Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Anàlisi Iconogràfica i Significat del "Jardí de les Delícies"

Art i humanitats2,51 KB

Funció i Interpretació de l'Obra

Funció: Religiosa i estètica.

Pel que fa a la funció útil, no se sap ben bé si era decorativa o religiosa; quant a la funció simbòlica, sembla didàctica, segons alguns especialistes. El Jardí de les Delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la condemna que se’n deriva. Com les conseqüències de deixar-s'hi portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser feliç.

Iconografia i Tipologia de l'Obra

L'obra es divideix en tres escenes principals:

  • El món a través de la Creació (Paradís): Adam, Eva, animals i arbres.
  • La vida luxuriosa (El Jardí): Animals i objectes
...
Continua llegint "Anàlisi Iconogràfica i Significat del "Jardí de les Delícies"" »

Giotto: Biografia, Obra i Frescos Capella Scrovegni

Art i humanitats3,42 KB

Biografia de Giotto

(Colle di Vespignano, Mugello 1267 - Florència, 1337)

Giotto, arquitecte i sobretot pintor, és considerat el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, perquè va ser l'introductor dels ideals naturalistes que trencaren amb l'estil rígid propi de l'art bizantí.

Obra de Giotto i Atribucions

Malgrat la seva importància com a pintor, la seva obra planteja grans problemes a l'hora d'atribuir-li'n l'autoria amb certesa. No obstant això, els dos grans conjunts murals, els frescos de la basílica de San Francesco d'Assís (1290-1300) i els que decoren la Capella degli Scrovegni, han estat els únics reconeguts universalment com a seus.

També va projectar el Campanile de Florència (el campanar de la Catedral de Florència)...

Continua llegint "Giotto: Biografia, Obra i Frescos Capella Scrovegni" »

L'obra mestra del gòtic català: Mare de Déu dels Consellers

Art i humanitats2,61 KB

F.42 Mare de Déu dels Consellers

Fitxa tècnica

  • Títol: Mare de Déu dels Consellers.
  • Autor: Lluís Dalmau.
  • Cronologia: 1443-1445.
  • Tècnica: Oli i tremp sobre fusta.
  • Mides: 3,11 x 3,11 m.
  • Estil: Gòtic flamenc.
  • Tema: Religiós i civil.
  • Localització: MNAC (Barcelona).

Biografia de l’autor

El pintor valencià Lluís Dalmau va treballar principalment a la cort del rei Alfons V d’Aragó.

Dalmau va viatjar a Bruges l’any 1431 per estudiar la tècnica del tapís. Aquest contacte amb la cultura flamenca i possiblement amb Jan van Eyck va esdevenir un fet molt rellevant per a la introducció de la tècnica de la pintura a l’oli i de l’estil hispanoflamenc als territoris de la Corona d’Aragó.

Context històric

En la baixa edat mitjana, la força i...

Continua llegint "L'obra mestra del gòtic català: Mare de Déu dels Consellers" »

El Jardí de les delícies de Bosch: Anàlisi i Fitxa Tècnica

Art i humanitats2,78 KB

F.40 Tríptic del Jardí de les delícies

Fitxa tècnica

  • Títol: Tríptic del Jardí de les delícies.
  • Autor: El Bosch.
  • Cronologia: 1500-1505.
  • Tècnica: Oli sobre taula.
  • Mides: 220 x 195 cm (taula central); 96 cm (taules laterals).
  • Estil: Gòtic flamenc.
  • Tema: Religiós.
  • Localització: Museo del Prado (Madrid).

Biografia de l’autor

Hieronymus van Aeken és conegut com el Bosch pel nom del lloc on va néixer. Va desenvolupar una carrera pictòrica prestigiosa a la seva vila natal que, malgrat que estava bastant apartada de les grans ciutats, era rica i tenia una vida cultural i artística activa.

El Bosch va gaudir d’una gran fama entre els seus contemporanis. Cinquanta anys després de la seva mort, les seves pintures van ser col·leccionades pel rei...

Continua llegint "El Jardí de les delícies de Bosch: Anàlisi i Fitxa Tècnica" »

L'Art Romànic: Escultura i Pintura. Característiques i Estils

Art i humanitats2,96 KB

L'Escultura Romànica: Imatges i Adoctrinament

L'escultura romànica va estar íntimament lligada a l'arquitectura. La seva intenció no era tan sols decorar, sinó també adoctrinar la població analfabeta, incapaç de llegir la Bíblia. Tot i que les temàtiques són extretes de l'Antic i Nou Testament i de les vides dels Sants, també es van esculpir animals fantàstics o escenes de la vida quotidiana.

Aquesta temàtica profana es va realitzar sobretot en la decoració de capitells dels claustres i els interiors de les esglésies, on els escultors tenien més llibertat creativa. A les portades de les catedrals i esglésies, destaca el timpà com a nucli escultòric clau, acompanyat pel tetramorf. Envoltant aquest espai, les arquivoltes, els...

