Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Poesia modernista

Expressió de sentiments profunds: cerca de bellesa, evasió, melangia i dolor existencial. Predomini del simbolisme i l'ús de la metàfora. Destaca la innovació formal i la ruptura amb les formes clàssiques. Autor destacat: Joan Maragall.

Teatre modernista

Trencament amb el teatre tradicional i comercial. Es busca un teatre més profund i simbòlic, amb contingut social i existencial. Rebutja els valors burgesos i denuncia la hipocresia de la societat (personatges sols). Autors destacats: Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol.

Narrativa modernista

Renovació formal i temàtica. Tracta temes com la solitud, la frustració, la llibertat de la dona i el món interior. Els protagonistes són sovint marginats o en conflicte amb

Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Pare de la Prosa Catalana

Ramon Llull (1232-1316) va ser un destacat filòsof, teòleg i escriptor mallorquí de la Baixa Edat Mitjana. Se'l considera el creador de la prosa en català i el pare de la literatura catalana, sent un dels primers a utilitzar aquesta llengua per a textos filosòfics i religiosos.

Vida i Conversió de Ramon Llull

Nascut a Mallorca, Llull va ser inicialment cortesà del rei Jaume II de Mallorca. No obstant això, als 30 anys, després de cinc aparicions de Jesucrist, va decidir abandonar la seva vida mundana per dedicar-se plenament a predicar el cristianisme.

Objectius i Viatges Missioners

Els seus tres objectius principals eren:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles on

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

• El seu pas per Anglaterra.
• La Mediterrània.
• L’Imperi Bizantí.
• El naufragi a l’Àfrica.
• El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil...

Horaci

• Poeta líric per excel·lència de la literatura llatina, figura clau del segle I aC.

• Inicialment, oficial a l'exèrcit de Brutus; després, funcionari a Roma i poeta.

• Obres principals:

  • Odes (Carmina): tracta temes com l'amistat, l'amor, el plaer, la natura i la filosofia.

  • Epístoles i Sàtires: reflexió moralista i crítica social.

• El 35 aC va publicar el seu primer llibre de Sàtires, iniciant una influent producció literària.

• Traduït al català en prosa per la Fundació Bernat Metge.

• Tòpic "Beatus Ille": idealització de la vida rural com un espai de pau i senzillesa, en contrast amb l’estrès urbà.

• Dante Alighieri: poeta italià medieval, figura clau de la literatura universal.

• Obra mestra: La Divina Comèdia (segle XIV)

  • Llarg poema

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Es va produir paral·lelament al manteniment del llatí com a llengua de cultura, fet que serà constant al llarg de tota l'edat mitjana.

Trobadors i joglars

La història literària distingeix entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien en occità i que componien també la música dels seus poemes. Els trobadors van ser uns artistes professionals que van crear tant els versos com la música que els acompanya. Sovint eren d'origen noble i estaven lligats a les corts on desenvolupaven la seva activitat al servei del senyor feudal.

Característiques generals de la poesia trobadoresca

• És una poesia culta,

El Modernisme: Context i Objectius

• Cronologia: Final del segle XIX i començament del XX.
• Objectiu: Modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l’art.
• Dues tendències principals:
  • Regeneracionisme: L’art ha de transformar la societat.
  • Esteticisme: L’art és un fi en si mateix; desconfien de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.
• Característiques: Atracció per l’artista com a ésser que viu en exclusiva per a l’art, interès pel decadentisme i per temàtiques morboses i perverses, exaltació del dolor i interès per la vida interior.

La Poesia Modernista

• Context: Rebuig del llenguatge arcaïtzant de la Renaixença i influència de moviments europeus com el simbolisme i el decadentisme.
• Poesia culta: Conreada

Figures Clau de l'Humanisme, Renaixement i Exploració

Humanistes i Escriptors Catalans

• Martí l'Humà (1356-1410)

  Últim rei del Casal de Barcelona de la Corona d'Aragó i un gran protector dels estudis humanístics.

• Bernat Metge (1340-1413)

  Considerat el primer humanista en català. Va ser traductor i escriptor d'obres com Lo Somni i Medecina, i arxiver de la Cancelleria Reial.

• Jordi de Sant Jordi (1394-1424)

  Poeta que va escriure versos lliures de temàtica amorosa.

• Ausiàs March (1397-1459)

  El poeta més important del Segle d'Or valencià. Va compondre cants d'amor, mort, morals, espirituals i de circumstàncies, destacant pel seu profund pensament filosòfic i religiós.

Grans Figures de la Literatura Universal

• Dante Alighieri (1265-1321)

  Escriptor

La Variació Diastràtica: Sociolectes i Argot

Les varietats diastràtiques, socials o sociolectes són aquelles que identifiquen el grup social a què pertany un parlant.

Trets per a la Definició d'un Sociolecte

• Classe social: Baixa, mitjana o alta.
• Nivell cultural: Sense estudis, estudis primaris, secundaris o superiors.
• Generació: Infants, joves, adults o ancians.
• Grup ètnic o social: Delinqüents, grunge, gòtics, queer, científics, etc.

Què és l'Argot?

Un argot és una varietat lingüística pròpia d'un grup social o d'un àmbit laboral concret, que té paraules o expressions que l'identifiquen com a col·lectiu.

Trets per a Caracteritzar l'Argot (Sociolecte)

• Metàtesi o transposició de fonemes o síl·labes: estirabel.
• Apòcope o escurçament

POE Lírica: expressa els sentiments, emocions i pensaments del parlant o del poeta. La subjectivitat i l'expressió personal són fonamentals, i es caracteritza per l'ús de figures retoriques, rima i ritmes que busquen evocar emocions en el lector o l'oient. Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Salvador Espriu. Narrativa poética: Tmb coneguda com a poema épic, en que s'explica una historia en vers, sovint protagonizada per un heroi i que conté elements mitologics. Un exemple és «El poema de Ronda» de Manu de Pedrolo.

- Mites: narracions q expliquen esdeveniments extraordinaris, sovint relacionats amb déus, herois i l'origen del món o de fenomens naturals. Són una forma de literatura q busca donar resposta a preguntes existencials i explicar...

Literatura àrab valenciana

L'arribada dels àrabs al segle VIII va suposar un procés de substitució lingüística imposant l'àrab. Amb la conquesta de Jaume I (1238), durant els segles XII-XIII, es va produir una nova substitució lingüística que va eliminar progressivament l'àrab.

La cultura àrab va tenir una gran influència en l'Occident medieval i la Península Ibèrica. D'aquesta societat ens ha arribat:

• Textos d'Aristòtil traduïts a l'àrab.
• Receptari de sabers àrabs i avanços científics.
• Literatura d'imitació: Les mil i una nits, poesia àrab, Kalila i Bimna i el Waraq al (una barreja de tradicions àrabs i cristianes).

Poetes àrabs valencians

Destaquen els poetes anteriors i coetanis a la conquesta cristiana del regne valencià:...