Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Significat Neoclàssic

Art i humanitats5,81 KB

Eros i Psique: Canova

1. Classificació de l’obra

  • a) Títol: Eros i Psique
  • b) Autor: Canova
  • c) Cronologia: 1787-1793
  • d) Escola o país: Itàlia
  • e) Estil: Neoclassicisme

2. Descripció

2.1 Material i procediment

L’obra està feta en marbre mitjançant el procediment de l’escultura, que consisteix a desbastar un bloc de pedra amb una maça i una escarpa i posteriorment polir-lo.

2.2 Anàlisi formal

L’escultura de Canova és d’una extraordinària perfecció formal pel que fa al tractament dels cossos. Les dues figures s’enllacen i formen una X; les dues boques ocupen el bell mig de la X, envoltades pels braços que dibuixen una circumferència. Té diversos punts de vista interessants, com acostuma a passar en les obres de l’autor.

Les postures...

Continua llegint "Eros i Psique de Canova: Anàlisi i Significat Neoclàssic" »

L'Europa de l'Absolutisme i la Revolució Científica al segle XVII

Art i humanitats5,22 KB

L'EUROPA DE L'ABSOLUTISME

La Guerra dels Trenta Anys va acabar amb la Pau de Westfàlia, marcant una profunda recomposició del mapa polític europeu. Durant el segle XVII, es va consolidar el predomini dels Estats nació i de les monarquies absolutes, alhora que es produïa l'enfonsament de les formes de poder supranacionals. Es va proclamar la llibertat religiosa per a cada Estat, consolidant-se les esglésies nacionals (luterana, calvinista i anglicana), mentre que els països del sud d'Europa van romandre majoritàriament catòlics.

CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES ABSOLUTES

En les monarquies absolutes, l'autoritat del monarca provenia de Déu, i en nom de Déu exercia el poder. Ell era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de...

Continua llegint "L'Europa de l'Absolutisme i la Revolució Científica al segle XVII" »

La Capella Sixtina de Miquel Àngel

Art i humanitats3,3 KB

Significat i funció

Per a la decoració de la volta de la Capella Sixtina l'artista florentí va idear un extens i complet programa iconogràfic bíblic dividit en tres registres. Al primer registre arrencant des de les parets sorgeixen a ambdós costats les llunetes de les finestres en les quals es representen els avantpassats de Crist. En un segon nivell també ambdós costats i representen personatges que van anunciar l'arribada del Messies: set profetes que apareixen a l'antic testament i cinc sibil·les, sacerdotesses de tradició grega equivalents paganes dels profetes. Al tercer nivell situat a la part central Miquel Àngel distribueix l'espai en nou franges rectangulars dins de les quals representa passatges del llibre del Gènesi....

Continua llegint "La Capella Sixtina de Miquel Àngel" »

Característiques Clau de la Pintura Neoclàssica: Anàlisi i Temàtiques

Art i humanitats2,99 KB

La llum incideix sobre les figures de manera difusa, clara i no molt forta per tal que es potenciï la sensació de repòs i suavitat. No es policromen. La figura humana és el tema fonamental, especialment el nu, dins del context de la mitologia o del retrat idealitzat.

Característiques Generals de la Pintura Neoclàssica

El 1762, Mengs publica Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura, on es recullen els trets característics de la pintura neoclàssica.

  1. Inspiració en la Naturalesa Idealitzada

    La font d’inspiració és la naturalesa, però com aquesta és imperfecta només s’ha de representar el millor, oblidant-se de la lletjor o la imperfecció. Les obres han de ser realistes però idealitzades. Musculatures perfectes, proporcions

...
Continua llegint "Característiques Clau de la Pintura Neoclàssica: Anàlisi i Temàtiques" »

Art del Renaixement: Pintura, Escultura i Arquitectura

Art i humanitats5,24 KB

Característiques Pintura

- Cerca la perfecció tècnica aplicant noves tècniques:

  • Perspectiva: sensació de profunditat, creant 3 dimensions on només hi ha 2, totes les línies van al punt de fuga. Ex: Escola de Atenes de Rafael Sanzio
  • Esfumat: contorns difuminats per aconseguir distància. Ex: Mare de Déu de les Roques de Leonardo da Vinci
  • Esforç: figures planas perpendiculares en llenç i es redueixen les proporcions en perspectiva. Ex: Crist Mort d'Andrea Mantegna

- Composicions elaborades amb predomini de la disposició triangular i escenes múltiples

- Generalització de pintura a l'oli però també pintura al fresc

- Nous temes pictòrics: mitologia, relats, natura, vida quotidiana

Característiques Escultura

- Inspiració en formes greco-...

