Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La Prosa Moral i Religiosa Medieval

La Predicació Oral i Escrita

Els monestirs havien anat sorgint com a centres de cultura clerical i de vida ascètica, representant un divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements. Des del començament del segle XIII, les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de la vida econòmica i comercial. Van aparèixer universitats, centres d'educació i un moviment de renovació espiritual protagonitzat per una sèrie d'heretgies que van tenir un gran ressò popular.

Aquest context va propiciar una literatura centrada en la predicació i en la producció d'obres de divulgació del saber universitari per als laics, com és el cas de Sant Vicent

Teatre Valencià de Posguerra i Actualitat

11) Teatre Valencià de posguerra. El teatre actual. Els nostres autors més destacats:

El Teatre Valencià de Postguerra

La literatura de postguerra al nostre país havia tingut el poeta, el narrador i l'assagista rellevants que havien destacat entre la colla d'altres escriptors. No havia ocorregut el mateix amb el teatre, molt més endarrerit en la nostra tradició literària i anquilosat en el clixé del sainet.

Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors són els únics dramaturgs que intenten fer un teatre digne i renovat, necessitat de desmarcar-se de la tradició valenciana del sainet.

Martí Domínguez (1908-1984)

La seva producció dramàtica en valencià abraça 4 títols:...

Salvador Espriu

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners el 1913 i mor a Barcelona el 1985. La seva obra té dos eixos importants: la diversitat de gèneres (narrativa, poesia, teatre) i la unitat de l'entramat temàtic, moral i filosòfic, farcit de mites mediterranis: egipcis, jueus i grecs.

Inicia la seva obra als 30 anys amb El llibre dels contes, amb un estil barroc i crític. Durant la Guerra Civil explora nous gèneres com novel·les curtes, poemes en prosa, sàtira i teatre, entre d'altres. En la postguerra es decanta per la poesia (interiorització) per la seva facilitat divulgativa, sovint fent referències patriòtiques catalanes, com a El cementiri de Sinera.

El 1960, en el seu període realista, publica l'obra amb més ressò:...

Els primers textos:

Trets comuns de l'Edat Mitjana:

Punt de vista social:

• Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme fonamentat en el vassallatge, pacte de fidelitat entre senyor i servent.
• Importància de l'honor, el valor i la fidelitat, vinculats a l'estament de la cavalleria.

Punt de vista cultural:

• Naixement de les llengües vulgars i accés a l'escriptura.
• Teocentrisme en la vida pública, privada, la literatura i l'art.
• Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l'art: pretenen entretenir i ensenyar.
• Introducció de l'alta cultura als monestirs.
• Pervivència d'una cultura popular en la poesia tradicional i joglaresca.
• Imitació en l'art i la literatura sense cap originalitat.

Trobadors:

Poesia trobadoresca:

• Lírica (cantada,

Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Riba va orientar un conjunt de poetes que continuen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua, el que s'anomena poesia pura. Hi ha una altra corrent entorn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va...

L'Avantguardisme

Introducció

L'avantguardisme és un conjunt de corrents estètics que van sorgir a Europa a principis del segle XX, evidenciant una crisi de les arts. Aquest moviment buscava trencar amb el passat i establir un nou llenguatge artístic.

Característiques generals

• Trencament amb la tradició i creació d'un llenguatge nou.
• Representació de la crisi de la societat del segle XX: una societat canviant i conflictiva.
• Gust per la modernitat i l'originalitat.
• Supressió de les barreres entre diferents gèneres de la creació artística.
• Introducció d'elements artístics i literaris innovadors.
• Noves formes d'expressió com el cal·ligrama, el poema objecte i la poesia visual.
• Incorporació de la tècnica, la modernitat i la màquina a la

Ausiàs March

Vida

• Nascut a València, en el si d’una família aristocràtica.
• Falcó major del rei Alfons el Magnànim.
• Casà en primeres núpcies amb Isabel Martorell (germana de Joanot) i, en segones, amb Joana Escorna.
• Sense fills del matrimoni, però amb quatre fills naturals reconeguts.
• Mor el 1459.

Obra

• Se’n conserven 128 poemes escrits entre el 1425 i el 1459 (no tenen títol).
• Cants d’amor: agrupats en diferents cicles, la denominació dels quals depèn del senyal amorós utilitzat (Plena de seny; Lliri entre cards; Amor, amor; Mon darrer bé i Oh foll'Amor).
• Cants de mort: greus problemes de consciència i preocupació per la justícia divina en el més enllà.
• Cant espiritual: tracta els mateixos temes que els Cants de mort.

Caracterització

• Evita

La Represa Cultural Catalana dels Anys 60

1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb canvis socioculturals. En el panorama cultural i literari català es va produir el relleu generacional i es va passar a actituds més enfrontades amb la dictadura. A partir del 1960 dominen el panorama de novetats literàries autors que, quan eren molt joves, abans de la guerra, ja publicaven: Salvador Espriu, Pere Calders. I destaquen altres que eren adolescents en el moment del conflicte bèl·lic: Fuster, Blai Bonet. Al final de la dècada i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un impacte en el món literari: Baltasar Porcel i Terenci Moix....

Prosa

Les primeres mostres de prosa en català les trobem a les novel·les romàntiques. Ex: L’orfaneta de Menargues d’Antoni de Bofarull. Caracteritzades per l’interès per la història i la consolidació dels mites nacionals. D’altra banda, la narrativa de costums va reflectir la realitat del moment en textos breus i humorístics. Aquesta aportació va ser el descobriment de la realitat de l’època com a tema literari. Això va provocar l’aparició de la novel·la moderna.

Poesia

La poesia va ser un gènere conreat durant el Romanticisme. D’entre tots els autors que sorgeixen del segle XIX, relacionats amb la Renaixença i els Jocs Florals, el poeta romàntic més rellevant és Jacint Verdaguer.

Teatre

Pel que fa a aquest gènere...

La narrativa catalana després de 1975

Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005)

Jesús Moncada abandonà el poble natal el 1966 per anar-se’n a treballar a Barcelona i entrà a l’Editorial Montaner y Simón. Allà conegué Pere Calders, que l’ajudà en els seus inicis.

Entre les seves obres destaquen:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (recull de contes, 1981)
• La novel·la Camí de sirga (l’enfonsament de Mequinensa sota les aigües d’un pantà, 1988)
• Novel·les: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)
• Reculls de contes: El cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999)

Quim Monzó (Barcelona 1952)

Quim Monzó va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’udol del griso al caire de les