Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

L'Estil Inconfusible de Quim Monzó en la Narrativa Curta

Rigor i Prosa Sense Artificis

La narrativa curta de Quim Monzó es caracteritza pel seu rigor i una notable uniformitat estilística. La seva prosa, despullada d'ornamentació i retòrica innecessària, aconsegueix desfer-se del seu ús diari i neutre, restituïnt així el seu valor original. D'aquesta manera, les frases fetes deixen de ser tòpiques i adquireixen un nou sentit.

Elements Narratius i Evolució Temàtica

Monzó parteix sempre d'una idea inicial única. Sovint, els seus relats inclouen una sorpresa final que genera situacions:

• Còmiques, irreverents i absurdes (especialment en els seus primers llibres).
• Més realistes i càustiques (en les obres més recents).

Quant als seus personatges,...

La Literatura Trobadoresca: Orígens i Característiques

S'anomena literatura trobadoresca al conjunt de poesies escrites en provençal o occità vulgar que apareixen a l'Europa cristiana durant els segles XII i XIII. Les poesies conservades són unes mil cinc-centes, escrites per uns tres-cents cinquanta autors. Han arribat a través dels cançoners, i es conserven algunes de les seves melodies, que eren imprescindibles, ja que aquestes cançons eren destinades a ser llegides en públic i acompanyades de música.

Influència i Abast de la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca va influir en tota la cultura occidental i es va estendre més enllà de les fronteres lingüístiques. Això va ser degut a dos factors principals:

• Primer, perquè

La poesia de la Renaixença

En el segle XIX, les idees romàntiques envaïren la nostra cultura i impulsaren a les nostres terres el moviment de la Renaixença (1833-1877). Els escriptors de l’època, identificats amb els ideals romàntics, es disposaren a recuperar les seves arrels i es llançaren a redescobrir els temps passats i gloriosos per mitjà de la literatura. Això provocà una revifada de la producció literària en llengua pròpia.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Nascut a Folgueroles (Osona), fou un dels poetes més destacats del nostre romanticisme i l’escriptor més representatiu de la Renaixença. Fill d’una família camperola modesta, fou ordenat sacerdot el 1870. El 1865, quan encara no tenia vint anys, obtingué dos accèssits...

La Carta Comercial: Guia Completa

Ja sigui per via postal o electrònica, la carta comercial té una finalitat informativa entre empreses o entitats i particulars. Pot servir per a exposar serveis, informar el client o respondre dubtes.

També pretén persuadir i transmetre. Per això, la presentació és molt important: el tipus de paper, el tipus de redacció, etc. El tractament ha de ser respectuós, però no distant. Per aquest motiu, es prefereix l'ús del "vos" i del "vostè". El tractament ha de ser coherent amb les fórmules d'encapçalament i comiat (per exemple, "Benvolgut/da", "Distingit/da senyor/a", "Cordialment", "Atentament"). S'ha de mantenir el mateix tractament al llarg de tot el text. Convé revisar molt bé les formes verbals....

Tirant lo Blanc: La Novel·la Total Catalana

És considerada possiblement la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu. L’autor de l’obra és Joanot Martorell, que no arribaria a veure publicada l’obra. Aquesta va ser publicada el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu. La importància de l’obra radica sobretot en:

1. El fet que es consideri una novel·la total.
2. La modernitat (ironia, erotisme, ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions), deguda al seu realisme.

Curial i Güelfa: Aventura i Amor al Segle XV

D'autor anònim i escrita al segle XV, fou descoberta al segle XIX. Es caracteritza també pel realisme i la versemblança, tot i contenir algun episodi mitològic. A...

El Modernisme Literari: Poesia i Teatre

Varietats dialectals del català:

• Oriental: Rossellonès, capcinès, septentrional de transició.
• Central: Salat, xipella, barceloní, tarragoní.
• Balear: Mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc.
• Alguerès.
• Occidental: Nord-occidental: Ribagorçà, pallarès, tortosí, lleidatà.
• Valencià: Valencià septentrional, castellonenc, valencià apitxat, valencià meridional, alacantí.

Delimitació geogràfica del català i castellà al País Valencià:

• Castellà: L'Alt Maestrat, l'Alt Palància, Els Serrans, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel-Requena, la Vall d'Aiora-Cofrents, la Canal de Navarrés, l'Alt Vinalopó, el Baix Segura, el Racó d'Ademús, la Ribera Baixa.
• Valencià: Els Ports, el Baix Segura, l'

Adverbis, locucions adverbials i conjuncions

Adverbis

• Manera: com, bé, així, millor, pitjor, alhora, només, sols, quasi, almenys, arreu, corrents, gairebé, sobretot.
• Temps: quan, ara, abans, adés, després, ahir, hui, demà, sempre, tothora, mai, llavors, aleshores, sovint, tard, prompte, aviat, ja, encara, enguany.
• Lloc: on, ací, allà, aquí, enllà, enlloc, dins, fora, sobre, sota, damunt, davall, davant, darrere, avant, arrere, amunt, avall, dalt, baix, prop, lluny.
• Quantitat: quan, poc, molt, més, menys, tant, bastant, massa, força, gaire, prou, gens.
• Afirmació: sí, també.
• Negació: no, tampoc.
• Dubte: potser.

Locucions Adverbials

• Manera: a corre-cuita, a dojo, a peu coix, a comptagotes, a les fosques, de colp i volta, de grat, a cau d'

L'Humanisme a Catalunya (s. XIV-XV)

L'Humanisme sorgeix a Itàlia a finals del segle XIV. És un moviment cultural que defensa el retorn a la cultura i als models literaris dels clàssics (grecs i llatins). L'interès pels clàssics fa que es tradueixin obres llatines i d'humanistes italians.

L'Humanisme arriba a Catalunya, segles XIV-XV, a través dels autors de la Cancelleria Reial (organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó i nucli de cultura). La societat de l'època va prendre aquests documents com a model de llengua catalana (koiné → model de llengua, quan no hi ha normes gramaticals o altres).

Bernat Metge va ser secretari d'aquesta Cancelleria i, més tard, secretari personal del rei. Els escriptors tenen una realitat menys...

El Teatre

Va ser Victor Hugo qui el va donar a conèixer a França. Als territoris de parla catalana, només s'hi representaven, en la llengua pròpia, peces de teatre populars, com sainets i entremesos.

Sainet Valencià

És una peça teatral en un acte, de caràcter còmic i temàtica costumista i popular. Se solia representar com a obra intercalada entre els actes d'una altra de més llarga. Entre els seus autors més destacats, hi ha Josep Bernat i Baldoví, considerat l'iniciador del teatre modern al País Valencià i autor d'El Virgo de Visanteta.

Autors

Àngel Guimerà

La Narrativa

Seguint l'impuls de la Renaixença, la narrativa catalana s'anà recuperant. Va ser un procés lent, però al final del segle XIX trobem una situació normalitzada,...

La lírica popular tradicional fins al segle XVII

L'equilibri es trenca al segle XVI. El poble manté una producció literària en la llengua pròpia, mentre que les classes altes opten per la castellana. La lírica tradicional és determinada per:

• Emissor real
• Receptor proper
• Codi lingüístic
• Canal oral
• Missatge amb escassa originalitat

De to humorístic, hiperbòlic, amb finalitat didàctica, lúdica o d'afalagament servil al poder. Les composicions típiques són: nadales, cançons de pandero, de ronda de festeig, albades, bressols, de collita i de celebracions. Sovint es burlen dels defectes.

Els poetes cultes barrocs

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, viatjà a Madrid i va aconseguir popularitat a la cort. Va fer...