Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Sociolingüística: Concepte, Diversitat Lingüística i Multilingüisme

Altres llengües estrangeres2,69 KB

Concepte de Sociolingüística

La sociolingüística és una disciplina que està a cavall entre la sociologia i la lingüística. Considera la llengua com un fet social i estudia l'ús i el no ús que se'n fa. Mentre que la lingüística estudia l’estructura interna de l'idioma, la sociolingüística se centra en l’ús de la llengua condicionat pel context social.

Diversitat Lingüística: Factors Clau

La definició i el reconeixement d'una llengua o variant depenen de diversos factors:

1. Factor Numèric

Fa referència al nombre de parlants; una llengua ho serà degut al nombre de parlants que aquesta té.

2. Comprensibilitat/Intel·ligibilitat

Ens diu que una variant és aquella que es pot entendre. Per exemple: el menorquí a Barcelona l’entenen,...

Continua llegint "Sociolingüística: Concepte, Diversitat Lingüística i Multilingüisme" »

Guia pràctica de l'apostrofació en català

Altres llengües estrangeres2,91 KB

Guia de l'apostrofació en català

A continuació es detallen les normes i excepcions principals sobre l'ús de l'apostrofació en català:

ArticleParaulaExplicació
laiaiaDavant una paraula començada per i/u semiconsonàntiques, l'article el/la i la preposició de no s'apostrofen.
laemaDavant els noms de les lletres, l'article la no s'apostrofa.
l'UCIS'apostrofa ja que la sigla es pronuncia lletra per lletra.
l'hoqueiS'apostrofa ja que comença amb h muda.
laasèpsiaL'article femení la no s'apostrofa davant mots amb el prefix negatiu a-.
laScala de MilàL'article la i la preposició de no s'apostrofen davant essa líquida.
lahostL'article la no s'apostrofa davant els noms: la ira, la una i la host.
lairaL'article la no s'apostrofa davant els noms:
...
Continua llegint "Guia pràctica de l'apostrofació en català" »

Guia completa dels gèneres teatrals i dramàtics

Altres llengües estrangeres2,89 KB

Classificació dels gèneres teatrals

A continuació, es detallen els principals gèneres dramàtics i les seves característiques:

  • Comèdia: Text dramàtic que aborda l’aspecte festiu i amable de la vida. La intenció és distreure i fer riure els espectadors. Té un final feliç. Moltes comèdies s’escriuen per satiritzar o criticar males conductes o mals costums socials.
  • Tragèdia: Text dramàtic que presenta un conflicte entre l’heroi, que encarna una actitud universal, el destí advers i les normes establertes. El final acostuma a ser catastròfic. Són obres creades per fer reflexionar l’espectador, per aconseguir que pensi i valori el que ha vist, i perquè argumenti les opinions o la visió del món.
  • Tragicomèdia o drama: Es planteja
...
Continua llegint "Guia completa dels gèneres teatrals i dramàtics" »

Guia Completa d'Anàlisi Textual: Tipologia, Registres i Connectors

Altres llengües estrangeres5,93 KB

Tipologia Textual

Text Expositiu

Informa o aporta coneixements sobre un tema. És un text que explica de manera detallada.

Característiques de l'Exposició

  • Discurs objectiu
  • Ús del present d'indicatiu
  • Connectors d'ordre, progrés i cohesió
  • Recursos: exemplificacions, recursos gràfics, etc.

Text Argumentatiu

L'autor exposa de manera ordenada i lògica unes opinions sobre un tema.

Característiques de l'Argumentació

  • Ús de la primera persona (singular o plural)
  • Verbs o oracions de conseqüència
  • Citacions, cometes, cursives
  • Connectors explicatius
  • Recursos retòrics

Text Narratiu

Conta fets reals o imaginaris amb l'objectiu d'entretenir o informar.

Característiques de la Narració

  • Verbs d'acció
  • Connectors causals o temporals
  • Ús predominant del passat

Text Descriptiu

Explica...

Continua llegint "Guia Completa d'Anàlisi Textual: Tipologia, Registres i Connectors" »

Guia de Llengua Catalana: Frases Fetes, Semàntica i Formació

Altres llengües estrangeres2,95 KB

Frases fetes i refranys

  • Frase feta: Expressió de la llengua que s'utilitza en sentit figurat. Sempre apareix un verb i formen part de la llengua col·loquial. Exemple: Ser carn i ungla.
  • Refrany: Dita popular i antiga que conté un ensenyament i s'expressa entre dues idees. Normalment tenen rima. Exemple: Els diners i els collons per a les ocasions.

Antropònims, topònims i gentilicis

  • Antropònims: Són noms propis (sempre van amb majúscula) i es classifiquen designant l'individu, sovint per oficis.
  • Topònims: Noms propis que designen llocs geogràfics (països, ciutats, pobles, carrers). Exemple: Xàtiva.
  • Gentilicis: Són els adjectius que ens indiquen la procedència d'algú. Exemple: alcoià.

