Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Anàlisi formal

Tècnica

Tècnica: Oli sobre llenç.

La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica humida. L'artista dissol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) com a aglutinant i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

Forma i línia

Forma: Tancada (dibuixística).

Tipus de línia: La línia recta predomina en els personatges masculins, mentre que la línia ondulada predomina en els femenins (actitud activa vs. sentiment).

Cromatisme

El color se subordina al dibuix:

• Predomini de les tonalitats ocres, grises i vermelles.
• Ús de tonalitats fosques per al fons i clares per a les figures.
• Sobresurt el color vermell de la túnica del personatge central i els blancs i blaus situats

Característiques de l'arquitectura etrusca

L'arquitectura etrusca destaca per l'ús de l'arc i la volta, d'origen mesopotàmic. Els seus elements principals són:

• Tombes: Són els únics edificis dels quals tenim restes importants. Formaven part dels rituals funeraris, amb grans necròpolis, i solen estar excavades a la roca.
• Temples: Mal conservats, ja que la part interior era de pedra i la resta de fusta o maó (materials no duradors). Segons Vitruvi, tenien una planta quadrangular, s'aixecaven sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes amb tres portes darrere de tres cel·les, dedicades a les tres divinitats etrusques. El més important d'aquests temples era la façana d'entrada.

El Colosseu: Història i interpretació

El nom del Colosseu...

1. Fitxa tècnica de l'obra

1. (a) Miquel Blay (Olot, 1866 — Madrid, 1936) (b) Els Primers Freds (c) 1892 (d) talla de marbre (e) grup exempt (f) presentada a l'Exposició Nacional de Madrid, 1892. Segona Exposició Belles Arts Barcelona, 1894; fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona. (g) MNAC.

2. Formació i trajectòria

2. Blay es va formar dins dels cercles culturals de les ciutats d'Olot i Barcelona. Becat per l'Estat, va fer estades a París i a Roma. A Barcelona s'integrà dins del grup dels artistes modernistes, del qual va ser un dels màxims representants. L'any 1906 fixà la residència a Madrid, on va dur a terme les seves últimes obres.

3. Descripció de l'obra

3. (a) Grup d'un vassall assegut amb una nena arraulida al seu pit;...

El Naixement de Venus

Fitxa Tècnica

• Autor: Sandro Botticelli
• Cronologia: 1485
• Estil: Renaixentista
• Localització: Galeria dels Uffizi (Florència)
• Mides: 1,73 x 2,78 m
• Tècnica: Tremp sobre taula
• Tema: Mitològic

Context Històric

La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats com Florència o Milà, dominades per algunes famílies d'aristòcrates i banquers. Al llarg del segle XV, les noves tendències es van desenvolupar per Itàlia. Al segle XVI el Renaixement es va estendre per tot Europa. Comprèn dos períodes: el Quattrocento i el Cinquecento, que juntament amb el moviment manierista defineixen les tendències artístiques d'aquesta època.

L'autor d'aquesta obra va ser considerat el pintor més popular de Florència....

JACKSON POLLOCK, NUMERO U  Anàlisi formal: Es una obra absolutament innovadora, ningú havia fet res semblant. L’artista ocupa tot l’espai amb la tela i tot queda ocupat d’esquitxos i de taques. Aquesta tècnica es diu “all-over-painting”. L’acció de pintar i l’obra va totalment lligat, obra i realització, ho converteix en una mena de ritual. Posa la tela al terra, agafa els seus estris i comença a fer esquitxos foradant un pot, pinzells gruixuts, embut . Es gairebé una acció d’automatisme, quan està pintant ho fa sense consciència. El conjunt aquest de pintar seguint un ritual i implicant-se amb la tela es diu “action painting”. La vista al mirar l’obra no se’n va a cap centre d’atenció. Per tant, difereix...