Continua llegint "L'Art Romànic: Escultura i Pintura. Característiques i Estils" »

Guia Completa: Com Comentar una Pintura i una Escultura

Art i humanitats3,25 KB

Passos per al Comentari d'una Pintura

Documentació General i Catalogació

Catalogació

  • Nom de l'obra
  • Pintor
  • Estil
  • Cronologia

Breu Ressenya

  • Tècnica (Fresc, tremp, oli, acrílica...)
  • Suport (Mur, fusta, llenç...)
  • Lloc (Original i actual)
  • Primera aproximació (Figurativa o no figurativa. Breu resum visual)
  • Context històric

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

  • Línia o Dibuix: Predomini de la línia recta o corba, perspectiva.
  • Color: Colors càlids, colors freds, tipus de pinzellada.
  • Llum: Real, irreal, simbòlica, absència de llum.

Composició

  • Simètrica, asimètrica, oberta, tancada, superficial, profunda.
  • Identificació de les línies compositives bàsiques.

Temps i Ritme

  • Temps: Referencial, dinàmic, simbòlic.
  • Ritme: Repòs, moviment, equilibri.

Estil

Elaborar...

Continua llegint "Guia Completa: Com Comentar una Pintura i una Escultura" »

Arquitectura Barroca a Roma: Bernini (Plaça Sant Pere) i Borromini (San Carlino)

Art i humanitats2,91 KB

La Plaça de Sant Pere del Vaticà: Barroc i Simbolisme

Significat i Funció

La Plaça de Sant Pere, seu de la cultura catòlica, recull els aspectes més significatius de l’arquitectura i de l’urbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’Església “que abracen els catòlics per a reforçar la seva creença”.

Els sants del damunt de la columnata són els mitjancers d’aquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. La funció de la plaça és la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc...

Continua llegint "Arquitectura Barroca a Roma: Bernini (Plaça Sant Pere) i Borromini (San Carlino)" »

Història de l'Art: De l'Antiguitat al Rococó

Art i humanitats3,48 KB

Art Grec

  • Grec arcaic: 1100 aC, els doris envaeixen la península balcànica (etapa fosca). Kouros i Koré: estàtues funeràries, s. VI aC.
  • Grec clàssic: Acròpolis, triomf a les guerres mèdiques. Pèricles mana refer la part més alta d'Atenes, Fídies n'és l'encarregat. Discòbol: exempta, marbre, Miró, s. V aC, tècnica de talla, policromada, Roma. Hermes amb Dionís: exempta, s. IV aC, Praxíteles, marbre, monocroma, tècnica de talla, Grècia.
  • Grec hel·lenístic: Alexandre el Gran conquerí l'Imperi Persa i esdevé emperador. A la seva mort, es reparteixen els territoris i comença l'hel·lenisme (129 aC). Escoles: Alexandria (Egipte), Antioquia (Síria), Pèrgam (Lesbos). Laocoont: exempta, Agesandre i fills de Rodes, s. II aC, marbre,
...
Continua llegint "Història de l'Art: De l'Antiguitat al Rococó" »

Anàlisi del Panteó d'Agripa: Un Temple Romà Emblemàtic

Art i humanitats3,04 KB

Fitxa tècnica del Panteó

  • Autor: Desconegut (atribuït a Apol·lodor de Damasc)
  • Cronologia: 118-128 dC
  • Estil: Roma imperial
  • Tipologia: Temple
  • Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
  • Localització: Camp de Mart (Roma)

Context històric

La construcció inicial del Panteó va ser ordenada pel general Agripa l'any 27 aC. L'any 80, un incendi el va destruir i va ser restaurat per Domicià i posteriorment reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128 dC. Es creu que Apol·lodor de Damasc va ser l'arquitecte d'aquesta reconstrucció.

Descripció formal

Aquest edifici presenta un pòrtic amb columnes monolítiques de granit d'ordre corinti, coronat per un frontó triangular. El tambor mostra la tècnica constructiva romana a base de morter (opus caementicium)...

Continua llegint "Anàlisi del Panteó d'Agripa: Un Temple Romà Emblemàtic" »

El Partenó: Història, Arquitectura i Significat a Atenes

Art i humanitats3,1 KB

El Partenó: Un Temple Dòric a l'Acròpoli d'Atenes

Autors: Ictinos (segona meitat del s. V a.C.) i Cal·lícrates (actiu s. V a.C.)

Cronologia: Entre 447 i 438 a.C.

Estil: Art clàssic grec

Tipologia: Temple

Materials: Marbre del Pentèlic i fusta

Localització: Acròpoli d’Atenes

Biografia dels Autors

Els dos arquitectes principals del Partenó van ser Ictinos i Cal·lícrates, sota la supervisió de Fídies. No s’ha conservat gaire informació històrica de cap d'ells.

Van treballar al segle V a.C., en l’època d’esplendor de Pèricles. Ictinos va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo a Basae. Cal·lícrates va construir el temple jònic d’Atena Niké a l’Acròpoli d’Atenes.

Descripció Formal

El Partenó s’erigeix sobre...

Continua llegint "El Partenó: Història, Arquitectura i Significat a Atenes" »