Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

1. Tema i parts bàsiques d’un text argumentatiu

El tema del text és la idea principal de què parla l’autor i es pot expressar de manera breu i clara. En aquest cas, el text presenta una estructura argumentativa, ja que l’autor defensa una opinió determinada amb la intenció de convèncer el lector. En primer lloc, apareix una introducció on es presenta el tema i la tesi principal. A continuació, trobem el cos argumentatiu, en què s’exposen diferents arguments i exemples per justificar la postura de l’autor. Finalment, el text acaba amb una conclusió que resumeix les idees principals i reforça la tesi defensada.

2. Identificació del tipus de seqüència textual

Aquest text és principalment argumentatiu perquè l’autor expressa...

Caterina Albert / Víctor Català (1869-1966)

Biografia

• Família benestant, la gran de tres germanes, dedicada a la cura de la mare i l'àvia.
• Inici en la pintura i l’escultura; s’endinsa en la lectura, consolidant la seva preparació.
• La Infanticida (1898), monòleg teatral escabrós, guanyador dels Jocs Florals d’Olot.
• Criticada pels temes tractats, s’amaga sota un pseudònim masculí: Víctor Català.

Característiques literàries

Comparteix les característiques de la narrativa modernista, destacant en la novel·la rural. També destaca per l’incorporació de protagonistes femenins i temes com la marginació o la dependència de la dona.

Obra

La seva obra es divideix en tres etapes, separades per períodes de silenci:

• Etapa de consagració:

El Superhome i l'Alienació: Conceptes Filosòfics

El concepte de superhome en Nietzsche

El concepte de superhome (Übermensch) fa referència a un ideal d’ésser humà que supera les limitacions morals, culturals i existencials de la humanitat tradicional. Es tracta d’un individu capaç de crear els seus propis valors, alliberant-se de les normes imposades per la societat, la religió o la moral convencional. El superhome no accepta veritats absolutes ni dogmes, sinó que construeix el seu propi sentit de la vida a partir de la seua voluntat i la seua capacitat de superació. Així, representa un model d’autosuperació constant i d’afirmació de la vida.

En la filosofia de Friedrich Nietzsche, el superhome és una resposta a la “mort...

Objectius del Modernisme

El Modernisme tenia com a finalitat modernitzar i europeïtzar la cultura, la literatura i l’art catalans, trencant amb la tradició i els models romàntics de la Renaixença i els Jocs Florals, que consideraven antiquats. Els modernistes pensaven que la cultura havia d’adaptar-se als nous temps i criticaven el retard científic, cultural i polític de la societat catalana.

També volien renovar i normativitzar la llengua catalana per fer-la apta per a una literatura moderna, fet impulsat amb la creació de l’IEC (1907) i les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913). Un modernista era un intel·lectual partidari de modernitzar la cultura i renovar la societat.

Moviments literaris i culturals

• Realisme: Apareix

El drama rural en la literatura

• Gènere: Novel·la modernista del segle XX.
• Temàtica: Ambientat en un entorn rural.
• La natura com a societat: Aïlla l'individu (l'artista), que no pot transformar-la i acaba fracassant.
• Aspectes formals: Ús de dialectes propis de la ruralia.
• Arrels: Retrobament amb les arrels profundes del poble català.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Nascuda a l'Escala (1869-1966).

• Considerada una de les millors autores del modernisme català.
• Propietària rural: va dedicar gran part de la seva vida a administrar el patrimoni familiar.
• Autodidacta: des de jove es va dedicar a la pintura i l'escriptura.
• Reconeguda especialment per la seva narrativa.
• Mantingué una gran amistat amb referents literaris com Narcís Oller i

Verbs: Present d'Indicatiu i Subjuntiu

Verbs: Present d'Indicatiu

• -ar: (e, es, a, em, eu, en)
• -er: (-/o/c, s, -, em, eu, en)
• -ir: (-/o/isc, s/ixes, -/ix, im, iu, en/ixen)

Present de Subjuntiu

• -ar: (e, es, e, em, eu, en)
• -er: (a, es, a, em, eu, en)
• -ir: (a/isca, es/isques, a/isca, im, iu, en/isquen)

