Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Poesia Catalana Postguerra: Quart, Ferrater i Realisme Social

Altres llengües estrangeres3,27 KB

Pere Quart (Joan Oliver)

Es va emmarcar dins de les avantguardes.

Durant la postguerra, va conrear una poesia compromesa amb la societat, utilitzant la ironia i l'humor.

Obres destacades:

  • Vacances pagades
  • Saló de tardor
  • Terra de naufragis

Gabriel Ferrater

Els seus poemes destaquen per la varietat temàtica i per l'aparent simplicitat formal.

La seva poesia amaga símbols i referents.

Obres destacades:

  • Da nuces pueris
  • Menja't una cama
  • Teoria dels cossos

La Nit de la Postguerra (1939-1950)

Amb la victòria franquista, les conseqüències principals van ser:

  • Implantació d'una censura molt dura amb una ideologia determinada.
  • Supressió, desvirtuació o substitució de centres i institucions culturals, polítiques i literàries catalanes.
  • Proscripció de la llengua
...
Continua llegint "Poesia Catalana Postguerra: Quart, Ferrater i Realisme Social" »

Tirant lo Blanc: Anàlisi i Context de la Novel·la Cavalleresca Catalana

Altres llengües estrangeres8,16 KB

Ramon Llull: Pioner de la Prosa Catalana

Ramon Llull és el creador de la prosa literària catalana. Va haver d’incorporar a la llengua catalana moltes paraules noves (neologismes) per tal de poder referir-se a conceptes que, abans d’ell, només s’havien expressat en llatí. La llengua de Ramon Llull és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l’ús de l’exemple i de l’al·legoria. L’objectiu principal que perseguia Ramon Llull era fer apologia del cristianisme per tal de convèncer els infidels de la veracitat de la seva creença religiosa.

Tirant lo Blanc: L'Evolució de la Novel·la de Cavallers

Orígens de la Novel·la de Cavalleria

Les primeres novel·les de cavallers van aparèixer a França durant la segona...

Continua llegint "Tirant lo Blanc: Anàlisi i Context de la Novel·la Cavalleresca Catalana" »

Literatura Catalana: Segles XVIII i XIX

Altres llengües estrangeres5,38 KB

La Il·lustració

El segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significa un avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat. L'escepticisme racionalista va recuperar algunes idees del classicisme renaixentista, com la confiança en la capacitat de l'ésser humà. La literatura de la Il·lustració va ser sobretot didàctica i assagística. Es publicaren tractats gramaticals i històrics.

Poesia

  • Neoclàssica: D'acord amb les idees il·lustrades, és didàctica i imitava les formes i els temes clàssics. Conrearen la poesia narrativa i satírica, però defugiren el lirisme i el món dels sentiments (Joan Ramis, Joan Baptista).
  • Preromàntica: Orientació més intimista, subjectiva i sentimental. Va desembocar en el Romanticisme
...
Continua llegint "Literatura Catalana: Segles XVIII i XIX" »

Gramàtica Catalana: Perífrasis, Narrativa i Verbs

Altres llengües estrangeres3,6 KB

Les perífrasis verbals

Una perífrasi verbal és un grup de dues o més formes verbals que expressen una sola idea.

Estructures comunes:

Obligació
  • Haver de + infinitiu
  • Caldre + infinitiu
  • Caldre + que + verb
  • Ser necessari + infinitiu
  • Ser necessari + que + verb
Probabilitat
  • Deure + infinitiu
  • És probable que + verb
Imminència
  • Anar a + infinitiu (amb el sentit de moure's d'un lloc a un altre o en un context general de passat)
  • Estar a punt de + infinitiu

Les llengües romàniques

Anomenem llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí vulgar. Actualment n'hi ha nou principals:

  • Català
  • Castellà
  • Occità
  • Francès
  • Galaicoportuguès
  • Italià
  • Romanès
  • Sard
  • Retoromànic

La narrativa (II)

Personatges

Personatge Pla
Representa un únic
...
Continua llegint "Gramàtica Catalana: Perífrasis, Narrativa i Verbs" »

Guia Essencial de Tirant lo Blanc: Argument, Autor i Temes Clau

Altres llengües estrangeres3,35 KB

La literatura cavalleresca ha deixat obres immortals. Entre les més destacades trobem la francesa Curial e Güelfa (anònima) i la catalana Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Més tard, Don Quijote de la Mancha de Cervantes posaria fi a la tradició de la novel·la artúrica, però no sense abans haver-se inspirat en obres com el Tirant.

Tirant lo Blanc: L'Obra Mestra de Joanot Martorell

Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca del segle XV que narra les aventures d'armes i d'amor de Tirant, el seu protagonista. L'autor la presenta com una història verídica, basada en l'experiència viscuda, atorgant-li un gran realisme. El tema central és l'alliberament de l'Imperi Grec, amenaçat pels turcs, reflectint el desig popular d'un heroi...

