Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Característiques de l'arquitectura romànica a Andorra

3. Enumeració de les característiques de l’arquitectura romànica a Andorra (s. XI-XII i part del XIII). Es tracta d'un art típicament feudal i bàsicament rural. És un art al servei de l’església i la noblesa, amb una difusió lligada a l’expansió de monestirs i peregrinatges. Deu el seu nom a la influència directa de l’art romà i perquè és coetani a la implantació de les llengües romàniques. L’expressió artística més important és l’arquitectura.

Els dos períodes del romànic andorrà

1r període: Romànic llombard (s. XI)

Es va estendre entre els picapedrers, els “magistri lombardi”, procedents del nord d’Itàlia, que recorregueren els Pirineus. És un...

Estil Renaixentista

L'art del Renaixement es defineix per dos pilars fonamentals:

• L'actitud antropocèntrica: L'ésser humà esdevé la mesura de totes les coses. L'home es converteix en el centre de l'art i els artistes es preocupen per plasmar un ideal de bellesa.
• El retorn als clàssics: Es recuperen els elements grecs i romans com a model ideal d'equilibri i mesura, utilitzant un llenguatge arquitectònic simple però monumental.

Arquitectura Renaixentista

• Disseny geomètric i racional: Basat en un rigorós estudi matemàtic de les proporcions mitjançant un mòdul inicial que forma un tot articulat.
• Espai interior unitari: Espais lleugers i diàfans dissenyats perquè l'home els pugui abastar d'un cop de vista, trencant amb la tradició fragmentària

Conceptes fonamentals d'art i arquitectura

• Maçoneria: Aparell irregular format per una sèrie de pedres sense treballar o poc treballades, unides amb guix o calç.
• Maiestas Domini: Pantocràtor.
• Mainell: Columna petita que divideix verticalment una finestra o una porta en dues parts.
• Mandorla: Ametlla mística.
• Maqsura: Espai que precedeix el mihrab a la mesquita, normalment cobert amb una cúpula.
• Martíria: Espai o temple de planta centralitzada on es guardaven i veneraven les relíquies dels màrtirs.
• Mastaba: Sepulcre de l'antic Egipte, propi de les primeres dinasties; tenia forma de piràmide truncada o banc.
• Matroneu: Galeria que envolta la nau principal d'un temple cristià per damunt dels arcs de les naus laterals i amb vistes a l'interior.

Fitxa tècnica de l'obra

• Títol: David
• Autor: Donatello
• Cronologia: 1444-1446
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Mides: 1,58 m
• Estil: Renaixentista
• Tema: Bíblic
• Localització: Museo Nazionale del Bargello (Florència)

Descripció formal

En aquesta figura hi podem veure un jove nu, amb els cabells llargs, amb un barret i unes botes fins als genolls.

Podem veure que té a la mà dreta una espasa amb la qual ha tallat el cap al seu enemic i, en la mà esquerra, té una pedra amb la qual ha estabornit el seu enemic.

Podem veure com el pes del cos està sobre la cama dreta, mentre l'esquerra està sobre el cap del seu enemic.

Podem veure com té una anatomia perfecta, i això ho podem apreciar gràcies a la seva nuesa. També podem apreciar el modelatge...

Glossari de Termes Artístics

Termes d'Escultura i Representació

• Alt relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurt més de la meitat del volum.
• Mig relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que la meitat del seu volum en sobresurt.
• Baix relleu: Escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurt menys de la meitat del volum.
• Bust: Representació de la part superior del cos humà.
• Contrapposto: Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d'un eix vertical.
• Exempta: Es diu de l'escultura que no està adossada i que es pot mirar des de tots els angles.
• Cànon: Conjunt de regles que regulen les proporcions de l'escultura

L'Aqüeducte de Segòvia: Una joia de l'enginyeria romana

1. Catalogació de l'obra

• Títol: Aqüeducte de Segòvia
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Estil: Romà imperial
• Tipologia: Obra pública
• Materials: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

2. Marc històric i cultural

L'obra s'emmarca en l'època de l'Imperi Romà. Encara que es desconeix el nom de l'arquitecte responsable d'aquesta construcció, segons sembla, el seu nom constava en la inscripció que amb prou feines pot llegir-se actualment sobre les tres arcades més altes. El que sí que se sap, amb major o menor exactitud a partir dels orificis de les grapes que en aquella època varen aguantar les lletres de bronze que formaven la inscripció commemorativa, és la llegenda "IMP(...

Elogi de l'Aigua: Fitxa Tècnica

• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Estil: Art abstracte
• Tècnica: Encofrat
• Material: Formigó armat i acer
• Forma: Escultura exempta
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 7,2 x 12 x 6,5 m
• Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
• Tema: El mite de Narcís tractat des de la concepció abstracta pròpia de l'artista.

Anàlisi Formal i Composició

L'Elogi de l'Aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones, subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l'...

Fitxa Tècnica de la Columna Trajana

• Autor: Apolodor de Damasc (c. 60, Damasc - c. 125, Roma)
• Cronologia: 107-113 d.C.
• Tipologia: Relleu històric i monument commemoratiu
• Material: Marbre
• Mides: 40 m d'alçada total; 4 m de diàmetre
• Estil: Romà Imperial
• Tema: Commemoratiu de les Guerres Dàcies
• Localització: Fòrum de Trajà (Roma)

Context i Autoria: Apolodor de Damasc

L'autor, Apolodor de Damasc, va ser un dels arquitectes i enginyers més importants del moment. Era amic personal de l'emperador Trajà i l'acompanyava en les seves expedicions militars. L'objectiu d'això era que Apolodor pogués fer la crònica gràfica de la campanya militar.

Descripció Formal i Estructura

Aquest monument commemoratiu té forma de columna, és a dir, consta de base,...

El matrimoni Arnolfini — Jan van Eyck, s. XV

El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck, s. XV. Tècnica: oli sobre fusta. Mides: 84 x 57 cm. Estil: gòtic flamenc. Tema: escena costumista. Es troba a Londres.

• Composició: Hi ha una parella a l'interior d'una habitació. El mirall del fons marca l'eix de simetria compositiu, juntament amb la llum del sostre i el gos.
• Espai i mirada: El mirall amplia l'espai pictòric i inclou l'àmbit del pintor.
• Expressió i traç: Gairebé no hi ha moviment; la imatge és rígida i poc espontània. Hi ha una línia que perfila els contorns de les figures i els objectes i els confereix corporeïtat i solidesa.
• Detall i tècnica: Això permet plasmar fins al detall més mínim molt escrupolosament, gràcies a l'oli

El mal del segle

Aquesta expressió designa la incertesa i la insatisfacció que provoquen en l'artista romàntic la realitat en la qual es veu obligat a viure. Aquestes inquietuds i malestars es manifesten en un estat de melancolia perpètua, amb tendència al somni, apatia, sensació de buidor i menyspreu de la vida. Els romàntics també mostren un especial interès per l'esoterisme i l'ocultisme.

La importància del jo

Els romàntics mostren tendència a expressar els seus estats d'ànim a través de l'anàlisi del pas del temps i dels records. Els seus paisatges predilectes són els feréstecs:

• Boscos misteriosos i ocults
• Tempestes
• Ruïnes
• Llocs arran de mar

Cerca de l'evasió

L'artista romàntic defuig del present en què viu, una realitat que...