Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Cinema i Literatura: Adaptacions Catalanes

Narrativa Clàssica i Contemporània

Narrativa clàssica: La primera adaptació al cinema català va ser La plaça del diamant de Mercè Rodoreda. Va ser un èxit perquè proposa una narrativa psicològica que, unida al valor memorialístic del relat, connecta amb el públic. (Gènere més fàcil).

Narrativa contemporània: Per abaratir costos i arribar a un públic més ampli, es van adaptar temes d'actualitat i proximitat a l'espectador, com ara: De mica en mica s'omple la pica i Un negre amb un saxo.

Teatre i Poesia

Ventura Pons és qui més ha adaptat textos teatrals al cinema, com ara Actrius (1996). (Gènere més difícil).

Cinema: Orígens, Llenguatge i Paral·lelismes

• Prefixes:
  • Post: després de...

El Noucentisme i Josep Carner

Concepte, Objectius i Datació del Noucentisme

Concepte

El Noucentisme és un moviment literari que es defineix per oposició al Modernisme, però al mateix temps n'és la continuació. Pretén transformar la cultura catalana en una cultura moderna.

Objectius

A diferència dels modernistes, el Noucentisme va poder dur a terme el projecte de modernització, ja que va comptar amb el suport dels polítics.

Datació

Es considera l'any 1906 com a data de partida del Noucentisme perquè va ser en aquest any que:

• Es publica La nacionalitat catalana.
• Eugeni d'Ors publica a La Veu de Catalunya els articles que van definir el punt de vista noucentista.
• Obres importants: Els fruits saborosos (Josep Carner), Horacianes (Miquel Costa

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria. Durant la seva estada a París, s'interessà per la literatura francesa. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va adoptar posicions anticatalanistes i va escriure en castellà. Un cop acabada la guerra, inicià la mitificació de la seva infantesa i joventut a Mallorca.

Obra

Fou fonamentalment novel·lista, però també va escriure contes i teatre. Amb la seva primera novel·la, Mort de dama, va desencadenar una forta polèmica perquè caracteritzava la decadència de l'aristocràcia rural de les Illes dels anys vint.

Pere Calders

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994) va néixer a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Superior...

L'Amor Cortés: La poesia àrab va influir en el naixement de la nostra literatura i, en especial, en la poesia dels trobadors occitans, a la qual va otorgar, entre altres, el concepte de l'amor cortés. La poesia trobadoresca s'origina a Occitània, al sud de l'actual França, a començaments del segle XII, i perviu arreu d'Europa fins a finals del segle XIII. Aquesta poesia té com a principal tema l'amor: desenvolupen en les seves composicions poètiques un codi amorós que rep el nom de fina amor, referit a un amor espiritualitzat enfront de la falsa amor física o sexual. Més tard, l'amor cortés es defineix com un amor noble, lleial, gentil i sexual. Així s'arriba a la conclusió que l'amor autèntic és l'extramatrimonial. Això inaugura,...

L'Univers Poètic de Joan Roís de Corella

En les seves obres juvenils domina un univers profà, amb els elements religiosos que s'aniran incorporant a mesura que el poeta madura. Hi ha en Corella una refinadíssima erudició i coneixença de l'ofici literari que no es donava en March. La seva poesia es condensa en cicles i agrupaments que tenen la seva explicació en la vida amorosa del poeta. Així tenim els poemes dedicats a Caldesa, la misteriosa i tèrbola amant que suggerirà l'obra mestra de Corella, el seu relat titulat Tragèdia de Caldesa. Corella aconsegueix el millor virelai al mode francès de la poesia catalana i un dels millors del seu gènere. Les seves poesies religioses (La vida de la Santíssima Verge Maria).

La Prosa Humanista

Dels plantejaments existencialistes al realisme històric

L'inici de l'obra poètica de Martí i Pol presenta unes característiques pròpies de l'existencialisme. El poeta realitza una introspecció personal i es planteja interrogants sobre el seu ésser i el seu destí. És una etapa en la qual afirma el seu "jo", la seva pròpia identitat, diferent d'un "vosaltres".

Però aquest procés li produeix sorpresa, desconcert i angoixa, mentre que el "vosaltres" li produeix admiració. Aquesta etapa acaba amb una crisi que té un efecte clar: l'obertura a la realitat del seu entorn.

Neixen poemes com El poble de la fàbrica, i així Martí i Pol entra en el realisme històric. Escriu poemes en què reflecteix el món de la gent amb qui conviu, i els...

La Literatura Catalana dels Anys 30

El Periodisme Literari a la Segona República

Durant la Segona República van aparèixer nombrosos diaris i revistes que van contribuir significativament a la professionalització dels escriptors catalans.

En els diaris i les revistes dels anys trenta van col·laborar assíduament figures com Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla i Carles Soldevilla.

Carles Soldevilla i "La Publicitat"

Carles Soldevilla publicà a La Publicitat, considerat el diari més important d'aquest període, una sèrie d'articles que combinaven la crònica, la crítica literària i el comentari de l'actualitat cultural i política.

Pompeu Fabra i les "Converses Filosòfiques"

En aquest mateix diari, Pompeu Fabra va publicar les...

La Narrativa Catalana de Postguerra

La Postguerra i la Crisi Literària

La victòria franquista va comportar l'abolició de les institucions democràtiques, la il·legalització dels partits polítics, l'anul·lació dels sindicats, la suspensió de la llibertat d'associació, de premsa, de pensament i d'expressió, i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. A més, la llengua catalana va deixar de ser oficial i va ser treta del panorama públic, administratiu i de l'ensenyament, tornant a la clandestinitat. Aquests fets van provocar un empobriment cultural i un intens procés de castellanització, que van transcendir al món literari. Van faltar escriptors, editors i públic lector, i es va provocar l'aïllament dels models...

La Novel·la Romàntica

En un primer moment, la novel·la romàntica es dedicava a explicar els fets històrics amb la màxima objectivitat possible. Així, podia explicar-se la societat contemporània en què vivien o, simplement, evadir-se dels problemes que aquesta generava. Més endavant, les novel·les es van anar emmarcant en la realitat del propi temps i van donar protagonisme a la temàtica psicològica i sentimental.

El Costumisme

El costumisme és un corrent literari característic de la transformació del segle XIX. Té una intenció fonamentalment descriptiva amb una marcada tendència a deixar documents testimonials. Es distanciaven de la ficció per una sèrie de trets: manca d'argument, descripcions minucioses i estàtiques, intromissions...

El Teatre de la Renaixença: Tendències i Autors

El teatre de la Renaixença va aplegar una tendència popular i culta.

Teatre Popular: Característiques i Llenguatge

Aquesta tendència està formada per obres escrites en llengua col·loquial, farcida de vulgarismes i castellanismes, que presenten situacions quotidianes.

Teatre Culte: Romanticisme i Llengua Arcaica

Es tracta d'un teatre romàntic, amb l'amor com a tema destacat i escrites en llengua culta i arcaica.

Eduard Escalante: El Sainet Valencià i la Societat

Eduard Escalante és considerat el màxim representant del Sainet Valencià. El teatre d'Eduard manifesta una ideologia popularista i liberal i reprodueix una barreja idiomàtica. Fou un autèntic mostrari de la situació de la llengua...