Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

El profeta de Pau Gargallo

Anàlisi de l'obra

a) Cronologia i Context

Any: 1933

Context Històric: Segona República Espanyola, un període marcat per conflictes socials i polítics.

Context Cultural: Generació del 27 (Lorca, Machado, Alberti, Buñuel...). Internacionalment, el Crac de la Borsa de Nova York i l'ascens del nazisme a Alemanya.

b) Estil i Característiques

Estil: Cubista

Descripció: Figura humana construïda amb planxes de bronze tallades, estructurades al voltant d'un eix central (cap, columna vertebral i cama esquerra). Les parts del cos es representen mitjançant lleugeres planxes metàl·liques que s'estenen en l'espai buit, integrant-lo a l'escultura. Aquest buit crea formes còncaves i convexes, un joc de contrast buit/ple que...

Laocoont i els seus fills

Grup escultòric en marbre (segle I a.C.)

Laocoont i els seus fills és un grup escultòric en marbre del segle I a.C. Es conserva als Museus Vaticans, al Vaticà. Molts estudiosos creuen que és una adaptació d'un original en bronze del segle II a.C. Aquest grup escultòric és obra de tres escultors de la mateixa família: Agesandre, Atenodor i Polidor de Rodes, i pertany al període hel·lenístic de l'escola de Rodes.

Període hel·lenístic

L'època hel·lenística comença a partir de la mort d'Alexandre el Gran, quan els seus territoris es van repartir, i així van néixer els regnes hel·lenístics. Un d'aquests regnes era el de Rodes. És en aquests regnes, i no a la Grècia continental, on es troben els centres...

Evolució de l'Escultura Grega Monumental

Període Arcaic (s. VII-VI aC)

• Cama avançada, frontalitat i rigidesa.
• Influència egípcia.
• Braços enganxats al cos.
• Somriure arcaic i ulls ametllats.
• Escultura policroma.

Període Clàssic (s. V-IV aC)

• Evita la simetria i perd frontalitat.
• Proporció canònica.
• Escultura equilibrada en l'expressió.
• Flexibilitat anatòmica i naturalisme.
• Braços separats del cos, amb dinamisme.
• Transparència als vestits de dones; els homes, nus.

Període Hel·lenístic (323-31 aC)

• Trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssics.
• Intensitat extrema de sentiments.
• Més moviment i dinamisme.
• Importància als grups escultòrics.
• Influència de cultures asiàtiques.
• Temes anecdòtics, busquen provocar sensacions immediates.
• Els artistes

Victòria de Samotràcia: Anàlisi Formal

La Victòria de Samotràcia va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg afeccionat. És una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales que acaba de posar-se amb un impuls sobre la proa d’un vaixell. Encara manté les ales desplegades i les seves robes s’arremolinen a causa del vent marí. L’estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un quitó molt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit, que tensa la tela. Els infinits plecs d’aquesta vestimenta tan lleugera flueixen al voltant del cos, s'adhereixen al pit i al ventre, insinuant i realçant les seves belles formes arrodonides. Descansa el pes sobre la cama dreta, mentre l'esquerra...

L'Impressionisme: Context i Orígens (Segle XIX)

L'Impressionisme sorgeix durant la segona meitat del segle XIX a França. En aquella època, el gust de la societat estava dictat pels salons, l'Acadèmia de Belles Arts i les exposicions oficials, que promovien un estil academicista i tradicional basat en el dibuix perfecte.

Aquest moviment, tot i ser essencialment francès, va influir arreu del món. Un punt d'inflexió va ser l'aparició del Saló dels Refusats i, posteriorment, l'exposició organitzada pel fotògraf Nadar, on van participar els pintors que es reunien al Cafè Guerbois per debatre sobre art. El periodista Louis Leroy els va identificar despectivament com a «impressionistes».

Trets Comuns i Influències Artístiques

Tot i les...

El Matrimoni Arnolfini

El Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420-1472, on van prosperar econòmicament. La pintura, que es troba des de 1842 a la National Gallery de Londres, està considerada com una de les obres més notables de Van Eyck. És un dels primers retrats de tema no hagiogràfic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista.

Simbologia:

• Mans unides: casament
• Panxa dona: fertilitat
• Gos: fidelitat
• Espelma: presència de Déu
• Fruites: fills
• Peus descalços: un acte sagrat
• Sabates: contingut sexual
• Mirall: testimoni del casament
• Vitralls:

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: Segles III-II aC
• Tipologia: Escultura exempta
• Estil: Hel·lenístic grec
• Material: Original de bronze, còpia romana de marbre
• Tema: Mitològic
• Mides: 2,42 m (alt)
• Localització: Museu Vaticà

Anàlisi Formal

La figura principal, el sacerdot al centre, lluita per alliberar-se de l'atac de les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós costats, semblen no tenir prou força per escapar-se'n. El dinamisme i l'expressivitat són les dues característiques principals. L'obra s'estructura en una piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, i s'observa una diagonal que creua tot el grup des de la part superior esquerra. Aquest moviment del conjunt escultòric...

Biografia de l'autor

Enginyer i arquitecte francès, Alexandre Gustave Eiffel es va graduar a l'Escola d'Arts i Oficis a París l'any 1855 i es va especialitzar en la construcció de portes metàl·liques. L'any 1867 va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie., amb la qual va aconseguir molta anomenada en l'ús del ferro com a material constructiu. Pioner a l'hora de considerar el factor aerodinàmic en les seves construccions, Eiffel va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions metàl·liques com, per exemple, ponts o l'espectacular Torre que porta el seu nom i que s'ha convertit en el símbol més conegut de París.

Descripció formal

La Torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més...

Panteó d'Agripa

Autor: desconegut. Cronologia: 118-125 dC. Localització: Camp de Mart, Roma. Materials: pedra, maó, fusta, marbre, formigó i pedres volcàniques.

Estil: Romà imperial. Tipologia: Temple. Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Dimensions: pòrtic de 35 m d'amplada, columnes de 18 m d'alçada, tambor de 58 m de diàmetre, cúpula de 43,3 m.

Context històric: Època del procés de romanització a Europa, desenvolupament tècnic de l'escultura. L'any 27 aC, Agripa va edificar el temple en honor dels déus i la família Júlia. L'any 80 va quedar afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir.

Estructura: únic temple circular, 28 cassetons a la filera de la cúpula interior, vuit obertures, cúpula de mitja esfera,...