Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El Noucentisme: Ordre, Mesura i Civilitat

El Noucentisme és un moviment cultural i literari català que neix com a reacció contra el Modernisme. Defensa l’ordre, la mesura, el classicisme, la raó i la civilitat. Vol construir una Catalunya moderna, europea i culta.

Característiques principals

• Rebuig del sentimentalisme modernista.
• Ideal de classicisme grec i llatí.
• Equilibri, harmonia i perfecció formal.
• Importància de la llengua normativa.
• Relació amb la Mancomunitat de Catalunya.

Eugeni d’Ors (1881–1954)

Vida: Nascut a Barcelona, intel·lectual, escriptor i filòsof. Fou l'ideòleg principal del Noucentisme. Signava com a Xènius. Va col·laborar amb la Mancomunitat, tot i que més tard es va allunyar del catalanisme i va escriure en...

Història del Cinema Modern: Neorealisme i Nous Cinemes

El Neorealisme Italià: Origen i Característiques (1945)

El Neorealisme va ser el punt de partida del cinema modern, recuperant per a Itàlia el protagonisme perdut. Va sorgir al final de la Segona Guerra Mundial (1945), en un context de postguerra on la nació s'esforçava per renéixer després de dues dècades de règim feixista i la devastació del conflicte bèl·lic.

Va ser una reacció contra el cinema superficial produït sota la dictadura de Mussolini, caracteritzat per les "pel·lícules de telèfons blancs" i les superproduccions èpiques. L'objectiu primordial dels neorealistes era reclamar un retorn a la realitat, entenent el cinema com a testimoni de la veritat social que la...

La llengua i la literatura: orígens lingüístics

Els orígens lingüístics i literaris de la llengua catalana es troben a la Romania (territoris de l’antic Imperi Romà on el llatí es va convertir en llengua popular). El llatí vulgar va evolucionar de manera diversa després de la caiguda de l’Imperi Romà, donant lloc a les llengües romàniques (català, castellà, francès, etc.), mentre que el llatí culte es va mantenir en els àmbits acadèmics.

Evolució lingüística i època preliterària

El català es va començar a escriure quan es va distanciar prou del llatí (segles VII-IX). Durant l’època preliterària, hi ha mostres escrites en català en glosses (traduccions de paraules llatines) i juraments feudals.

Primers textos

Categories Gramaticals: Variables i Invariables

• Variables: Determinant (DET), Nom, Adjectiu (ADJ), Verb, Pronom.
• Invariables: Adverbi (ADV), Preposició (PREP), Conjunció.

Tipus d'Oracions Segons el Predicat

Oració Predicativa (PV)

Verb predicatiu + (complement).

• Transitiva: Necessita Complement Directe (CD).
• Intransitiva: No accepta Complement Directe (CD).

Oració Copulativa (PN)

Verb copulatiu (ser, estar, semblar) + Atribut.

El Subjecte: Explícit i Implícit

• Explícit: Està escrit a l'oració.
• Implícit (El·líptic): No està escrit, se sap pel context.

Complements Verbals Essencials

• Complement Directe (CD): Designa cosa o persona (sense preposició a, excepte casos concrets). No concorda en gènere i nombre amb el verb. Pronominalització: ho,

6Y7La revaloració de la figura del director, de l'escenograf i de l'actor enfront de la figura de l'autor. Una renovació del llenguatge escènic: el text escrit perd importància davant de la gestualitat i l'espectacle. Un trencament de les fronteres entre sala i escena: el teatre ix dels edificis teatrals i s'instal·la en qualsevol lloc. Un model de treball en equip, amb obres de creació colectiva. Participació de l'espectador, que moltes vegades es confon amb els mateixos actors. 77JMPJ s'estrena amb l'obra Una vella, coneguda olor segueix els postulats del Realisme històric i expressa conflictes individuals. Les seues obres investigaran les diferents posibilitats dels recursos teatrals i el duran a un teatre més imaginatiu. Posteriorment,...

