Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

El Modernisme: Un Moviment Artístic i Cultural

El modernisme és un moviment artístic que es desenvolupa al final del segle XIX i el començament del XX. Alguns dels seus trets l'acosten al romanticisme, com el predomini dels sentiments i els principis irracionals de la inspiració. Tanmateix, el seu afany de modernitat el separarà de la Renaixença i li permetrà superar les limitacions d'aquesta.

El modernisme és un moviment cultural marcat per la voluntat de modernitzar la cultura, transformar la societat per mitjà de la cultura i l'art, i inserir l'art en la vida quotidiana, potenciant qualsevol activitat artística: arquitectura, escultura, pintura, música, literatura, joieria, vitralleria, cartellisme. Els autors modernistes rebutgen...

Teatre Actual

Conceptes Lingüístics Fonamentals

L'Apòstrof

L'apòstrof és un signe ortogràfic que indica en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada. S'elideix una vocal d'un mot en contacte amb una altra vocal d'un altre mot, per exemple: de estil esdevé d'estil.

La Contracció

La contracció és la unió gràfica de dues paraules que estan en contacte, com per exemple, una preposició feble (a, de, per, per a) amb un article (el, els).

Mitjans de Comunicació

La Premsa Escrita: Diari Imprès i Digital

Dins de la premsa escrita, destaquen el diari i la revista, que poden oferir una edició impresa i una digital.

La Portada del Diari

La portada té una intenció i uns elements que la caracteritzen.

Els Continguts de la Portada

La portada d'un diari...

El Noucentisme

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX com a evolució i rebuig de l'estètica modernista. Defensa l'ordre i la serenitat del classicisme mediterrani enfront de la varietat de formes del modernisme, i la bellesa ideal enfront de la realitat sòrdida dels naturalistes. L'estètica pretén recrear un món ideal, caracteritzat per la bellesa i la perfecció de les formes. La normativització és impulsada per Pompeu Fabra. Pren com a base les idees d'Eugeni d'Ors, que difon per mitjà del seu Glossari allò que ell considera noucentista:

• Arbitrarisme: Rebuig de l'atzar i l'espontaneïtat en la creació artística i importància de la convenció i de l'artifici.
• Classicisme: Recuperació

L'Avantguardisme: Context i Ideologia (1909-1940)

L'Avantguardisme es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest Futurista i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi. La ideologia en què es basava el moviment noucentista va entrar en crisi, i els enfrontaments van propiciar el malestar social del moment.

L'avantguardisme va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de l'harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia i l'admiració per l'evolució dels elements de la societat industrial. Els moviments que van aparèixer durant aquest període tenien com a denominador comú l'interès per trencar amb l'ordre establert.

Principals Corrents Avantguardistes

• FUTURISME: Trencament total amb l'ordre imperant en el passat. Es caracteritza

Jacint Verdaguer: Vida, Obra i Llegat Literari

Biografia de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 1845, en una humil família pagesa amb poques possibilitats econòmiques. Als 10 anys va començar els estudis al Seminari de Vic (escola de capellans), on va estudiar durant quinze anys. Li van ser premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova. Aviat va tenir fama entre els seus companys i organitzaven tertúlies literàries.

El 1870 va ser ordenat sacerdot i va ser destinat a una petita parròquia, sense deixar en cap moment de dedicar-se a la poesia. Durant dos anys va viatjar a través de l'Atlàntic, experiència que va inspirar el seu poema...

La Renaixença

La Poesia de la Renaixença

Les idees romàntiques van impulsar la nostra cultura durant la Renaixença. Els autors es van dedicar a redescobrir i idealitzar els temps passats gloriosos, recuperant la producció literària en llengua pròpia, com l'oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

Aquest símbol, que identificava la pàtria i la llengua, catalogava la llengua com l'únic vehicle vàlid per a l'expressió dels sentiments i la nacionalitat.

Autors de la Renaixença

• Jacint Verdaguer: creador d'una llengua poètica allunyada de l'artificiositat de la poesia floralesca (L'Atlàntida, Canigó, i poesia èpica com Roser de tot l'any).
• Milà i Fontanals: va contribuir a la recuperació dels Jocs Florals i va establir els dos grans

Tendències Narratives Catalanes

Novel·la fantàstica i d'evasió: L'evasió de la realitat va ser una de les alternatives a la difícil situació creadora dels novel·listes (Joan Perucho).

Novel·la psicològica: Tendència que va dominar el panorama narratiu. Se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge (Mercè Rodoreda).

Novel·la realista: Corrent narratiu que reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra. Utilitza un narrador que explica els seus records de fets viscuts o un narrador que denuncia la realitat del moment. (Manuel de Pedrolo)

L'importància de la música que desenvolupa el moviment de la Nova Cançó: Aquest moviment expressava la voluntat de recuperació de la llengua i cultura...

Estellés

Evoca l'amor com la força bàsica que mou les persones i ho fa de manera plena i terrenal. El poble, el país i la història - destacable el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra (mural del País Valencià, 27 llibres que ofereixen una panoràmica del paisatge, cultura i la història dels valencians). Llibre de Meravelles. Mort: tema clau amb dues interpretacions, mort personificada amb la qual dialoga i les morts doloroses. Estil: 2 components, llengua col·loquial que incorpora amb naturalitat i acosta els poemes i llengua literària, tradició medieval i la influència d'Ausiàs March.

Espriu

Poesia té una vessant lírica i altra més cívica. 1. Reflexiona en clau filosòfica al voltant de temes com la mort...

L'estàndard

Totes les llengües disposen d'una varietat formal que coneixem com a varietat estàndard.

És una varietat comuna a tots els parlants d'una comunitat que fa possible la comunicació entre ells, ja que esborra les diferències causades per les diferents varietats lingüístiques.

És necessària per a comunicar-nos de manera oral i escrita en aquells àmbits d'ús que demanen un grau de formalitat mitjà o alt.

No és una varietat espontània sinó creada, planificada i elaborada, resultat d'un procés. El primer pas d'aquest procés és seleccionar una varietat lingüística hegemònica i integrar-hi característiques de les altres varietats. L'últim pas correspon a la varietat estàndard en tots els àmbits de comunicació formals....