Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Casa Milà (La Pedrera): L'obra mestra d'Antoni Gaudí

Art i humanitats2,71 KB

Fitxa tècnica de la Casa Milà

  • Obra: Casa Milà o La Pedrera
  • Autor: Antoni Gaudí
  • Cronologia: 1906-1912
  • Tipologia: Civil
  • Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro
  • Estil: Modernista
  • Ubicació: Barcelona

Biografia de l'autor

Antoni Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. L'any 1883, Gaudí es va fer càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família, per al qual existia un projecte anterior.

Descripció formal de l'edifici

La línia corba domina a la façana de la Casa Milà, formada per una planta baixa, ambdues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Les finestres i les balconades, modelades amb una forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini....

Continua llegint "Casa Milà (La Pedrera): L'obra mestra d'Antoni Gaudí" »

Anàlisi d'Els jugadors de cartes de Paul Cézanne

Art i humanitats2,59 KB

Fitxa tècnica de l'obra

  • Títol: Els jugadors de cartes
  • Autor: Paul Cézanne
  • Cronologia: 1893
  • Tècnica: Oli sobre tela
  • Mides: 47 x 57 cm
  • Estil: Postimpressionista
  • Tema: Escena costumista o de gènere
  • Localització: Musée d'Orsay (París)

Context històric i social

La França de l'època d'aquesta obra fou convulsa. Van ser els anys de l'Exposició Universal de París, com també els de la bancarrota de la societat anònima encarregada de la construcció del Canal de Panamà i els de l'atemptat anarquista contra el president de la República. Amb tot, els darrers anys del segle XIX i part dels primers anys del següent són recordats, de manera fonamental, per l'affaire Dreyfus, un escàndol que sacsejà i dividí la societat francesa.

Sota l'acusació...

Continua llegint "Anàlisi d'Els jugadors de cartes de Paul Cézanne" »

Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Fitxa Tècnica

Art i humanitats2,69 KB

F.68 La Torre Eiffel

Fitxa tècnica

  • Edifici: Torre Eiffel.
  • Autor: Alexandre Gustave Eiffel.
  • Cronologia: 1887-1889.
  • Tipologia: Monument commemoratiu.
  • Material: Ferro forjat.
  • Estil: Arquitectura de ferro.
  • Localització: Champs de Mars (París).

Biografia de l'autor

Enginyer i arquitecte francès, Alexandre Gustave Eiffel es va graduar a l'Escola d'Arts i Oficis de París l'any 1855 i es va especialitzar en la construcció d'estructures metàl·liques. Eiffel va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions, com ara ponts o la torre que porta el seu nom, que s'ha convertit en el símbol més conegut de París.

Descripció formal

La Torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18.000 peces de ferro encreuades...

Continua llegint "Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Fitxa Tècnica" »

Basílica de San Lorenzo de Brunelleschi: Obra Mestra del Renaixement

Art i humanitats2,42 KB

Església de San Lorenzo

Fitxa tècnica

  • Autor: Filippo di Ser Brunelleschi (1421-1470).
  • Ubicació: Centre històric de Florència.
  • Material: Pedra.

Anàlisi formal i estructural

L’exterior és tosc, sobretot la façana, ja que no té cap decoració. Tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden diferenciar les alçades de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior hi sobresurt la cúpula ogival que corona el creuer.

A l’interior, la planta de creu llatina té tres naus: una central i dues laterals, capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre...

Continua llegint "Basílica de San Lorenzo de Brunelleschi: Obra Mestra del Renaixement" »

El Judici Final i la Capella Sixtina: Anàlisi Artística

Art i humanitats3,82 KB

El Judici Final de Miquel Àngel: Anàlisi

Aquesta escena té el punt culminant en els més de 400 personatges representats al Judici Final. Les figures emergeixen d'un cel blavenc on suren amb seguretat i energia. Els personatges estan situats en diversos plans, pintats mitjançant escorços que anticipen el Manierisme i el Barroc, creant una sensació de moviment i reforçant la tensió i el dramatisme. Hi contribueix l'expressivitat impressionant dels rostres (la terribilità), sobretot el de Crist.

Cromatisme i Restauració de l'Obra

Pel que fa al color, destaquen el violeta i el verd (colors litúrgics) a la volta, i els ocres en les encarnacions dels cossos nus del Judici Final. A instàncies del Concili de Trento, el papa Pau IV va ordenar...

Continua llegint "El Judici Final i la Capella Sixtina: Anàlisi Artística" »

Ron Mueck, Tècniques Escultòriques i Avantguardes del S. XX

Art i humanitats6,63 KB

Ron Mueck: L'Hiperrealisme Escultòric

Biografia

  • Neix a Austràlia el 1958.
  • Els seus pares fabricaven titelles i disfresses.
  • Des de nen es dedica al modelatge de figures.
  • Va començar treballant a la televisió i més tard en efectes especials per a cinema.
  • Fa una transició d'artesà a artista, dedicant-se a fer escultures hiperrealistes.
  • Obté un reconeixement internacional en presentar l'escultura de Boy, un nen ajupit de 5 metres.
  • Actualment viu i treballa a Londres.