Continua llegint "Guia Essencial de Tirant lo Blanc: Argument, Autor i Temes Clau" »

Resum de Literatura i Gramàtica Catalana: Ausiàs March, Martorell i Pronoms Feble

Altres llengües estrangeres4,91 KB

La Columna: Variant de l'Article d'Opinió

La columna és una variant de l'article d'opinió. No té cap estructura definida i sovint té un to irònic.

Gramàtica Catalana: Pronoms Feble i Complements

Atributs

  • Determinats: el, la, els, les (És el meu professor, l'és).
  • Indeterminat: ho (Està cansat, ho està).

Pronoms Feble del Complement Directe (CD)

L'estructura del CD pot ser: Sintagma Nominal (SN), infinitiu o oració subordinada (Sembla que voli).

Els pronoms que substitueixen el CD són:

  • Personals: em, et, es, ens, us, es.
  • Determinat: el, la, els, les.
  • Indeterminat: en (Menja pomes, en menja).
  • Neutre: ho (Substitueix això, allò o oracions subordinades: No agafis això, no ho agafis).

Pronoms Feble del Complement Indirecte (CI)

  • Singular: li.
  • Plural:
...
Continua llegint "Resum de Literatura i Gramàtica Catalana: Ausiàs March, Martorell i Pronoms Feble" »

El Feudalisme, Cavalleria i Tirant lo Blanc: Un Viatge Medieval

Altres llengües estrangeres2,47 KB

El Feudalisme i la Cavalleria a l'Edat Mitjana

El feudalisme és el model de societat que es va configurar a l’època medieval. Es basava en els pactes de vassallatge: els vassalls juraven fidelitat als nobles i es comprometien a donar-los un servei, ja fos militar o econòmic. A canvi, el senyor els oferia protecció.

Els ordres de cavalleria van sorgir dels ordes militars i religiosos, sota les ordres del papa i dels reis de la cristiandat. Van lluitar en les croades per conquerir Jerusalem i per protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa, principalment als segles XI, XII i XIII.

La formació dels cavallers consistia en: fer anar la llança, l’espasa, l’escut i l’arc; llençar els discos de pedra i passar d’un bot els fossats...

Continua llegint "El Feudalisme, Cavalleria i Tirant lo Blanc: Un Viatge Medieval" »

Teatre Català: Pedrolo, Benet i Jornet, Fuster i Més

Altres llengües estrangeres10,02 KB

El Teatre de Manuel de Pedrolo: Una Anàlisi

Podem dividir el teatre de Manuel de Pedrolo en tres etapes, tot i que, pròpiament, només té una etapa central intensa i sòlida, que situem a la segona meitat de la dècada dels anys 50. En aquest període, Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds. Així, s'interroga sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i les seves dificultats, la recerca del coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència (Els hereus de la cadira, 1954).

Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa...

Continua llegint "Teatre Català: Pedrolo, Benet i Jornet, Fuster i Més" »

Pedrolo, Calders, Brossa, Martí i Pol, Marçal: Autors Catalans

Altres llengües estrangeres2,87 KB

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) va ser un autor polifacètic que va conrear la poesia, el teatre i la narrativa. La seva producció es caracteritza per una constant i sorprenent experimentació formal i per una temàtica recurrent: la por, la incomunicació entre les persones i l'absurditat de la vida quotidiana. Aquests temes reflecteixen la tristesa de l'època. En la narrativa, cal destacar les obres: Joc brut i Les bèsties de càrrega.

Moltes vegades, la seva obra representa la repressió franquista i la societat de l'època. Durant tota la seva vida, va adoptar una actitud de defensa clara del país i de la llengua.

Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912 - 1994) va estudiar Belles Arts. El 1936,...

Continua llegint "Pedrolo, Calders, Brossa, Martí i Pol, Marçal: Autors Catalans" »

Gramàtica Catalana i Renaixença: Guia Completa

Altres llengües estrangeres6,53 KB

Gramàtica Catalana Bàsica

Adverbis acabats en -ment: contínuament, ingènuament, mútuament, assíduament, difícilment, estúpidament, satisfactòriament, rítmicament, sàviament, físicament...

Accentació:

  • Mots aguts: acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
  • Mots plans: NO acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
  • Mots esdrúixols: s'accentuen sempre.

Neologismes: Mots nous que han aparegut en la nostra llengua. (grec) TERMCAT → centre de terminologia de la llengua catalana (1985).

Anàlisi Sintàctica:

  • Atribut (Atr): complement propi d'oracions atributives (nucli: ser, estar o semblar).
  • Complement Predicatiu (CPred): verb i subjecte o complement directe, normalment adjectiu.
  • CN: nucli és un nom, oració o sintagma nominal.
...
Continua llegint "Gramàtica Catalana i Renaixença: Guia Completa" »