Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

Mare de Déu dels Consellers i Monestir de Poblet

Art i humanitats6,84 KB

Mare de Déu dels Consellers

Fitxa tècnica:

  • Autor: Lluís Dalmau.
  • Cronologia: 1443-1445.
  • Estil: Gòtic flamenc.
  • Tècnica: Oli i tremp sobre fusta.
  • Dimensions: 311 x 311 cm
  • Localització: Capella de la casa de la ciutat, Barcelona (localització original), MNAC (actualment).

Context històric

El context de l'art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l'expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social.

Anàlisi formal

Pel que fa a l'estructura l'obra és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l'arquitectura dels fons i els personatges, que es combinen amb les...

Continua llegint "Mare de Déu dels Consellers i Monestir de Poblet" »

Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Poder i Clemència a Roma

Art i humanitats2,61 KB

Estàtua Eqüestre de Marc Aureli

Cronologia: 175 d.C.

Context Històric

Es van establir tipologies de representació imperial que indicaven la preeminència de l’emperador. Les seves imatges es van multiplicar arreu de l’imperi, presidint qualsevol acte de la vida pública. L’emperador Marc Aureli va realitzar victorioses campanyes militars a Orient i Europa central per mantenir la seguretat de l’Imperi, tot i ser un home pacificador.

També se li va erigir a Roma una columna commemorativa dels seus èxits militars.

Autoria i Estil

Autor: Desconegut, artista qualificat.

Estil: Romà imperial.

Materials i Tècnica

Material: Bronze daurat.

Tècnica: Fosa.

Forma i Dimensions

Forma: Exempta, eqüestre, embalum rodó.

Multifacial: Es pot veure des de...

Continua llegint "Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Poder i Clemència a Roma" »

Anàlisi de "Un enterrament a Ornans" de Courbet: Composició, Color i Significat

Art i humanitats4,38 KB

Anàlisi de "Un enterrament a Ornans" de Courbet

Composició i Gama Cromàtica

La gama cromàtica de l'obra és reduïda, amb una forta presència de negres, que desafien les prescripcions acadèmiques. Aquests contrasten fortament amb els blancs presents en els mocadors, les còfies, la camisa de l'enterrador, les vestimentes dels representants de l'església i el gos. També hi trobem ocres i verds agrisats en el terra i el paisatge del fons.

Il·luminació i Perspectiva

La llum és uniforme i lleugerament difosa, adequada al moment del dia representat, a prop de l'alba. No busca cap mena de dramatisme. La perspectiva es construeix mitjançant la superposició en franges i el contrast de color. Els assistents es distribueixen al llarg dels gairebé...

Continua llegint "Anàlisi de "Un enterrament a Ornans" de Courbet: Composició, Color i Significat" »

Temple d'Erectèon: Arquitectura, Simbologia i les Cariàtides

Art i humanitats2,43 KB

Temple d'Erectèon: Arquitectura i Simbologia a l'Acròpolis

El Temple d'Erectèon, situat a l'Acròpolis d'Atenes, és una joia arquitectònica de l'ordre jònic. Presenta una planta pròstil i és hexàstil. La seva coberta és majoritàriament plana, tot i que el santuari d'Atenea tenia un frontó a dues aigües.

Característiques Arquitectòniques del Temple d'Erectèon

Aquest temple, construït amb marbre pentèlic, destaca per les seves quatre façanes diferenciades. Al pòrtic est és hexàstil i d'ordre jònic, igual que les columnes adossades al pòrtic oest. Al pòrtic nord trobem sis columnes, també d'ordre jònic.

El pòrtic sud és el més cèlebre, ja que és on se situen les famoses Cariàtides. Aquestes són columnes amb forma...

Continua llegint "Temple d'Erectèon: Arquitectura, Simbologia i les Cariàtides" »

Renaixement i Reforma: Art, Humanisme i Canvi a Europa

Art i humanitats6,76 KB

El Renaixement i l'Humanisme: Una Nova Era

Definició i Característiques Clau

El Renaixement són les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI. L'Humanisme és un corrent cultural que es va desenvolupar plenament el segle XV i a principis del segle XVI, amb unes característiques bàsiques:

  • Es preocupaven per l'ésser humà.
  • Es van inspirar en la literatura, la filosofia i l'art de l'antiguitat clàssica.
  • Van defensar la veritat a través de la raó i l'experiència.

Els humanistes tenien una profunda curiositat.

Pensadors Humanistes Destacats

Entre els humanistes més rellevants destaquen: Thomas More, Erasme de Rotterdam i Joan Lluís Vives.

Avenços Científics i Tecnològics

La creació de la impremta de Gutenberg l'any 1440 va ser...

