Poetes del Modernisme: Eliot, Kavafis i Pessoa
La Poesia de T.S. Eliot
Es tracta d’una poesia que recorre al monòleg interior i al flux de consciència abans que el mateix Joyce; plena de símbols, metàfores i al·lusions a obres literàries de difícil identificació si no fos per les notes que introdueix el mateix poeta. Transmet un fort sentiment de fracàs i de desil·lusió inspirat en l’infern de Dante, però adaptat al món modern, un espai erm i caòtic a causa de la degeneració espiritual de l’home modern.
A partir del 1927, la nova poesia de T.S. Eliot parteix de nous models i es converteix en una poesia més personal, lírica i suggestiva, que busca efectes rítmics i fònics a partir de la repetició. Amb els Quatre Quartets, l’autor canta el seu paradís personal....