Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Conceptes Clau de Llengua i Literatura Catalana

Estats on es parla català

• Andorra
• Espanya
• França
• Itàlia

Reconeixement oficial d'una llengua

Perquè una llengua sigui reconeguda com a oficial, ha de ser necessària i ha de disposar d'organismes que vetllin per la seva qualitat i pel seu ús social.

El poema "La rosa dels meus llavis"

L'autor és Joan Salvat-Papasseit. La temàtica principal és eròtica i sexual.

Característiques de l'avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Es caracteritza per una preocupació excessiva per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació...

La Il·lustració i el neoclassicisme (segle XVIII)

La Il·lustració i el neoclassicisme (segle XVIII): Des d’Anglaterra i França es va expandir per tota Europa. El segle XVIII és un segle difícil per a la llengua catalana. El rei Felip V va imposar el Decret de Nova Planta (1716) amb el qual, entre d’altres coses, es prohibia l’ús públic del català. També la Universitat de Barcelona va ser clausurada i traslladada a Cervera, i molts intel·lectuals es van exiliar per les seves idees polítiques o ideològiques.

La Il·lustració és un moviment racionalista que en art es concreta en el neoclassicisme, el qual s’oposa al moviment anterior; és a dir, rebutja l’exageració i l’artifici i busca la recuperació dels ideals clàssics....

El Modernisme: Context i Objectius

• Cronologia: Final del segle XIX i començament del XX.
• Objectiu: Modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l’art.
• Dues tendències principals:
  • Regeneracionisme: L’art ha de transformar la societat.
  • Esteticisme: L’art és un fi en si mateix; desconfien de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.
• Característiques: Atracció per l’artista com a ésser que viu en exclusiva per a l’art, interès pel decadentisme i per temàtiques morboses i perverses, exaltació del dolor i interès per la vida interior.

La Poesia Modernista

• Context: Rebuig del llenguatge arcaïtzant de la Renaixença i influència de moviments europeus com el simbolisme i el decadentisme.
• Poesia culta: Conreada

Renaixença

Segona meitat del segle XIX. Es recupera la literatura i la cultura catalana. Comença quan Bonaventura Carles Aribau publica "La Pàtria". S'instauren els Jocs Florals, festa literària medieval que donava prestigi a la llengua i a la literatura catalanes.

Romanticisme

• Poesia: Jacint Verdaguer, L'Atlàntida i Canigó.
• Teatre: Àngel Guimerà, Mar i Cel, L'aranya i Terra baixa.

Realisme

• Novel·la: Narcís Oller, La febre d'or.

Modernisme

• Poesia: Joan Maragall, Elogi de la paraula.
• Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llobera, El pi de Formentor; Joan Alcover, Cap al tard.
• Teatre: Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve.
• Novel·la: Salvador Galmés, La dida; Víctor Català, Drames rurals i Solitud.

Noucentisme

• Gloses: Eugeni d'Ors, Glosari.

Literatura doctrinària: L'Humanisme

L'humanisme qüestionava la visió medieval del món, basada en el teocentrisme. Va introduir la idea de l'home com a centre de l'Univers (antropocentrisme) i defensava la importància de la raó i el paper de la ciència i la tècnica.

En contraposició, l'escriptor-predicador es tractava de personatges que refusaven els principis fonamentals de l'humanisme i, des d'una moralitat estricta, denunciaven els vicis i els pecats dels seus contemporanis.

El teatre medieval com a espectacle

El teatre medieval era, més enllà del text literari que servia de suport a la representació, un gran espectacle visual. Les representacions teatrals medievals eren un producte cultural de consum de masses:

• Transmetien missatges

Frases fetes i refranys

• Frase feta: Expressió de la llengua que s'utilitza en sentit figurat. Sempre apareix un verb i formen part de la llengua col·loquial. Exemple: Ser carn i ungla.
• Refrany: Dita popular i antiga que conté un ensenyament i s'expressa entre dues idees. Normalment tenen rima. Exemple: Els diners i els collons per a les ocasions.

Antropònims, topònims i gentilicis

• Antropònims: Són noms propis (sempre van amb majúscula) i es classifiquen designant l'individu, sovint per oficis.
• Topònims: Noms propis que designen llocs geogràfics (països, ciutats, pobles, carrers). Exemple: Xàtiva.
• Gentilicis: Són els adjectius que ens indiquen la procedència d'algú. Exemple: alcoià.

L'habilitació

Procés que atribueix funcions noves...

La Corona d'Aragó: Formació i Expansió (Segles XII-XIV)

Durant els segles XII i XIV, es forma la Corona d'Aragó i s'expandeix pel Mediterrani. En aquest període, s'escriuen quatre llibres fonamentals que tracten la seva història, coneguts com les Quatre Grans Cròniques.

Formació de la Corona

• Unió Dinàstica: Es produeix la unió entre Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona) i Peronella d'Aragó, donant lloc a la Corona d'Aragó al segle XII.
• Alfons I el Trobador: Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Va ser el primer comte-rei.
• Pere el Catòlic i els Càtars: La seva vida es va veure marcada per la lluita contra el catarisme, culminant amb la seva mort a la Batalla de Muret (1213).
• Jaume I: Va consolidar el territori. El seu testament

Ausiàs March: Vida i Trajectòria

Ausiàs March va ser un poeta medieval del segle XV que va néixer el 1400 a Gandia i va morir el 1459 a València. A part de poeta, també va ser cavaller. Formava part d’una família burgesa i de poetes, com el seu pare i el seu oncle. Va participar en diverses batalles fins als 28 anys, com l’expedició militar d’Alfons el Magnànim.

Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), que va morir; i després amb Joana Escorna, que també va morir. En vida no se li va conèixer cap fill, però en el testament n’hi constaven cinc, per tant eren il·legítims.

A partir dels 28 anys, es va dedicar exclusivament a la literatura, ja que era el que realment li apassionava,...

Biografia i Obra de Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924. Va conservar un bon record dels seus amics i de la seva família. Al voltant dels anys 1935/36 va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, tenia 12 anys. A conseqüència, va deixar els seus estudis, però va continuar llegint uns llibres que li va deixar un veí. Ja a València, i ja sense la guerra, va començar a escriure poemes en valencià. Escrivia des del poble i per al poble.

Es va casar amb Isabel Llorente i van tenir una filla que va morir als 2 mesos. Li va dedicar el poema “Cançó de bressol”. El 1971 va publicar els seus primers versos (cinc llibres), entre els quals destaquen La clau que obri

EXAMEN DE LITERATURA VALENCIANA

1. Poesia des de 1939

1.1. La Postguerra i la Represa dels Seixanta

En acabar la Guerra Civil, la majoria dels escriptors es van haver d’exiliar. Després va començar una resistència cultural per mitjà de revistes i edicions clandestines.

Durant els anys 50, la cultura en català es va desenvolupar, i Carles Riba va ser el model de referència.

A partir del 1969, predominen autors d’abans de la guerra (Salvador Espriu i Pere Quart). I comencen a destacar altres com Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Joan Brossa.

Salvador Espriu

Poeta, dramaturg i narrador, la seua obra gira entorn a mites. Obres destacades:

• Cementiri de Sinera: El món destruït per la guerra.
• La pell de brau: Denúncia les injustícies