Verbs Irregulars i Particularitats

• Dir i dur: (dic, diga...)
• Córrer: (córrec, córrega...)
• Conèixer i parèixer: (conec, conega...)
• Ser: Indicatiu
• Anar: Indicatiu (va) (ig, s, -, anem, aneu, n); Subjuntiu (va) (ja, ges, ja, anem, aneu, gen)
• Haver: Indicatiu (h)
• Veure: Indicatiu (ve) (ig, us, u, iem, ieu, uen); Subjuntiu (ve) (ja, ges, ja, gem, geu, gen)
• Fer: Indicatiu (fa)
• Estar: Indicatiu (est) (ic, às, à, em, eu, an); Subjuntiu (estig) (a, ues, a, uem, ueu,

Anàlisi del Diccionari per a ociosos

El Diccionari per a ociosos (1964) de Joan Fuster és una obra fonamental de l'assaig humanístic. A continuació, detallem algunes de les seves entrades més significatives:

• Cadira: Reflexiona sobre l'evolució del confort i la comoditat al llarg dels segles.
• Covardia: Analitza la naturalesa de la por i la relativitat del valor.
• Escepticisme: Defensa el dubte com a eina per al pensament crític i contra el fanatisme.
• Gent: Desconstrueix el concepte de "la gent" com una distància artificial entre nosaltres i els altres.
• Lectura: Entén la lectura no com una evasió, sinó com una forma de comprendre el món.
• Rellotge: Reflexiona sobre la mesura del temps i la consciència de la mort.
• Ser: Explora la identitat

1. La poesia des de 1939: Vicent Andrés Estellés

1.1. Context històric

Els poemes de Llibre de meravelles van ser escrits principalment entre 1958 i 1959, i el llibre es va organitzar cap a 1968. Aquest període està marcat per la dictadura franquista (1939-1975), que va provocar una forta repressió cultural, la censura i la prohibició o limitació del català. Durant els anys quaranta i cinquanta, molts escriptors van escriure a l’exili o de manera clandestina. A partir dels anys seixanta, la situació millora gràcies a noves editorials com Edicions 62, la Llei de premsa de 1966 i revistes com Serra d’Or.

1.2. Llibre de meravelles en la trajectòria d’Estellés

• Primera etapa (anys 40): Etapa d’aprenentatge, escriu sobretot en castellà.

Les Quatre Grans Cròniques

Són documents històrics que expliquen la societat catalana des de diversos aspectes (polítics, econòmics, socials i militars). Es diferencien de la historiografia tradicional perquè, mentre aquesta narra objectivament, la crònica ho fa de manera subjectiva.

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

• Naturalesa: Obra autobiogràfica on el rei es presenta com un heroi èpic.
• Finalitat: Justificar els fets de la seva vida i fer publicitat de les seves victòries militars.
• Característiques: Estil amb diferents llengües, llenguatge viu i popular. Atribueix els seus èxits a la voluntat de Déu i mostra un gran amor pels seus regnes.

Crònica de Bernat Desclot (1283 - 1288)

• Protagonista: Pere II el Gran.
• Estil: L'autor es

El Noucentisme

Context històric

• Inici: 1906, principis del segle XX.
• Reacció: Contra el Modernisme.
• Vinculació: Amb la burgesia i la Lliga Regionalista.
• Objectiu: Construir una Catalunya culta i moderna.

Idees clau

• Ordre i equilibri: Racionalitat i classicisme (model grecollatí).
• Civilitat: Comportament refinat i urbà.
• Ideal: Ciutat mediterrània.
• Rebuig: De l'excés i el sentimentalisme modernista.

Autors principals

• Eugeni d'Ors: Ideòleg del moviment.
• Josep Carner: Poesia formal i perfecta.
• Carles Riba: Poesia culta i clàssica.

Frase clau per memoritzar: Moviment cultural (1906) que defensa l'ordre, el classicisme i la construcció d'una Catalunya culta i civilitzada.

Perífrasis verbals

• Obligació: Haver de + infinitiu (He d'estudiar) / Cal + infinitiu