Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Conceptes bàsics de la lírica trobadoresca

• Gilós: marit enganyat.
• Lausengiers: envejosos que revelen l'idil·li a l'amant.
• Senhal: pseudònim per amagar el nom de la dama.
• Tornada: l'última estrofa d'una composició.

Trobadors destacats

Alfons I el Cast, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Diferència entre poeta i trobador

El trobador componia versos en provençal, mentre que el poeta ho feia en català.

Modalitats de l'art

• Trobar leu: poesia d'expressió senzilla, directa i emotiva.
• Trobar clus: estil hermètic i complex.
• Trobar ric: estil basat en la riquesa formal.

Gèneres trobadorescos

• Alba: canta l'enuig dels amants que s'han de separar a l'alba.
• Cançó: gènere per excel·lència; lloa i idealitza la dama seguint

Fets Històrics del Noucentisme Català

• El 1906, té lloc el moviment de Solidaritat Catalana i apareix el llibre de Prat de la Riba (1870-1917), La nacionalitat catalana. Aquest mateix any, un sector dissident de la Lliga Regionalista crea el Centre Nacionalista Republicà.
• L'any següent, Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Barcelona; a instàncies seves es funda l'Institut d'Estudis Catalans. Per altra banda, el republicanisme catalanista es va organitzant fins a constituir el Partit Republicà Català el 1917. Set anys abans s'havia fundat la Confederació Nacional del Treball (CNT).
• El 1908, Alejandro Lerroux (1864-1949) funda el Partit Republicà Radical, que esdevé el principal oponent polític de la Lliga i explota

Literatura medieval: segles XII i XV

A partir dels primers textos escrits (les Homilies d’Organyà, un text de missa del segle XII, i el Forum Iudicum, lleis de finals del segle XI i començaments del segle XII), podem saber quan es va començar, aproximadament, a parlar català. El català es va establir al segle XII. El poble ja parlava català i l'Església l'utilitzava per comunicar-se amb ell.

El concepte de llenguatge

El llenguatge es produeix quan s'atribueix un significat a un significant. Quan relaciones una divinitat amb una cosa palpable i escrivible, estàs creant llenguatge.

Poesia trobadoresca: segles XII i XIII

En aquest període destaquen autors com Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona. Comencem a trobar...

La Il·lustració va aprofundir els principis del racionalisme basats en el raonament i l'experiència. També valorava i difonia la ciència, la filosofia, la tecnologia, l'economia i la preocupació social i política.

A Catalunya, aquest moviment coincideix amb els Decrets de Nova Planta, que van suposar la prohibició del català en els espais públics. Això va representar un obstacle per a la publicació d'obres en català, però no van desaparèixer del tot perquè trobem obres com Instruccions per a l'ensenyança de minyons de Baldiri Reixac i Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada (Baró de Maldà).

Autors destacats de la Il·lustració

• Baldiri Reixac: Sacerdot i rector de Sant Martí d'Ollers, a més de pedagog. La seva obra

Anàlisi de 'Curial e Güelfa' i 'Tirant lo Blanc'

Curial e Güelfa: Ascens Social i Amor Impossibles

L'obra va ser escrita al voltant del 1450. Narra l'ascens social d'un jove, Curial, al servei de Montferrat (marquès). Ell estima l'amor de la germana del marquès, Güelfa, guanya prestigi i viu aventures.

Estructura de l'Obra

• Llibre Primer: Güelfa es fixa en les virtuts de l'home. La relació amorosa és impossible pel desnivell social. El seu amor és desconcert i Curial ha d'anar-se'n a buscar fortuna. Güelfa procura que Curial rebi formació. Guanya en el torneig a Àustria, lluita a favor de la duquessa Laqueis, i Güelfa es posa gelosa perquè creu que Curial s'ha enamorat de la duquessa.
• Llibre Segon: Curial ha guanyat experiència en

1. El Renaixement: Segle XVI - 2a meitat del XVII

El Renaixement inicia l'Edat Moderna, un moviment cultural i artístic dominant a Itàlia i la resta d'Europa. Gira al voltant de l'ésser humà; l'ideal de persona en el Renaixement és qui domina totes les branques del coneixement.

1.1. Context general

Políticament, destaquen les monarquies autoritàries, la pèrdua de poder de la noblesa, el debilitament del sistema feudal i la creació de grans estats moderns mitjançant el colonialisme. L'Atlàntic esdevé el centre, mentre el Mediterrani està dominat pels turcs. La invenció de la impremta per Gutenberg (s. XV) permet la difusió de les idees i la cultura. Apareixen moviments crítics que provoquen la Reforma protestant dirigida per Luter....

El Romanticisme i la Renaixença a Catalunya

El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra. L’ideari del Romanticisme va arribar a Catalunya en el primer terç del segle XIX. Aquest ideari va ser fonamental per a la recuperació nacional catalana, perduda durant la crisi ideològica dels segles XVI, XVII i XVIII.

Característiques principals del Romanticisme:

• El desacord amb el món.
• L’exaltació del jo.
• La llibertat creativa.
• La natura.
• La reivindicació del nacionalisme.

La Renaixença catalana

La Renaixença es pot definir com un moviment cultural i de conscienciació catalanista que reivindicava l’ús públic i cultural de la llengua catalana, sorgit en el si de la societat catalana en el marc dels...

El corrent literari humanista

L'expansió de la Corona de Catalunya i Aragó per la Mediterrània durant el segle XIV va afavorir el contacte amb la literatura que es produïa a Itàlia i Grècia, i l'interès per la cultura grecollatina clàssica. Aquest contacte va renovar la visió del món medieval: el teocentrisme va anar cedint terreny a l'antropocentrisme, és a dir, a la interpretació de la vida des del punt de vista humà.

El terme humanisme s'aplica al moviment cultural que va renovar els estudis bíblics, la política, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura. L'interès pel món clàssic va afavorir la influència en la prosa catalana de la sintaxi llatina a partir d'autors com ara Ciceró i d'altres que foren traduïts per...

Introducció a la literatura

La paraula literatura prové del llatí "littera", que significa ‘lletra’.

Característiques formals del discurs

• Èpica: narració de fets històrics des d’una perspectiva heroica.
• Lírica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius, sentimentals i emotius.
• Tragèdia: composició teatral d’estil elevat que representa una acció seriosa i en què el protagonista és portat cap a la catàstrofe per una passió o per una fatalitat.
• Drama: composició teatral considerada un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia, en la qual l’acció s’imposa a la narració.
• Comèdia: composició teatral caracteritzada pel desenllaç feliç i per la seva intenció, generalment crítica, moralitzadora