L'habilitació

Procés que atribueix funcions noves...

Continua llegint "Guia de Llengua Catalana: Frases Fetes, Semàntica i Formació" »

Ramon Llull i la consolidació de la llengua catalana

Altres llengües estrangeres4,18 KB

Ramon Llull i el seu llegat literari

1. Contextualització breu

La vida de Ramon Llull va estar farcida d'aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. La seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent.

Llull, que als 30 anys va viure una transformació personal sobtada, va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l'objectiu principal de l'home havia de ser conèixer i estimar Déu. Havia nascut a Palma (la tradició situa aquest fet a la Plaça Major, on hi ha una placa commemorativa)...

Continua llegint "Ramon Llull i la consolidació de la llengua catalana" »

Literatura Catalana: De Francesc Eiximenis a Bernat Metge

Altres llengües estrangeres2,87 KB

Francesc Eiximenis i l'obra didàctica

Franciscà universitari que va viure protegit per ordes i reis. Va intentar crear una enciclopèdia de tot el coneixement universal: Lo Crestià.

  • Lo Llibre de les dones: La dona és considerada menor per naturalesa i, a causa del seu pecat, va perdre part del seny que tenia, per la qual cosa Déu la va subjugar al marit.
  • Lo Llibre dels àngels: Tractat teològic de culte als àngels.

Sant Vicent Ferrer

Predicador dominicà, conegut pels seus textos orals basats en una visió apocalíptica. Destaca la divisió del THEMA en la il·lustració del tema per tres.

Prosa satírica: Anselm Turmeda

Franciscà que es va convertir a l'islam:

  • Llibre de bons amonestaments: Obra en vers sobre consells morals amb un cert component
...
Continua llegint "Literatura Catalana: De Francesc Eiximenis a Bernat Metge" »

Moviments Literaris Catalans: Del Renaixement al Romanticisme

Altres llengües estrangeres3,66 KB

Renaixement i Humanisme Català

  • Major presència de la cultura clàssica grega i llatina, de la qual es volen assimilar valors com l'ordre.
  • Visió antropocèntrica.
  • Consolidació i dignificació de les llengües romàniques.

Pere Serafí: Poeta i Pintor

Va ser un poeta i pintor de prestigi. La seva poesia reflecteix l'aiguabarreig d'influències i corrents que caracteritzà el Renaixement: per un cantó, presenta encara punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March i, per l'altre, influït per Petrarca, utilitza formes poètiques renaixentistes, com el sonet.

El Barroc: Pessimisme i Artifici

  • Una acusada consciència de la mort, de la brevetat de la vida, del caràcter efímer del plaer i de la degeneració humana. Com a conseqüència, una
...
Continua llegint "Moviments Literaris Catalans: Del Renaixement al Romanticisme" »

Les avantguardes artístiques: Futurisme, Dadaisme i Surrealisme

Altres llengües estrangeres2,66 KB

Les avantguardes: trencament i innovació

Les avantguardes són un conjunt heterogeni de moviments artístics que es caracteritzen pel trencament amb les formes d’expressió tradicionals i per l’actitud de protesta, d’inconformisme social i de subversió contra la societat capitalista i la cultura burgesa. La defensa dels seus principis es va fer a partir de manifestos i les seues idees es difongueren a través de revistes i diaris.

En poesia, els moviments d’avantguarda busquen l’originalitat i la innovació, i ho fan a través de l’experimentació creativa i fent servir recursos com els següents:

  • L’alteració del significat habitual de les paraules.
  • La incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals.
  • La vulneració de les
...
Continua llegint "Les avantguardes artístiques: Futurisme, Dadaisme i Surrealisme" »

L'Humanisme: Característiques, Petrarca i Bernat Metge a la Corona d'Aragó

Altres llengües estrangeres2,92 KB

Característiques de l'Humanisme

L'Humanisme és un moviment cultural que va sorgir a Itàlia en la segona meitat del segle XIV i que es caracteritza per la voluntat de redescobrir i recuperar els escriptors clàssics i grecs. Els humanistes es van encarregar de recuperar textos de l'Antiguitat clàssica completament oblidats. La crítica textual dels humanistes comportarà, també, la crítica d'idees i de costums.

Petrarca, Fundador de l'Humanisme

Petrarca és considerat el fundador de l'Humanisme. La seva obra es divideix en:

  • Obres en llatí: Responen a l'oposició humanística de Petrarca. Hi destaquen el seu Epistolari.
  • Obres en vulgar: Petrarca va escriure en vulgar la seva poesia, arreplegada en el Canzoniere.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Una...

Continua llegint "L'Humanisme: Característiques, Petrarca i Bernat Metge a la Corona d'Aragó" »