Continua llegint "Renaixement i Reforma: Art, Humanisme i Canvi a Europa" »

Rembrandt, la Lliçó d'Anatomia i el Barroc

Art i humanitats2,63 KB

La Lliçó d'Anatomia del Professor Tulp

Rembrandt (1632)

Oli sobre tela, 169x216 cm. Mauritshuis Museum (L'Haia)

Context Històric

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa Catòlica i l'Europa Protestant. El poder polític dels monarques es va enfortir i va donar origen a les monarquies absolutistes, generalitzades al continent amb les excepcions d'Anglaterra i Holanda, que van desenvolupar monarquies parlamentàries. En aquest context, apareix el moviment barroc a Itàlia, impulsat pel papat per manifestar la veracitat i la grandesa del catolicisme. El segle XVIII va portar un canvi de preeminència monàrquica: els Habsburg van ser substituïts pels Borbons. El poder de França es va afeblir progressivament...

Continua llegint "Rembrandt, la Lliçó d'Anatomia i el Barroc" »

Delacroix: La Llibertat Guiant el Poble (1830)

Art i humanitats4,51 KB

La Llibertat Guiant el Poble: Anàlisi Completa

Documentació General

Catalogació:

  • Títol: La Llibertat Guiant el Poble
  • Autor: Eugène Delacroix
  • Data: 1830
  • Ubicació: Museu del Louvre, París

Aspectes bàsics: Oli sobre tela.

Anàlisi Formal

Composició – construcció:

Composició clàssica en forma de piràmide ascensional, des de la base amb els cossos morts fins al cim, on s'alça la bandera tricolor. La contraposició de les figures marca l'avanç cap a l'espectador.

Espai – volum:

Hi ha profunditat entre els cossos caiguts i el grup que dispara al fons.

Aspectes plàstics:

Reflecteix amb naturalisme els cossos de les figures, excepte la Llibertat, que està idealitzada. Combina l'al·legoria i el realisme més cru. El dibuix està subordinat al...

Continua llegint "Delacroix: La Llibertat Guiant el Poble (1830)" »

Cultura Etrusca: Art, Creences i Llegat a Roma

Art i humanitats3,74 KB

Cultural

La cultura etrusca recull la tradició cultural de les civilitzacions del Pròxim Orient i de la Mediterrània i desenvolupa una cultura marcada per les seves creences religioses i bàsicament el seu culte als morts. Per això, hem trobat moltes restes de tombes decorades amb pintures al fresc amb temes importants com la música, la dansa i els banquets, màscares de cera o urnes cineràries. El que volen els etruscs és transmetre al mort ganes de viure, optimisme cap al més enllà. Tarquinia i Cerveteri són les necròpolis més destacades.

La cultura etrusca és la base del món romà. Els temples romans perden l'estereòbat en pro d'un podi i utilitzen l'arc i la volta, tret de la cultura etrusca. Hàbils amb el bronze, feien escultures...

Continua llegint "Cultura Etrusca: Art, Creences i Llegat a Roma" »

Leonardo da Vinci: Geni del Renaixement i Mestre de la Perspectiva

Art i humanitats6,4 KB

Leonardo da Vinci: Un Geni del Renaixement

Leonardo da Vinci és un dels genis del Renaixement italià, contemporani de Miquel Àngel, Rafael, Tiziano, Bramante i Palladio. Malgrat ser només cinc anys més jove que Botticelli, a Leonardo se'l considera un pintor del Cinquecento, mentre que a Botticelli se'l considera del Quattrocento. Leonardo es va formar com a pintor sota la direcció de Verrocchio. Les seves primeres obres són de temàtica religiosa –Anunciació i Adoració dels Mags- i retratística, com el retrat de Ginevra de' Benci.

Etapa a Milà i Obres Mestres

L'any 1482 es trasllada a Milà, a la cort de Ludovico Sforza, on realitza L'Últim Sopar per al refectori de Santa Maria delle Grazie. De tornada a Florència, pinta el quadre...

Continua llegint "Leonardo da Vinci: Geni del Renaixement i Mestre de la Perspectiva" »

Anàlisi d'Obres Impressionistes: Saint-Lazare i Moulin de la Galette

Art i humanitats2,54 KB

L'Estació de Saint-Lazare

L'estació de Saint-Lazare és una composició simètrica i equilibrada, integrada per un gran triangle. Cal destacar la utilització de línies simètriques en la coberta de la construcció. La figura central de la composició és la locomotora que arriba a l'estació. En la composició trobem locomotores, edificis, sostres, andanes, figures, simples siluetes, i els núvols de vapor que ajuden a donar al quadre sensació de moviment. Són destacables les siluetes dels edificis del fons que es dilueixen i creen un conjunt de gran modernitat. Monet aconsegueix usar la perspectiva lineal gràcies a les línies de la coberta.

La llum diürna que es filtra pel sostre està condicionada pel fum de la màquina, que adquireix...

Continua llegint "Anàlisi d'Obres Impressionistes: Saint-Lazare i Moulin de la Galette" »