Continua llegint "Art del Renaixement: Pintura, Escultura i Arquitectura" »

El Barroc: Art, Arquitectura i Escultura

Art i humanitats3,83 KB

Empirisme: Tot coneixement neix de la percepció visual i l'experiència. Perquè sigui vàlid ha de ser aprovat per l'experiència.

Racionalisme: El raonament és l'eina per generar coneixements, deixant l'experiència en un segon pla. Descartes proposa el dubte metòdic i les matemàtiques com a model de la ciència.

Científics:

Copèrnic: proposa l'heliocentrisme de l'univers.

Jansen: Construeix el primer microscopi.

Galileu: Construeix el primer telescopi.

Harvey: Descobreix la circulació sanguínia.

Newton: Formula la llei de la gravitació.

Per què va ser jutjat Galileu?

Tots pensaven que la terra estava al centre de l'univers, però Copèrnic va dir (heliocentrisme) que el sol era al centre de l'univers, i Galileu, creant el telescopi, va...

Continua llegint "El Barroc: Art, Arquitectura i Escultura" »

Arquitectura i Escultura a l'Antiga Grècia: Guia Completa

Art i humanitats3,22 KB

Tipus de Temples Grecs Segons les Columnes

En relació al nombre de columnes a la façana

Hexàstil: Dit del temple pròstil –amb columnes a la part anterior– que té sis columnes.

Exemple: el pòrtic d’accés a l’opistòdom del Partenó de l’Acròpoli d’Atenes és hexàstil.

Octàstil: Dit del temple pròstil que té vuit columnes.

Exemple: les dues façanes del Partenó de l’Acròpoli d’Atenes són octàstils.

En relació a les fileres de columnes que envolten el temple

Monòpter: Quan el perímetre del temple té només una filera de columnes.

Exemple: el Partenó de l’Acròpoli d’Atenes és monòpter.

Dípter: Quan el perímetre del temple té dues fileres de columnes.

Exemple: el Temple d’Apol·lo, a Dídima, és dípter.

Pseudoperípter:

...
Continua llegint "Arquitectura i Escultura a l'Antiga Grècia: Guia Completa" »

Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Completa de l'Escultura Hel·lenística

Art i humanitats3,77 KB

El Grup Escultòric del Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Completa

Cronologia i Descobriment

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes d’una domus a Roma. En funció de diversos estudis, s’ha considerat que la còpia romana en marbre pertany al segle I dC.

Context Històric i Artístic

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes. La cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

El grup del Laocoont sembla...

Continua llegint "Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Completa de l'Escultura Hel·lenística" »

Classicisme, Neoclassicisme i Renaixement: una revisió crítica

Art i humanitats2,41 KB

Classicisme i classicismes

Clàssic significa digne d'imitació, s'ha de prendre com a model superior. L'origen concret del terme es troba a la consideració que el Renaixement i l'Humanisme (segles XV i XVI) donaren a l'art i cultura grecoromans, arquitectura 'conjugada' amb les proporcions i els elements decoratius típics de l'antiga arquitectura grecoromana: els ordres, les motllures, els frontons. Segueixen proporcions geomètriques que creen una harmonia del conjunt i les seues parts. Al Barroc, trobem tant solucions que combinen innovació i mirada als antics, com ara les de Bernini per a la plaça; i altres que es mantenen dins els límits del classicisme immediatament anterior, com la façana de Maderno. El Neoclassicisme també era...

Continua llegint "Classicisme, Neoclassicisme i Renaixement: una revisió crítica" »

Art del Món Clàssic: Grècia i Roma - Història i Característiques

Art i humanitats2,48 KB

L’art del Món Clàssic

L’art del Món Clàssic és aquell que es desenvolupa en el context de les civilitzacions Grega i Romana.

Aquestes dues civilitzacions van desenvolupar manifestacions artístiques fortament originals.

La primera, molt més dispersa i àmplia, va assolir el seu màxim esplendor durant els segles V i IV a.C. Després, l’art i la cultura gregues es van expandir per la conca mediterrània i l’Orient Mitjà de la mà d’Alexandre el Gran i les dinasties hel·lèniques.

La segona va començar a desenvolupar-se al centre de la península itàlica cap al segle VIII-VII a.C., es va desenvolupar a partir de l’art etrusc dels segles VI a IV a.C. i finalment es va hel·lenitzar en el moment en què Roma comença la seva expansió...

Continua llegint "Art del Món Clàssic: Grècia i Roma - Història i Característiques" »