Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

La Catedral de Lleó: Joia Gòtica i Vitralls Medievals

La Catedral de Santa Maria de Lleó és un temple de culte catòlic. Va ser el primer monument declarat a Espanya mitjançant Reial Ordre de 28 d'agost de 1844. Iniciada al segle XIII, és una de les grans obres de l'estil gòtic. Coneguda amb el sobrenom de Pulchra Leonina, que significa 'Bella Lleonesa', es troba en ple Camí de Santiago.

La Desmaterialització Gòtica i els Vitralls

La Catedral de Lleó es coneix sobretot per dur a l'extrem la «desmaterialització» de l'art gòtic, és a dir, la reducció dels murs a la mínima expressió per a ser substituïts per vitralls acolorits, constituint una de les majors col·leccions de vidrieres medievals del món. El gran edifici gòtic...

Fitxa Tècnica: Els Jugadors de Cartes

Autor

Paul Cézanne

Cronologia

1893

Estil

Postimpressionista

Tècnica

Oli sobre tela

Tema

Escena costumista o de gènere

Localització

Musée d'Orsay (París)

Context Històric

La segona meitat del segle XIX va veure l'inici de la Segona Revolució Industrial. A partir del 1870, noves fonts d'energia com l'electricitat i el petroli van començar a disputar el protagonisme al carbó. També van aparèixer noves indústries, mentre que les tradicionals es van transformar per mitjà de procediments innovadors.

L'imperialisme es trobava en la fase d'implantació, que finalitzaria el 1914. Pel que fa al món obrer, van sorgir noves formes d'organització dels treballadors i tensions derivades de les seves relacions. Va ser...

La Volta de la Capella Sixtina

Autor: Miquel Àngel

Datació: 1508 – 1512

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Escola: Romana

Tècnica: Fresc

Suport: Mur; 13.7 m x 39 m

Localització: La Capella Sixtina del Vaticà, a Roma

Context Històric

La pintura es va fer en època de Renaixement (Cinquecento al S.XVI).

Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula Renaixement.

És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).

Alguns precursors d’aquest Renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.

A Florència, el desenvolupament d'una rica...

Columna Trajana: Anàlisi i Significat

Alçat

Aquesta columna (sobre un pedestal) es divideix en base, fust i capitell. La base és convexa amb una decoració de fulles de llorer. El fust té escultures amb relleu disposades helicoïdalment; aquesta disposició forma un fris continu de 200m de llargada amb més de 2500 personatges. Cada personatge està molt individualitzat; per exemple, l'emperador Trajà apareix 59 cops i sempre sembla igual a nivell de personificació i expressió.

El mig relleu representa els personatges i el baix relleu els paisatges o edificis. Amb això es crea una sensació de primer pla i de segon pla on hi ha una obstrucció entre els personatges.

A vegades sembla que existeixi un punt de fuga, però en realitat hi ha...

Columna Trajana: Fitxa Tècnica i Autor

• Autor: Apol·lodor de Damasc (arquitecte del Fòrum de Trajà, atribuït)
• Cronologia: 107-113 dC (segle II dC)
• Material: Marbre de Carrara
• Tècnica: Talla (possiblement policromada originalment)
• Forma: Monument exempt; columna coclide amb relleu historiat (baix relleu)

Anàlisi Formal de la Columna Trajana

Estructura General

La columna cilíndrica, d'uns 4 metres de diàmetre, s'aixeca sobre un gran pedestal quadrat. L'alçada total del monument, incloent el pedestal, és d'aproximadament 38 metres.

• Pedestal: Fa uns 10 m d'alçada i 6 m de costat. És de base quadrada i està decorat amb detallats relleus d'armes dàcies. Conté una cambra funerària destinada a les cendres de Trajà i la seva esposa Plotina,

Fitxa Tècnica

1. Dades Bàsiques

• Títol
• Autor
• Cronologia
• Tècnica
• Mides
• Tipologia
• Localització
• Història de l'obra

Context Històric

2. Marc Històric i Artístic

• Situar l'obra en el temps i en l'espai.
• Enumerar els conceptes que defineixen l'època.
• Desenvolupar els aspectes rellevants per a la comprensió de l'obra.
• Establir paral·lelismes estilístics amb altres llenguatges artístics (música, literatura, teatre, cinema...).