El Palau de Versalles: Anàlisi Formal i Integració Paisatgística

L'Estil Lluís XIV i la Teatralitat Barroca

L’arquitecte Le Vau fou un dels creadors de l’anomenat Estil Lluís XIV, caracteritzat per la simplicitat i l’elegància decorativa. Versalles és plenament barroc pel que fa a la seva teatralitat escenogràfica i la seva escala monumental. L’exterior classicista té interiors absolutament barrocs, plens de decoracions voluptuoses.

Estructura i Façanes del Palau

L’estructura del palau conforma un cos central en forma d’U i dues ales allargades amb patis interiors, adossades a cada costat. L’edifici, que combina el sistema arquitravat i voltat, presenta dues façanes:

• Façana de la ciutat: Més antiga, de totxana visible

La lliçó d'anatomia del doctor Tulp de Rembrandt

1. Dades bàsiques

• Any: 1632
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 169 cm x 216 cm
• Ubicació: Sala de juntes de la seu social dels cirurgians d'Amsterdam (original); Mauritshuis, La Haia (actual).

2. Biografia de l'autor

Rembrandt és considerat un dels grans pintors de l'art occidental gràcies a les seves composicions, la tècnica de la pinzellada i la llum especial dels seus quadres. La seva manera innovadora de concebre les composicions li va comportar problemes amb alguns clients, fet que el va portar a situacions de forta penúria econòmica.

3. Anàlisi formal

• Iconografia: Retrat de grup davant del cadàver d'un ajusticiat a Amsterdam. El cos està preparat per a pràctiques de dissecció i el

L'Altar de Pèrgam

L'Altar de Pèrgam és el més gran de l'antiguitat. És una de les obres culminants de l'hel·lenisme i la més important de l'escola de Pèrgam, destacant pel seu monumentalisme i patetisme. Al fris van treballar més de 40 escultors, creant un estil anomenat la segona escola pergamènica, que coincideix amb el regnat d'Èumenes II.

El Colosseu

L'amfiteatre va ser una innovació romana, ja que els grecs només tenien teatres. Les constants d'aquesta construcció són:

• L'arc
• La volta de canó
• La volta d'aresta

Aquests elements complementen l'arquitectura arquitravada de l'art grec. La façana era impressionant, un model que ja s'havia pres com a referència abans, durant el Renaixement italià (Quattrocento).

El Panteó

Els antecedents...

L'al·legoria de la pintura (L'art de la pintura)

• Artista: Johannes Vermeer (Batejat el 31 d'octubre de 1632, Delft - 15 de desembre de 1675, Delft).
• Cronologia: c. 1666-1668.
• Materials: Oli.
• Suport: Tela.
• Mides: 120 cm x 100 cm.
• Ubicació original: Delft, Holanda.
• Ubicació actual: Kunsthistorisches Museum, Viena.
• Estil: Barroc holandès.
• Tema: Al·legòric i costumista.

Biografia de l'artista

No es coneix la data de naixement exacta de Johannes Vermeer, però sí la del seu bateig, el 31 d'octubre de 1632 a Delft. Es va casar amb Catharina Bolnes, una dona d'una família rica. L'any 1672, l'exèrcit francès va envair Holanda, provocant una forta crisi econòmica que va afectar greument la família. Vermeer va haver de demanar un préstec i, poc temps...

c. Urbanisme

Aconsegueix integrar la cúpula de Miquel Àngel amb la façana de Maderno i proporciona una bona visió de totes dues obres. Bernini havia previst la plaça tancada, la qual cosa facilitava que el visitant entrés des dels carrers estrets del voltant al gran espai i quedés bocabadat davant les dimensions.

El govern feixista de Mussolini va manar enderrocar les cases de l'entrada i obrir la plaça vers la Via della Conciliazione, que uneix Sant Pere del Vaticà amb el riu Tíber. Amb aquesta obertura es trenca l'efecte sorpresa que Bernini buscava per al devot pelegrí.

5. Elements decoratius

• Escultures de màrtirs i de sants.

6. Significació de l'obra

a. Elements propis de l'estil

La columnata de Bernini és una obra totalment barroca...