada…)

L'obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes — en total, uns 10.000 versos — repartits en «cants d'amor», «cants de mort», «cants morals» i el Cant espiritual, a més d'alguns poemes de circumstàncies.

«Cants d'amor», els poemes més coneguts de l'autor, van

1. Definició i Cronologia de la Decadència

Defineix el terme Decadència i situa’l cronològicament. Cita els tres corrents literaris que són propis d’aquesta època. (1 p.)

La Decadència es va produir al segle XV, marcant la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Aquest període s'estén aproximadament des de la caiguda de Constantinoble (1453) fins a la Revolució Francesa (1789). Són tres segles i mig en què la societat europea va configurar un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.

En el context català, la Decadència implica una decadència de la literatura catalana culta. L'expansió de l'Humanisme italià va constituir la base i el punt de partida dels grans...

Teatre Català i Valencià: De la Postguerra als Anys 70

Al voltant dels anys seixanta es va produir el desvetllament del nostre teatre amb la creació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. S’hi introduïren elements de l’existencialisme, el neorealisme i les tècniques del distanciament èpic de Bertolt Brecht. Entre els anys 60 i 70 apareix una nova generació de dramaturgs que intenta acostar-se als corrents estètics europeus. D’aquesta manera naix el teatre independent, format per grups renovadors que poden adoptar propostes escèniques ben agosarades, fer crítica social i política i renovar les tècniques escèniques; així mateix, busquen un nou públic amb un cert nivell cultural,...