Fenòmens d'Alteració Fonètica

Els fenòmens d'alteració fonètica es produeixen en la cadena parlada i afecten la pronúncia de les paraules. Aquests són alguns dels més comuns:

• Entre vocals:
  • Elisió: Supressió d'una vocal final àtona davant d'una vocal inicial.
  • Sinalefa: Unió de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent, formant una sola síl·laba. Exemple: Una i altra.
• Amb sons consonàntics (o almenys un so és consonàntic):
  • Geminació: Duplicació d'un so consonàntic. Exemple: innat.
  • Emmudiment: Desaparició d'un so consonàntic. Exemple: cantar (la 'r' final pot emmudir en alguns dialectes).
  • Sensibilització: Pronunciació d'un so que normalment no es pronuncia. Exemple: pa amb oli (la 'b' de 'amb' es pot sensibilitzar)

Lionel Messi: El Millor de la Història?

Ell és Lionel Messi. És un jugador de futbol en actiu i per a molts, el millor de la història.

Inicis i Arribada a Barcelona

Va nàixer el 24 de juny de 1987 a Rosario, Argentina. Des de ben jove, va mostrar un talent excepcional amb la pilota, però una malaltia hormonal va posar en perill la seua carrera. Amb 13 anys va viatjar a Barcelona, on li van oferir tractaments mèdics i una plaça a la seua acadèmia.

Debut i Èxits amb el Barça

Va debutar amb el primer equip del Barça a l'any 2004. Al llarg del temps, ha guanyat:

• 10 Lligues
• 4 Champions League
• 7 Copes del Rei, entre molts altres títols.

Individualment, és el jugador amb més Ballon d'Or de la història, amb 8.

Carrera Recent i Selecció

En 2021,...

Edat Mitjana

Segles XII - XIII: Inicis i Poesia Trobadoresca

• Inicis amb la poesia trobadoresca en català.

Segle XIII: Ramon Llull (1232-1316)

• Precursor de la prosa en català amb obres com "Llibre de meravelles" i "Blanquerna".

Segle XIV: Bernat Metge

• "Lo somni". Primer gran prosista humanista.

Segle XV: El Segle d'Or

• Ausiàs March ("Cants d'amor"): Poesia d'estil personal i profunda.
• Joanot Martorell ("Tirant lo Blanc"): Novel·la cavalleresca, una de les més importants en llengua catalana.

Decadència (Segles XVI - XVIII)

• La literatura catalana perd força davant del castellà.
• Es manté en l'àmbit popular (cançons, rondalles).

Renaixença (Segle XIX)

• Moviment de recuperació cultural i literària en català.
• Autors destacats:
  • Jacint Verdaguer ("L'Atlàntida"

Els gèneres d'opinió en el periodisme

El periodisme no només informa, també opina sobre l'actualitat. Aquesta tasca es fa mitjançant els gèneres d'opinió, que tenen la funció d'influir en la consciència dels lectors.

Principals gèneres d'opinió

• L'editorial: No va signat, reflecteix la ideologia del diari i té una estructura clara: introducció, desenvolupament i cloenda.
• Articles d'opinió: Poden tenir formats diversos com la columna, la col·laboració o l'acudit, i són signats per especialistes o col·laboradors habituals. Aquest tipus d'articles combinen idees i arguments amb un estil proper i divulgatiu.
• Cartes al director: Són escrites pel públic i expressen crítiques, denúncies o reflexions sobre temes actuals, en un format

La Dièresi (¨): Regles d'Ús

Quan s'utilitza la dièresi

• En paraules planes acabades en vocal + I/U (ex: veïna).
• En diftongs creixents (qü/gü): qüestió, pingüí.
• En paraules acabades en -eïtat o V + -ïble (ex: continuïtat, reduïble).
• En desinències verbals (uï, uïs, uïm, uïu, uïn/i).
• Quan la i o la u és tònica i no forma diftong amb la vocal anterior (ex: coïa).

Quan NO s'utilitza la dièresi

• En infinitius (conduir), gerundis (conduint), condicionals (conduiria) i futurs (conduiré).
• Després dels prefixos co-, contra-, anti- o re- seguits de vocal.
• En paraules acabades en -isma o -ista. (Excepció: proïsme i lluïsme).
• En paraules acabades en -um o -us.

Factors en la Formació d'una Llengua

La formació i evolució d'una llengua depèn...