Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Anàlisi de "La Llibertat Guiant el Poble" de Delacroix

Representació de l'Espai Tridimensional

La sensació de profunditat es crea utilitzant la relació temàtica entre el fons i el primer pla: a la llunyania hi ha un piquet que dispara i, a primer terme, cossos caiguts.

Composició i Simbolisme Cromàtic

La composició del quadre és piramidal, asimètrica i ascendent. A la França revolucionària, les barricades es construïen en forma d’escales. D’acord amb aquest criteri, Delacroix va disposar els personatges situant-los sobre esglaons i destacant-ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat (disposició molt semblant a la utilitzada per T. Géricault en El rai de la Medusa).

La composició es veu unificada gràcies a la...

Escultura Eqüestre de Marc Aureli: Anàlisi i Context Històric

Context Històric de Marc Aureli

Marc Aureli fou nomenat emperador l’any 161, després de la mort d’Antoní Pius. El seu regnat va estar marcat per nombrosos conflictes militars, entre els quals destaquen les lluites contra els pobles germànics a la riba del Danubi i contra els parts i els sàrmates a Mesopotàmia.

Marc Aureli fou un home culte, seguidor de la filosofia estoica, i durant el seu mandat va evitar la persecució dels cristians. Fou el cinquè emperador de la dinastia Antonina, etapa durant la qual Roma assolí la seva màxima expansió territorial i la seva màxima prosperitat econòmica i cultural.

En aquest sentit, es va dur a terme una gran producció de retrats...

El Partenó: Arquitectura i Estructura

El Partenó (s. V a.C., època clàssica grega) s'erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o estilòbat, sobre el qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a la façana frontal i disset a les laterals. El fust està format per tambors superposats i el capitell consta de dues parts: àbac i equí.

L'entaulament presenta un nivell inferior amb arquitrau, un fris on s'alternen tríglifs i mètopes, i a dalt, una cornissa decorada amb acroteris. Damunt la cornissa hi ha un frontó. És un temple dòric, octàstil i perípter. A l'interior, la planta rectangular de la cel·la es divideix en dues sales: la naos i l'opistòdom. Les mètopes del fris reprodueixen...

Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Escultòrica

Context Històric i Descoberta

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes de la Domus Aurea a Roma. Tot i que la còpia romana en marbre es data al segle I dC, l'obra original es situa al Segle III - II aC.

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

L'Escola de Rodes

El grup del Laocoont es va produir a l’illa de Rodes, que...

Localització geogràfica

Meitat sud de la península balcànica, les illes que l'envolten i les costes d'Àsia Menor. Territori muntanyós, amb valls estretes que dificulten les comunicacions per terra; costes retallades que proporcionen abundants ports naturals.

Ciutats-Estat independents amb govern, moneda i exèrcit propis. Colònies: Magna Grècia i el litoral mediterrani de França i de Catalunya. Amb Alexandre el Gran s'arriba fins a l'Indus i a Egipte.

Orígens

• Civilització minoica o cretenca (2700–1600 aC)
• Civilització micènica (1600–1200 aC)
• Edat fosca (etapa de retrocés cultural): cap al 1200 aC els doris derroten els micènics.

Context històric

Naixement de la cultura i de l'art grecs, els segles IX i VIII aC; la societat supera...

Pintura: fitxa tècnica

Pintura: Fitxa tècnica: títol, autor, cronologia, estil, ubicació actual, dimensions.

Anàlisi formal

Tècnica

Tècnica: fresc, encàustica, oli, tremp, aquarel·la, acrílic, pastís, collage, gravat, mosaic...

Suport

• Mur
• Taula
• Tela
• Paper
• Ceràmica

Eines

Eines: pinzell, espàtula, esponja, llapis...

Línia (de contorn)

Tipologia: definida, primària, contínua, discontínua...
Traç: ràpid, nerviós, acurat, dibuix acadèmic...

Colors

Descriure colors dominants i la seva localització al quadre (primaris/secundaris/terciaris/complementaris, càlids/freds). Indicar tonalitats i lluminositat (gama dominant, colors lluminosos o apagats, veladures, tintes planes). Tipus de pinzellada i textura: llarga, curta, gruixuda, solta, puntillista,...

Art Modern: Renaixement, Barroc i Rococó

El Renaixement i el Manierisme

Períodes Clau

• Quattrocento (s. XV)
• Cinquecento (s. XVI)
• Manierisme (fins al segle XVII)

Artistes i Obres Destacades

• Brunelleschi: Santa Maria del Fiore
• Ghiberti: Baptisteri de la Catedral de Florència
• Alberti: El Sacrifici d'Isaac
• Miquel Àngel: David
• Durero: Gravats i Retrats de Ciutadans
• El Greco: L'Enterrament del Senyor d'Orgaz
• Leonardo da Vinci: La Gioconda

Barroc i Rococó

Cronologia i Focals

• Barroc (s. XVII - principis s. XVIII)
• Rococó (s. XVIII, sobretot a França i Alemanya)

Obres i Artistes Clau

• Rubens: Les Tres Gràcies
• Rembrandt: Granxciov
• Caravaggio: La Medusa
• Chardin: La Regadora
• Velázquez: Les Menines

Art Contemporani: Del Neoclassicisme a les Avantguardes

Neoclassicisme (s.

Llinda

Element horitzontal construït d'una sola peça. En l'arquitectura clàssica s'anomena entaulament al conjunt d'elements situats sobre les columnes. Comprèn l'arquitrau, la cornisa, el fris i el frontó.

L'entaulament més genuí és el dòric. Així, els tríglifs representarien els extrems de les bigues transversals, i les mètopes, les planxes de fusta i de ceràmica que es col·locaven en els espais buits entre els tríglifs.

L'arquitectura allindanada es coronava amb teulades de dues o més vessants.

Element fonamental: encavellades o cavalls (armadura triangular que, retirada cada certa distància, cobreix tot el sostre).

A la Mediterrània, l'encavellada dona lloc al frontó i també originarà els teginats.

Arc

És un element sustentat...

Portalada: Definició i Estils Arquitectònics

La portalada és el conjunt d'elements arquitectònics que formen la porta i la seva ornamentació, la qual acostuma a reflectir l'estil peculiar de l'edifici. A l'art grecoromà, la portalada es componia sovint de columnes superposades adossades a la paret o poc sortints, disposades a banda i banda de les portes que emmarquen. Entre les portalades d'estil bizantí o romànic destaquen les de Sant Marc de Venècia i la catedral d'Angulema.

Refectori: El Menjador Monàstic

El refectori és el menjador dels monjos als monestirs. Té, en general, forma rectangular i està situat a la galeria oposada a l'església. Les taules estan alineades al llarg de les parets. Els monjos s'hi instal·len segons el...

Ara Pacis Augustae: Anàlisi Detallada

Dades Tècniques: Desconegut / 13-9 a.C. / Altar / Marbre de Carrara / 3'68 x 11'60 x 10'65 m / Imperial Romà / Commemoratiu / Museu de l'Ara Pacis (Roma).

Sistema Constructiu i Planta

Decoració Escultòrica

Elements Ornamentals Exteriors