Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Arquitectura de Sant Vicenç de Cardona

Identificació de l’obra

Estem davant d’una obra arquitectònica anomenada Sant Vicenç de Cardona, d’autor desconegut. Aquesta va ser construïda entre el 1019 i el 1040.

• Localització: Cardona, Bages (Catalunya)
• Estil: Romànic català

Context històric

Inicialment, hi vivia una comunitat de clergues. El vescomte Bermon d’Osona i Cardona, que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat.

Anàlisi de l’estil romànic català

Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Les seves característiques principals inclouen:

• Ús de pedra petita, simplement desbastada.
• Presència de cripta.
• Grans

Discòbol de Miró: Anàlisi d'una Obra Clàssica

1. Context Històric, Cronològic i Cultural del Discòbol

L'autor d'aquesta cèlebre escultura va ser Miró.

El que conservem actualment no és l'original, que estava fet de bronze amb la tècnica de la cera perduda, sinó que són diferents còpies romanes en marbre realitzades amb la tècnica de la talla. Una d'elles es conserva al Museu del Louvre, però la que normalment es mostra és la del Museo Nazionale Romano, a Roma.

Aquesta escultura devia ser creada al voltant del 450 aC.

Com passa amb la majoria d'autors d'aquesta època, no en tenim molta informació i algunes dades són confuses. Sabem que va néixer a l'Àtica i que va ser contemporani dels altres dos grans escultors del segle V...

Context Històric: Barcelona i Chicago a la fi del segle XIX

Casa Milà i el Modernisme Català

Els darrers anys del segle XIX van estar marcats per una crisi que afectà la vida social de Catalunya en diversos àmbits. La Febre d'Or s'havia superat i la indústria començava a ressentir-se d'una crisi generalitzada. L'alarma que va comportar la pèrdua dels mercats colonials espanyols es va afegir a les tensions derivades del seu enfrontament amb el govern central i amb un moviment obrer que estava esdevenint una força revolucionària, amb un clar predomini de la ideologia (anarquista i socialista), que va promoure accions com la bomba del Liceu o la Setmana Tràgica, que trasbalsaren Barcelona.

Magatzems Carson i l'Escola de Chicago

Als Estats...

Context històric

L'Altar de Zeus pertany a l'època del regnat d'Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d'Àtal I), que va fer aixecar l'altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, com les dels gàlates o gals (Galàcia, regió d'Àsia Menor).

En l'època hel·lenística es van posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Va ser descobert al segle XIX per l'enginyer alemany Carl Humann. El 1930, la façana de l'altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín. L'autor és desconegut.

Fitxa tècnica

• Cronologia: 180-160 a.C.
• Tipologia: Temple
• Material: Marbre
• Estil: Grec hel·lenístic
• Localització:

El realisme

El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall i la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom, el realisme se situa al segle XIX, tant en l'escultura i la pintura com en la literatura.

Característiques del realisme

• Recerca de l'objectivitat: Rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
• Representació fidel: Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
• Temàtica contemporània: Els

Anàlisi de Dues Obres Mestres: Fortuny i Manet

Marià Fortuny: La Vicaria (Continuació)

A més, Fortuny pinta un segon grup de personatges més propers a l'espectador, que representen el poble, que té com a referència un torero i una maja, figures típiques d'Espanya.

Elements Compositius i Dinamisme de l'Escena

En la composició de l'escena, són interessants també dos conceptes clau:

• El gran espai buit que s'estén a la part inferior del quadre, que potencia la perspectiva amb les línies del terra.
• La col·locació de la làmpada que penja del sostre i del braser, que ajuden l'artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.

L'obra adquireix un dinamisme notable gràcies a l'actitud de diàleg i gestualitat dels personatges,...

L'Art Clàssic: Del Període Arcaic a l'Hel·lenístic

L'art clàssic va des del període arcaic fins a l'hel·lenístic. La bellesa clàssica es basa en la utilització harmònica de la mesura, la proporció i l'equilibri (mesures de l'art clàssic). Es construïen edificis i es representaven estàtues. Es divideix en tres períodes:

• Període arcaic: des del s. VII aC fins al s. V aC.
• Període clàssic: des del s. V aC fins al s. IV aC.
• Període hel·lenístic: des del s. IV aC fins al s. I aC.

L'Arquitectura Grega i els Ordres Arquitectònics

L'arquitectura grega es manté en els tres períodes i és antropocèntrica (tot gira al voltant de l'home). Les obres escultòriques són sovint còpies dels romans. L'arquitectura és arquitrabada (basada...

Columna Trajana: Símbol de la Victòria Romana

La Columna Trajana és una obra monumental de l'arquitectura romana imperial, estretament lligada a la figura d'Apol·lodor de Damasc. Aquest arquitecte, amb una clara influència hel·lenística i amic de l'emperador Trajà, va construir i dissenyar obres monumentals a la capital de l'Imperi. També va acompanyar l'emperador en les seves expedicions militars, on va realitzar, entre altres coses, el pont sobre el riu Danubi. Segons algunes fonts, va ser assassinat per ordre de l'emperador Adrià (nebot de Trajà), que no li va perdonar que li hagués recriminat el seu afany per l'arquitectura.

Descripció de la Columna Trajana

La columna de marbre s'aixeca sobre un pedestal quadrangular i presenta...

Guerrers de Riace: Anàlisi de l'Escultura Grega Clàssica

Context Històric dels Guerrers de Riace

Aquesta escultura exempta és d'estil grec clàssic. En aquest període, la gran preocupació dels artistes era reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en què s'intentava assolir el model ideal de bellesa humana. Per aconseguir-ho, s'arrodonia la musculatura i es representaven postures més naturals, com el contrapposto o la corba praxiteliana. Es va perdre la rigidesa i la frontalitat, i es van adquirir cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

Alguna peça dels Guerrers de Riace podria ser obra d'Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. Els tractadistes antics deien que aquest escultor era l'...

Fitxa tècnica del Diadumen

• Títol: Diadumen
• Autor: Policlet el Vell
• Cronologia: 430 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Material: Bronze (còpia en marbre)
• Tècnica: Fosa (talla en la còpia)
• Forma: Exempta
• Cromatisme: Monòcrom
• Dimensions: 1,95 metres
• Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Elements formals

Policlet va establir un cànon matemàtic: l'alçada de l'escultura havia de mesurar set vegades la mesura del cap. Presenta un eix vertical sobre el qual reposa la figura amb un cert aire estàtic. Utilitza el contrapposto: el pes de la figura recau sobre una cama, generant mobilitat. El maluc es mou lleugerament cap a un cantó i les cames estan separades, equilibrant així el pes del cos.

El cabell està més ben tractat que en obres anteriors...