Lectura Formal i Anàlisi Estilística

3.1. Urbanisme i Arquitectura

• Situació en l'espai i relació amb l'entorn.
• Planta.
• Alçat.
• Sistema de coberta.
• Façana.
• Característiques estilístiques.
• Models i influències rebudes.
• Relació amb obres similars de l'autor, de l'escola o del territori.
• Originalitat i aportacions específiques.

3.2.

Art Bizantí: Context Històric i Evolució

Pel que fa al context històric, Constantinoble al 395 passarà a ser la capital de la part oriental d'aquest territori i, juntament amb l'imperi, cauran en mans dels turcs l'any 1453. L'art i la cultura bizantines es van estendre per l'Europa oriental amb el catolicisme ortodox. L'Imperi Bizantí va viure diferents períodes: finals del s. V, el regnat de Justinià (s. VI) en el qual s'inicia una expansió de l'imperi amb la intenció de recuperar-lo en la seva totalitat; l'expansió de l'Islam (s. VII-VIII) i, per últim, l'expansió dels turcs (s. XV).

Etapes de l'Art Bizantí

En base a l'art bizantí, es divideix en 4 etapes:

• Protobizantí (s. V-VII): Una part es troba dins el regnat de Justinià

Significat del Títol de l'Obra

El títol de l'obra, Aigües Mortes, fa referència a les aigües emanades d'un manantial que, tot i poder proporcionar aigua al poble per satisfer les seves necessitats, romanen estancades. Aquest concepte reflecteix el caràcter creient de la gent del poble, ja que, segons la tradició, són aigües miraculoses que no es poden tocar.

Localització i Estructura Dramàtica

L'acció transcorre en un poble del Camp de Tarragona. L'obra es divideix en tres actes:

• El primer i el tercer acte tenen lloc a casa de Cecília, situada al mig del poble.
• El segon acte es desenvolupa a casa de Romanill i la seva esposa.

Personatges de l'Obra: Dues Visions

A causa de la llegenda que considera les aigües miraculoses, s'observen dues...

Art de l'Antic Egipte

Una de les característiques que defineix l'art d'Egipte és el colossalisme.

Arquitectura Egípcia

Tipus d'Arquitectura

• Funerària: La tomba (mastaba, piràmide, hipogeu).
• Religiosa: El temple.

Característiques Generals

• Materials: Pedra i totxana.
• Elements sustentants: Murs gruixuts en talús i columnes.
• Elements sostinguts: Dintell (coberta plana).
• Sistema constructiu: Adintellament.

Tipologies de Tombes

• Mastaba
• Piràmide
• Hipogeu

Pintura Egípcia

Característiques Generals de la Pintura

• Simbòlica.
• Sotmesa a canons o regles estrictes.
• Cànon de perfil/costat: El rostre, els braços i les cames es representen de costat, mentre que el tronc i l'ull es representen de front.
• Jerarquia per mida: Els déus i les persones més importants es representen

Fitxa tècnica d'Enterrament a Ornans

• Títol: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: 1849-1850
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,15 x 6,68 m
• Localització: Musée d'Orsay (París)
• Estil: Realisme

Anàlisi formal de l'obra

Courbet disposa un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en el moment de l'oració fúnebre que precedeix el davallament del fèretre a la sepultura. Aquesta, situada a la part baixa de la tela, envaeix l'espai de l'espectador.

Al voltant es congreguen, sense cap mena de jerarquia, totes les figures, de mida natural i distribuïdes horitzontalment a la manera de fris. El Sant Crist trenca la uniformitat del paisatge, igualment horitzontal, del fons. En aquesta franja superior hi domina la línia...