Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

L'obra de Josep Pla

La seva obra es divideix en:

• Narrativa de ficció
• Memòries
• L'assaig històric i l'article periodístic
• L'estudi de personatges

El quadern gris

Són reflexions que apareixen en forma de dietari i memòries autobiogràfiques.

Joan Fuster

Dividim la seva obra en nuclis temàtics:

• Assaig històric
• Assaigs sociopolítics
• Assaigs humanístics

Teatre: Un nou concepte

• La relativització del text escrit
• Protagonisme dels elements teatrals
• Introducció d'altres manifestacions artístiques
• Participació del públic

Joan Brossa

Vol denunciar una situació opressiva i conscienciar el lector. Té tres etapes:

• Etapa neosurrealista (1943-1950)
• Etapa de compromís polític (1950-1960)
• Etapa de difusió

La seva obra més important és Quiriquibú.

El teatre de

Literatura Popular: Característiques

• Anònima i Tradicional: Segueix unes pautes establertes.
• Oral: Transmesa de generació en generació.
• Inestable: Varia segons qui la transmet.
• Datació Imprecisa: Tot i que el vocabulari permet situar-la cronològicament.
• Internacional.

El Cançoner

Els Goigs

Composicions de tipus religiós amb melodia senzilla, on es fa una lloança a Jesús, la Verge i els sants. Són escrits i segueixen una estructura mètrica de versos heptasíl·labs:

• Tornada (abba)
• Cobles (ababc(a)d(b))
• Retronxa (d(b)c(a))
• Tornada final (abba)

Altres Formes del Cançoner

• Nadales: Pròpies de Nadal. Dos tipus:
  • Religiosa: Episodis del naixement de Jesús.
  • Ambient: Aspectes de la celebració.
• Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral: Narren i mitifiquen

Josep Carner i l'evolució de la poesia noucentista

Josep Carner: l'obra de J.C. (1884-1970) és una de les aportacions més importants al moviment noucentista. La contribució de la poesia a la possible materialització d'una Catalunya ideal és bàsica. El poeta no és un ideòleg ni un polític, però té un paper rellevant en el foment d'un cert estat d'ànim i d'unes veritats imaginatives que ajudin a construir un país que cregui en les seves possibilitats com a col·lectiu. La seva activitat poètica consistia a treballar intensament per la dignificació de la llengua catalana. Josep Carner crea un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que busca la precisió i l'exactitud, allunyat de la literatura modernista.

A l'obra Els

Anàlisi Textual: Estructura i Recursos

Estructura i Tema del Document

Aquesta secció aborda el comentari del text, el tema, el resum i l'estructura organitzativa. Pel que fa a l'estructura, el tema es presenta a [especificar línia o paràgraf].

Recursos Argumentatius i Retòrics

Cal explicar si hi ha recursos argumentatius, com ara:

• Comparació
• Figures retòriques: interrogació, ironia, enumeració, refutació (amb connectors com però), lèxic valoratiu, hipèrbole.

Aspectes Sociolingüístics

També s'analitzen aspectes sociolingüístics com la lleialtat, l'autoodi o els prejudicis lingüístics.

Tesi i Estructura Global

Finalment, s'identifica la tesi principal i l'estructura global del text.

Adequació del Text

Tipus de Text i Finalitat

Estem davant...

Ramon Llull és el primer gran escriptor de la literatura catalana, ja que va ser el primer en superar la diglòssia llatí/català: utilitzà la llengua per tractar temes que fins aleshores (s. XIII) es reservaven al llatí. El català va assolir la maduresa gramatical i literària que altres llengües romàniques havien aconseguit mitjançant la poesia i esdevindrà llengua de cultura. Nasqué a Mallorca al voltant del 1232, fill d'una família noble establerta a l'illa després de la conquesta de Jaume I, i fou educat cortesament. Llull es proposà un objectiu proselitista: convertir els infidels, escriure llibres per difondre la fe cristiana i crear escoles per formar missioners. Prosa culta i moderna.

