Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Surrealisme

Fou producte del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat, manifestat a través dels somnis, i que parlen de les realitats més profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total —ús de l'escriptura automàtica (les idees es plasmen al paper sense rectificació)— i l'ús del collage.

Manifest groc

A L'Amic de les Arts...

La Narrativa de la Renaixença: Del Romanticisme al Realisme

El Romanticisme va comportar el naixement de la novel·la històrica, un gènere que es va anar recuperant a poc a poc a Catalunya, primer amb obres escrites en castellà i després, gràcies a la influència de la Renaixença, en català.

A mitjans del segle XIX va néixer la novel·la realista. A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va estar propiciada pel quadre de costums (representat, per exemple, per Emili Vilanova).

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Catalana Moderna

Narcís Oller va ser el màxim representant d’aquesta tendència i divulgador de la novel·la naturalista.

Dades biogràfiques de Narcís Oller (1846-1930)

• Va néixer el 1846 a Valls

Guillem de Berguedà i el Sirventès contra Ponç de Mataplana

El text a comentar són les dues primeres estrofes d’un poema de Guillem de Berguedà.

Guillem de Berguedà (1138-1192) fou un dels millors trobadors del segle XII i va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. D’altra banda, és autor d’una trentena de poemes, entre els quals destaquen els sirventesos.

Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor (poesia d’amor cortès). El trobador n’escrivia la lletra i la música, i el joglar les interpretava...

Vida i formació de Ramon Llull

Llull es dedicarà durant nou anys a l'estudi de les ciències i la filosofia. Una etapa de formació intel·lectual que va completar amb l'estudi de la gramàtica en llatí i l'àrab. Escriu el Llibre de contemplació en Déu (1272-74), que conté tot el seu pensament. Després, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità, i a partir de 1274 inicià la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art abreujada d'atrobar veritat. D'aquesta obra sorgiran diverses obres que tracten d'explicar i divulgar el seu ideari. Anys més tard es dedicà a viatjar incansablement per difondre'l, tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana. Va morir...

Poesia trobadoresca (s. XII-XIII)

La poesia trobadoresca, desenvolupada a Occitània durant els segles XII i XIII, reflecteix la visió del món pròpia de la societat feudal. El trobador, compositor de lletra i música, oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal. Van desenvolupar un codi amorós anomenat fina amor, un amor espiritualitzat oposat a la falsa amor física (amor cortès). Els protagonistes pertanyien a la noblesa i les relacions mostraven els valors de la societat feudal, reproduint el sistema de vassallatge. El trobador era fidel i lleial a la dama, a qui considerava un ésser superior. La dama solia ser casada, i l'amor era prohibit i s'havia d'ocultar del marit gelós. Al triangle amorós s'afegien altres personatges...

Renovació del Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda

Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les comarques valencianes. A mitjans dels quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional, i a Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguerra (com Guimerà), però no obres noves (només peces realistes de Sagarra i Soldevila) ni traduccions, que no seran permeses fins deu anys més tard.

A la segona meitat dels anys cinquanta es creà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que estrenà obres d'autors clàssics, i contemporanis...

La Llengua Catalana a l'Edat Moderna: Davallada i Canvis

Els factors de canvi social i polític van ser la causa de la davallada en l'ús culte de la nostra llengua.

La unió amb Castella va comportar l'arribada de governants, funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanització de les classes dirigents del país. A aquests fets cal afegir que, en el terreny literari, Castella vivia una època d'esplendor: no és estrany, doncs, que molts autors que parlaven la nostra llengua volguessin imitar els grans autors de la literatura del moment.

A finals del segle XVI, a València continuava havent-hi un cert moviment literari culte i minoritari, però gairebé la totalitat de les obres que en sorgeixen són en castellà.

Els segles XVI,...

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

• Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
• Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
• Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

• Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
• Ús de

La poesia romàntica a Catalunya

Els poetes romàntics catalans tendeixen a mostrar la nostàlgia i el desarrelament personal, a recrear un passat més sòlid i a rescatar figures heroiques de l'Edat Mitjana. Aquest món perdut i enyorat es converteix en tema literari, sovint amb influència clàssica.

Els poetes romàntics més destacats a Catalunya van ser:

• Bonaventura Carles Aribau
• Manuel Milà i Fontanals
• Joaquim Rubió i Ors
• Marià Aguiló

Els Jocs Florals van ser una institució decisiva per a la recuperació de la producció literària en català, especialment la poesia.

Jacint Verdaguer

És el poeta més prestigiós de les lletres catalanes del segle XIX i un dels més significatius de la nostra història literària. Arreu del país, recull...

La Llengua Catalana al Segle XIX: Diglòssia i Renaixença

La situació de diglòssia literària i lingüística que patia la llengua catalana des del segle XVI, arran de la progressiva desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó que donaven suport al seu ús oficial, va significar la decadència dels usos formals i literaris cultes de la llengua. Al segle XIX, continua el procés de castellanització i hi hagué un augment de les normes legals contràries al català. La diglòssia lingüística s'estengué entre les classes altes, ja que l'ús del castellà era signe de poder.

El nou esperit romàntic va desvetllar un sentiment de recuperació de les senyes d'identitat pròpies i la reivindicació de la llengua llemosina. La situació...