Obra Escultòrica i Estil Artístic

Estil Artístic: L'Hiperrealisme

  • Replicar la realitat de forma transparent.
  • Evitar que s'evidenciï la intervenció de l'artista.
  • Gran auge als anys 70, però es continua treballant.

Característiques de l'Obra de Ron Mueck

  • Exemptes i realistes.
  • Tracta el
...
Continua llegint "Ron Mueck, Tècniques Escultòriques i Avantguardes del S. XX" »

El Matrimoni Arnolfini: Anàlisi, Tècnica i Simbolisme

Art i humanitats2,78 KB

Anàlisi del Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

Fitxa tècnica i context

El Matrimoni Arnolfini va ser pintat per Jan van Eyck el 1434 sobre fusta. L'estil d'aquest quadre és el gòtic flamenc. Actualment, l'obra es troba a la National Gallery de Londres.

Composició i espai

Van Eyck presenta un retrat d'una parella a l'interior d'una habitació. L'autor intenta donar perspectiva i ho aconsegueix gràcies a diversos elements:

  • El mirall convex al fons.
  • Les bigues del sostre.
  • Les fustes del terra.

La profunditat s'accentua gràcies al mirall penjat al fons de l'habitació, que actua com a referència de simetria juntament amb el canelobre del sostre i el gos. Per destacar la tridimensionalitat, el mirall reflecteix allò que està fora del camp pictòric....

Continua llegint "El Matrimoni Arnolfini: Anàlisi, Tècnica i Simbolisme" »

La Capella Sixtina i el Judici Final de Miquel Àngel

Art i humanitats2,83 KB

Miquel Àngel era un home universal, ja que volia arribar a totes les arts. Va ser el referent de tot el segle XVI.

La seva obra és realitzada al buon fresco, tècnica que absorbeix la brillantor del color i no admet correccions.

  • Composició: No hi ha cap composició de caràcter genèric. És un rectangle on trobem triangles que divideixen certes composicions. Cada escena té la seva pròpia composició.
  • Espai i perspectiva: Espai dividit per mitjà de deu arcs.
  • Modelatge: Hiperdecoració de figures. Dramatització dels rostres i en el moviment. Perfecta representació de l’anatomia i el volum del cos humà. Personatges robusts i musculats. En el Judici Final, les figures emergeixen d’un cel blavenc en diversos plans.
  • Moviment: Sensació de
...
Continua llegint "La Capella Sixtina i el Judici Final de Miquel Àngel" »

Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David

Art i humanitats3,66 KB

Dades bàsiques

  • Autor: Jacques-Louis David
  • Títol: El Jurament dels Horacis
  • Cronologia: 1784-1785
  • Material i suport: Oli sobre tela
  • Mides: 330 x 425 cm
  • Ubicació original: Encàrrec del senyor d'Angivillier per al rei Lluís XVI
  • Ubicació actual: Museu del Louvre, París

Descripció formal

Iconografia

Durant l'època de l'antiga Roma, la ciutat d'Alba Longa pretenia imposar-se al Laci. Per no provocar una guerra, es va decidir que tres germans d'una família important de cada bàndol lluitessin entre ells, i la victòria determinaria el domini de la ciutat representada. L'enfrontament va ser entre els germans Horacis, de Roma, i els Curiacis, d'Alba Longa.

L'escena representa el moment en què els tres germans Horacis fan el jurament de defensar Roma...

Continua llegint "Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David" »

Sarcòfag dels esposos: art etrusc i simbolisme funerari

Art i humanitats6,46 KB

Sarcòfag dels esposos — fitxa i anàlisi

Sarcòfag dels esposos. Autor: desconegut. Cronologia: 520 aC (s. VI). Estil: etrusc.

1. Context cronològic, històric i cultural

En el s. VI aC, durant el domini etrusc sobre Roma, i coincidint amb els últims anys de la monarquia romana governada per Tarquini el Superb (l'últim rei de Roma), la civilització etrusca es trobava establerta al territori de l'actual Toscana. Entre els s. X i el II aC els etruscs van dominar gran part de la península itàlica i Roma fins al 509 aC. Durant el s. VII aC comerciaven amb els grecs de la Magna Grècia. La cultura i l'art etruscs estan clarament influïts per l'art grec oriental i l'art arcaic grec.

El seu art va estar marcat per les creences religioses i pels...

Continua llegint "Sarcòfag dels esposos: art etrusc i simbolisme funerari" »