Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Sistema fonètic

Vocals i exemples

• vi [i]
• bé [e] (tancada)
• be [ɛ] (oberta)
• mà [a]
• públic [u]
• camió [o] (tancada)
• cos [ɔ] (oberta)

Transcripció fonètica de paraules

Bolígraf, llapis, sobtadament, solitud, important:

[buˈliɣɾəf] [ˈʎapis] [subtəðəˈmen] [suliˈtut] [impurtan]

Representació de sons: [u][i][ ] [a] [i] [u] [a] [ ] [e] [u][i][u] [i] [u] [a]

Classificació de les consonants

• Bilabials: sons quan els llavis entren en contacte: [p], [m], [b], [β]
• Labiodentals: [f], [v], [ɱ]
• Dentals: [t], [d]
• Alveolars: [s], [z], [ts], [dz], [n], [l], [r], [ɾ]
• Palatals: [ʎ], [ɲ], [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ]
• Velars: [k], [g], [ŋ]

Sintaxi: Complements de l'oració

• CD (Complement Directe): preguntem què al verb.
• CI (Complement Indirecte): preguntem a qui

La Novel·la Cavalleresca: Evolució i Realisme

Orígens i Transició (Segles XIV-XV)

Les històries dels joglars apareixien en les cròniques i en obres de caràcter didàctic, com el Llibre de l'Orde de Cavalleria de Ramon Llull.

Al segle XIV, en ple declivi de la societat de la noblesa, es van posar de moda obres sobre cavallers en forma rimada i amb uns valors feudals, però cada vegada s'utilitzaven menys. Durant el segle XV, la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment per l'esforç van fer aparèixer les noves novel·les cavalleresques.

Diferències amb les Narracions Anteriors

Les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes. En canvi, les novel·les...

Blandín de Cornualla

Aquesta obra narra com dos companys d'armes, Blandín de Cornualla i Guillot Ardit de Miramar, se'n van pel món a la recerca d'aventures a cavall, després de jurar-se fidelitat eterna. D'una manera àgil i lineal, se'ns conten les nombroses empreses meravelloses a què s'enfronten, de les quals Blandín n'ix sempre vencedor. El relat acaba com ho fan els contes de final feliç: amb una doble boda i amb l'assoliment d'una bona posició social.

Curial e Güelfa

Aquesta novel·la cavalleresca de mitjan segle XV narra les aventures d'un jove nascut a Catalunya que se'n va de casa per cercar fortuna i la manera com esdevé un dels cavallers més bons del món, protegit i estimat per Güelfa, la seua senyora. Tant Güelfa com...

Anàlisi d'Autors Catalans

Mercè Rodoreda: Referent de la Literatura Catalana

Abans de respondre a la pregunta, cal tenir en compte certs aspectes bàsics sobre qui era Mercè Rodoreda (MR) i les seves implicacions a la literatura del seu temps.

MR va ser una escriptora catalana que actualment és considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent. Això està avalat per les referències d'altres autors a la seva obra i per la seva repercussió internacional.

Gèneres i Evolució Literària

Va conrear la poesia, el teatre i el conte, però en el camp on més va destacar va ser la novel·la.

• L'obra de MR es divideix principalment segons les etapes de la vida de l'autora.
• És el viu reflex de l'evolució tant personal com literària.

La Romanització: Implantació de la Cultura Romana

Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'Imperi Romà, que era el llatí. No obstant això, la romanització de Catalunya no va ser uniforme. Hi hagué zones profundament romanitzades, com l'Empordà, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'Olot.

De mica en mica es va produir un canvi lingüístic en aquests territoris. Després d'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí es va acabar imposant. No obstant això, s'observen en el llatí parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llengües indígenes que s'hi parlaven. D'aquesta...

Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia

Comentari de la Pintura

El sonet de Francesc Vicent Garcia presenta dos aspectes bàsics, típicament barrocs: la contraposició entre dos elements, en aquest cas el blanc i el negre, i la intenció amorosa i eròtica. La cabellera d’una dona constituïa un símbol eròtic, motiu pel qual calia que la dugués recollida.

Estructura del Sonet

Pel que fa a la forma, és un sonet que ens planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs i presenta una rima encreuada –ABBA ABBA– en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets.

Canvi de Rima i Contingut

Aquest canvi de rima té relació amb l’estructura: implica una divisió del poema...

La novel·la

La novel·la és una narració en prosa d'una història generalment fictícia i d'una extensió considerable. És el subgènere més complex, ja que combina narració, descripció i diàleg. D'aparició primerenca (al voltant del segle I aC a Grècia i a Roma), va néixer destinada ja a la lectura: és el lector qui decideix quan i com la llegirà i, en definitiva, és qui en marca el ritme. Hi ha diverses maneres de classificar les novel·les:

• Una novel·la pot ser històrica, quan situa personatges i fets en un context històric; policíaca, amb un misteri i la seva resolució; fantàstica, amb la intervenció del sobrenatural; de ciència-ficció, quan se situa en un futur possible; d'amor, en què predominen els sentiments dels

Ausiàs March: Obra i Característiques

L'obra d'Ausiàs March, peculiar i personalíssima, es compon de 128 composicions centrades en temes d'amor i moral.

Característiques de les Composicions

• Ús del català com a llengua literària.
• Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de 8 versos decasíl·labs i una tornada de 4 versos.
• Construcció característica de les comparacions a partir d'imatges de procedència diversa.

Estructura de les Comparacions

L'estructura de les comparacions sempre segueix el mateix patró: passa d'una generalització al cas particular, sovint el del poeta, que intenta fer comprendre quin és el seu estat o la seva situació. Les comparacions tenen tres funcions bàsiques:

1. Emotiva
2. Persuasiva
3. Explicativa

Mètrica

Literatura Valenciana del Segle XVII: Crisi i Esplendor

El segle XVII valencià es caracteritza per una profunda crisi social i econòmica, agreujada per l'expulsió dels moriscos. Malgrat aquest context, la literatura produïda a València presenta una gran vitalitat, amb un marcat caràcter popular i la presència destacada de dietaris.

La Prosa: Dietaris i Testimonis de l'Època

Les obres en prosa escrites en valencià durant aquest període són escasses, però els dietaris hi ocupen un lloc rellevant. Aquests documents recullen, en ordre cronològic, diversos testimonis i notícies de l'època, amb anotacions en primera persona sobre els esdeveniments socials i polítics.

Pere Joan Porcar: Un Mirall de la Societat Valenciana

Pere Joan Porcar...

novela psicologica: es caracteritza basicament per una analisi minuciosa de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per una reflexió sobre el pas del temps. Autors: merçe rodoreda i Llorenç villalonga. Merçce rodoreda: nasqué a Barcelona (1909-girona(1983). Joventut: va obtenir el premi crezells amb aloma(narra la hitoria d'una adolescent que viu unes dissortades relacions amoroses. Maduresa La guerra va produir un tall en la seua producciò literara, que va rependre l'any 1958, guanya el premi Víctor catala amb vint-i-dos contes.Vellesa Amb la <meva Cristina >i altres contes inicia una etapa en que abandona la relaitat com a materia narrativa i se centra en la fantasia per a mitificar...