Quatre grans cròniques

4 grans cròniques:

Coordinació i Neologismes

Tipus de Conjuncions Coordinants

• Copulatives: ni, i
• Disjuntives: o
• Adversatives: però, sinó, sinó que
• Distributives: ara
• Il·latives: per tant
• Continuatives: i encara
• Explicatives: és a dir

Definició de Neologisme

Un neologisme és un terme nou creat en una llengua seguint les pròpies regles de creació de mots, o bé provinent d'una altra llengua i integrat a la recepció (calcs i manlleus).

Dialectes del Català

Dialecte Septentrional (Rossellonès)

Conegut com a rossellonès, és el dialecte consecutiu que es parla a les comarques que pertanyen a França. Té molta influència del francès.

Dialecte Central

És un constituent que s'estén per la meitat oriental de Catalunya. Té un pes demogràfic més gran, ja que el 80%...

Llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques

Els llibres de cavalleria es caracteritzen pels elements meravellosos i inversemblants, perquè situen l'acció en terres llunyanes i exòtiques i en un temps intemporal.

Les novel·les cavalleresques, en canvi, presenten les següents característiques:

• Els protagonistes són forts i valents, però dins la mesura humana.
• Els llocs on passa l'acció són localitzables.
• El temps és una època immediata a la qual es van escriure.

Exemples: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Curial e Güelfa

És una novel·la anònima, escrita entre el 1435 i el 1462. És una novel·la total: cavalleresca, sentimental, d'aventures, moresca i psicològica.

Estructura i argument

• Llibre 1r: Curial, sense fortuna i orfe de

La Novel·la Modernista Catalana (1901-1912)

Aquest període, que abasta 11 anys, s'inicia amb Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, publicada el 1901, i s'acaba amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, publicada el 1912.

Cal destacar les següents obres i autors clau:

• Víctor Català (1905)
• Prudenci Bertrana (1906)
• Santiago Rusiñol (1907)

El Teatre Modernista Català i les seves Influències

El teatre modernista català va estar molt marcat per la influència de dos autors internacionals:

• El belga Maeterlinck, representatiu del simbolisme, una tendència antirrealista.
• El noruec Ibsen, sobretot, que va escriure un teatre de denúncia, en què l'individu s'enfrontava a la societat.

L'Escola Mallorquina: Poesia Refinada

El...

La poesia de Miquel Martí i Pol

Introducció

L'estètica realista

La tendència estètica dominant durant els anys 60 en poesia fou l'anomenat realisme social. Aquest moviment partia d'una posició ideològica crítica amb la societat i emprava un llenguatge denotatiu que facilitava la comunicació directa amb el lector. En la dècada dels 70, les lletres catalanes es van recuperar del llarg parèntesi de la dictadura i mostraren una gran diversitat de propostes poètiques de qualitat, cosa que dificulta distingir unes tendències clares i definides. Tot i així, els poetes van continuar amb una poesia realista. A més, començaren a publicar altres poetes més joves que no formaven un moviment unitari. A partir dels 80, el panorama poètic està...

Crònica de Jaume I (el Conqueridor)

Llibre dels fets - redactat als últims anys de vida del rei, obra autobiogràfica. S'inicia amb els antecedents familiars i presenta les principals dificultats del regnat. Narra les conquestes de Mallorca, València, Múrcia i el viatge de Lió per la croada. L'interès rau en els valors del protagonista: el rei busca la pau i administra justícia, i el seu paper heroic és el de conqueridor per a la cristiandat. No s'oculten els sentiments ni les emocions de Jaume I. La narració és en primera persona, amb el “nos” majestàtic i un llenguatge viu. Hi ha verisme en les confessions d'home d'estat, informació històrica sòlida i una cronologia estable. L'obra té un to intimista amb anècdotes, com...