Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Gramàtica Catalana: Conceptes Clau

Pronoms Febles en Funció de Complements Circumstancials

Els pronoms febles en i hi s'utilitzen per substituir complements circumstancials:

• En: Substitueix un complement circumstancial de procedència (ex: n', 'n, -ne).
• Hi: Substitueix altres complements circumstancials com els de direcció, manera, instrument, etc.

Connexió: Mecanisme de Cohesió Textual

La connexió és un mecanisme de cohesió entre diversos constituents de l'oració. La connexió és ternària (Element A + Connector + Element B).

Tipus de Connectors: Extraoracionals i Intraoracionals

• Connectors extraoracionals: Ordenadors del text i marcadors de la relació lògica. Poden ser:
  • Additius o en cadena
  • Causal-consecutius
  • De contrast o dialèctics
• Connectors

Descripció

Diu com és una persona (físicament o psicològicament), un objecte, un lloc, un ambient, etc.

Estructura de la Descripció

• Ordenació en l'espai: de més general a més concret; de dalt a baix, d'esquerra a dreta, etc.

Trets Lingüístics

• Abundància de verbs en present o imperfet (especialment ser i tenir).
• Abundància d'adjectius.

Gèneres Textuals

Guia turística, inventari, retrats, testaments, avisos sobre persones desaparegudes, etc.

Narració

Diu què fa o què passa (relata fets i accions).

Estructura de la Narració

• Ordenació en el temps.
• Organització en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Trets Lingüístics

• Verbs en passat.
• Verbs d'acció.
• Connectors temporals (ara, mentre, més tard...).

Gèneres Textuals

Conte, novel·la,...

La Represa de la Narrativa Culta durant la Renaixença Catalana

Al segle XIX, la represa de la narrativa culta en llengua catalana va ser posterior a la de la poesia i el teatre. Això es deu al fet que la narrativa requeria, per desenvolupar-se plenament, unes condicions que no es donaven en la literatura catalana de l'època:

• Una tradició novel·lística sòlida (estroncada després del Tirant lo Blanc).
• Un prestigi de la llengua entre els lectors (situació de diglòssia desfavorable al català).
• Unes plataformes de difusió adequades (editorials, revistes, etc.).

No va ser fins al 1862 que aparegué la primera novel·la contemporània en català: L'Orfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull.

La Novel·la Romàntica: Història i Sentiment

El...

Ramon Llull: El savi il·luminat

• Va ser una figura excepcional.
• Va renunciar a tots els béns materials.
• Va viatjar per gran part del món.
• Va dedicar-se amb passió a la predicació, sobretot al nord d'Àfrica.
• Va escriure en total unes 243 obres.
• Parlava quatre llengües diferents: català, castellà, llatí i àrab.

Les seves obres més importants van ser Vida coetània (1311) i Cant de Ramon (1299). Ell mateix s'autoanomenava Ramon lo Foll o el savi il·luminat.

La literatura historiogràfica: Les cròniques

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, que eren difoses pels joglars. Els joglars eren una gran font d'informació per al poble, però també feien propaganda a favor de les cases reials i els monarques.

Les cròniques...

Introducció a la Cançó Trobadoresca

[Títol de la cançó] és una cançó escrita per [Nom de l'autor], trobador/trobairitz que va compondre a principis del segle XII, en el context del feudalisme.

Aquesta organització social, característica de l'Edat Mitjana, es basa en els pactes de vassallatge entre un senyor feudal i els seus vassalls, un jurament de fidelitat mútua. El fet que aquesta societat sigui estamental i jeràrquica influirà en l'actitud del trobador, vassall i fidel servidor de la dama (la midons). En els poemes trobadorescos, la midons no espera "humils cavallers" per venerar-la, sinó "amics" de qui espera atenció i afecte a través del seu esforç.

La Lírica Trobadoresca: Context i Estils

La lírica trobadoresca, nom...

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Va néixer a Vic el 1845. Fill d'una família humil, va ingressar al seminari de Vic l'any 1855 i hi va cursar estudis eclesiàstics. Ben aviat es va interessar per la poesia. L'any 1865 va participar per primera vegada als Jocs Florals i hi va obtenir dos premis.

La importància de Verdaguer rau en el fet que va representar la recuperació de la poesia culta catalana després de tres segles de decadència. Va significar el mateix que Ramon Llull a l'edat mitjana. La seva obra és bàsicament poètica, tot i que també va escriure prosa. Algunes de les seves obres més importants són El Virolai o L'emigrant.

Poesia èpica

Les seves obres èpiques més destacades són L'Atlàntida i Canigó.

• L'Atlàntida: Consta d'una

Panorama de la Literatura Catalana

Classificació per Gèneres i Èpoques

• Prosa religiosa i moral: Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer.
• Narrativa històrica: Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
• Prosa moral i filosòfica: Bernat Metge.
• Novel·la cavalleresca: Joanot Martorell.
• Poesia (s. XII-XIII): Guillem de Berguedà, Alfons I el Cast, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
• Poesia (s. XIV-XV): Gilabert de Pròxita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi.
• Poesia (s. XV): Ausiàs March.

Literatura dels Segles XVI al XVIII

• Renaixement: Cristòfor Despuig, Pere Serafí i Joan Pujol.
• Barroc: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.
• Il·lustració: Baldiri Reixac, el Baró de Maldà i Joan Ramis.

La Renaixença

Destaca...

Fenòmens lingüístics durant la decadència

1. Diglòssia: El castellà s'utilitzava en la vida culta i pública: religió, jurisprudència i literatura culta, i el valencià en la vida rutinària. A més a més, la castellanització no sols es produí a nivell literari sinó també a nivell polític: els òrgans centrals i superiors de l'administració i la burocràcia utilitzaven el castellà i, a nivell social, el castellà tingué dos nivells de penetració:

• De dalt a baix: començà per la noblesa, a continuació la burgesia i després les capes subalternes.
• Del centre a la perifèria: de les capitals a ciutats i pobles més xicotets, aturant-se a les portes del camp, als barris artesans i a comarques aïllades.

2. Dialectització: disgregació...

El Romanticisme: Poesia del Segle XIX

El Romanticisme és el moviment que, a finals del segle XVIII, neix a Alemanya i que té com a gèneres majors la poesia, el teatre i la prosa. Es basa en aquests temes principals:

• El paisatge.
• L'exaltació del passat (el poble).
• L'intimisme (el jo romàntic, que explica subjectivament el que volen).
• Els llocs exòtics i llunyans.
• L'ideal.

Des d'Alemanya, l'èxit d'aquest moviment arriba a totes les literatures universals, de manera que durant tot el segle XIX, cada poble (cada llengua i cada literatura) té el seu propi romanticisme amb algunes variants.

El Romanticisme Anglès: Exotisme i Misteri

A Anglaterra sorgeixen poetes que canvien una mica els temes inicials del romanticisme alemany afegint-hi exotisme...

Ausiàs March: El primer poeta modern

Ausiàs March és el primer poeta en llengua catalana que s’allunya de la tradició trobadoresca, tant en el contingut com en la llengua, tot i que no tant en l’estructura formal. Inicia amb la seva obra una nova etapa de la poesia, caracteritzada per introduir els problemes de la vida quotidiana i la confessió de les passions i les febleses més íntimes en el contingut. Utilitza la pròpia llengua, el català, per expressar-se.

Estructura i estil

A nivell formal, segueix utilitzant l’estructura poètica dels trobadors. Pel que fa a les estrofes, March utilitza la cobla. Estilísticament, destaca l’ús de la comparació i la metàfora.

Temes i contingut

L’obra té uns 2.000 versos que comprenen 128...