Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Declinacions llatines: 3a, 4a i 5a (temes, desinències i regles)

Llengua i literaturaActualitzat el 5,53 KB

3a Declinació (Temes Consonàntics)

La tercera declinació inclou substantius masculins, femenins i neutres. Les desinències s'afegeixen a l'arrel del tema, que es troba eliminant la desinència -is del genitiu singular.

Desinències de la 3a Declinació

CasMasc. / Fem. (Sing.)Masc. / Fem. (Pl.)Neutre (Sing.)Neutre (Pl.)
Nominatiu (N)*-ēs*-a
Vocatiu (V)*-ēs*-a
Acusatiu (Ac)-em-ēs*-a
Genitiu (G)-is-um-is-um
Datiu (D)-ī-ibus-ī-ibus
Ablatiu (Ab)-e-ibus-e-ibus

Amb el Genitiu (G) podem saber la consonant del tema.

Regles de formació del Nominatiu Singular

  • Sense canvi de consonant: La consonant del tema es manté. Ex: Plebs, plebis. Declinació: Plebs, plebs, plebem (N, V, Ac Sing.).
  • Amb canvi de consonant: La consonant del tema es modifica o es fusiona.
...
Continua llegint "Declinacions llatines: 3a, 4a i 5a (temes, desinències i regles)" »

Emigració espanyola a Alemanya (1960-1970): causes i impacte

HistòriaActualitzat el 3,1 KB

Emigració d'espanyols a Alemanya (1960-1970)

Context i perfil dels emigrants

Aquest retall de diari representa l'emigració dels espanyols a Alemanya. Els espanyols, a les dècades dels anys 60 i 70, emigraven a Alemanya sense cap tipus de formació i ho feien per poder cobrir llocs de treball manuals o de peons de la construcció. En canvi, en l'actualitat els espanyols, a diferència dels seus avis, emigren amb un nivell d'estudis més elevat, tenint una carrera de nivell mitjà o alt per a les empreses.

Condicions i dificultats

A la dècada dels anys 60 i 70 no tenien tant de coneixement d'alemany, fins i tot d'alguns aspectes del mateix castellà; estaven anys sense tornar al seu país ni tenir comunicació amb la gent d'Espanya perquè era...

Continua llegint "Emigració espanyola a Alemanya (1960-1970): causes i impacte" »

Crítica de la Raó Pura de Kant: estètica, analítica i dialèctica transcendental

Filosofia i èticaActualitzat el 2,9 KB

Crítica de la Raó Pura

El problema central és saber quines són les possibilitats de coneixement que tenen les nostres facultats cognoscitives. Com es pretén conèixer la realitat sense preguntar abans si conèixer-la és possible?

Estètica Transcendental

  • Facultat: la sensibilitat.
  • Estudia: les condicions sensibles perquè el coneixement es doni en l'Espai i el Temps.
  • Matèria: Matemàtiques.
  • Acte: intuïcions sensibles, pures i sintètiques.
  • Fi: proporciona dades empíriques a l'enteniment.

Analítica Transcendental

  • Facultat: l'enteniment.
  • Estudia: judicis i conceptes de l'enteniment que fan possible els judicis sintètics a priori.
  • Matèria: Física.
  • Acte: pensar objectes que la sensibilitat ens proporciona.
  • Fi: unificar i sintetitzar experiències
...
Continua llegint "Crítica de la Raó Pura de Kant: estètica, analítica i dialèctica transcendental" »

El diner: funcions, demanda, tipus d'interès i política monetària

EconomiaActualitzat el 4,9 KB

El Diner i les seves Funcions

El diner és un mitjà d’intercanvi.

Es basa en la confiança, ja que saps que amb els diners pots comprar certes coses.

Funcions Principals del Diner

  • Mitjà de canvi: Permet intercanviar diners per productes o serveis.
  • Dipòsit de valor: Permet estalviar i mantenir el poder adquisitiu (saps el que val el diner).
  • Unitat de compte comú: Proporciona una mesura comuna per valorar béns i serveis.

La Demanda de Diner

La demanda de diner varia i depèn de diverses situacions:

  • Nivell mitjà de preus: Si el preu puja, la demanda de diner tendeix a baixar (es necessiten més diners per comprar el mateix).
  • Renda / Riquesa: Si una persona té una renda o riquesa més alta, la seva demanda de diner sol ser més alta.
  • El preu del
...
Continua llegint "El diner: funcions, demanda, tipus d'interès i política monetària" »

Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics: resum

EconomiaActualitzat el 12,43 KB

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) reflecteix la producció màxima que un país és capaç de produir en un determinat període de temps, aprofitant els seus recursos productius i la seva tecnologia de manera eficient. Per representar gràficament la FPP, el més habitual és suposar un país que produeix dos béns o serveis.

Representació Gràfica de la FPP

  • a) En un diagrama es representen els béns o serveis als eixos.
  • b) S'anoten les combinacions de recursos i es representen amb lletres. Cadascuna d'aquestes combinacions indica un punt eficient, ja que els recursos disponibles són aprofitats al màxim. S'uneixen els punts per traçar la FPP.
  • c) La FPP té forma còncava: el cost
...
Continua llegint "Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics: resum" »

El cervell humà: història, evolució i funcions

Psicologia i sociologiaActualitzat el 3,15 KB

1. Breu Història del Cervell

Aristòtil pensava que el cervell servia per refredar la sang i que l'ànima residia al cor. Aquesta visió central del cor va prevaler fins al segle XVII. Un temps abans, però, ja Hipòcrates de Cos (460-370 aC), el pare de la medicina, s'havia adonat que alguns malalts que havien rebut un cop al cap desenvolupaven epilèpsia, malaltia mental que es considerava sagrada. Hipòcrates, en canvi, va considerar que l'epilèpsia era deguda a un mal funcionament del cervell.

Al segle III aC es creia que els nervis eren canonades per les quals hi passaven distints tipus d'esperits, idea que va arribar fins al segle XVII. Descartes, al segle XVII, parlava d'esperits animals, que s'originaven en la glàndula pineal (glàndula...

Continua llegint "El cervell humà: història, evolució i funcions" »

El reformisme de Carles III: economia, agricultura i el Motí d'Esquilache

HistòriaActualitzat el 3,95 KB

Carles III era el tercer fill de Felip V (després d'en Lluís i en Ferran), havia tingut amb la seva segona dona, Isabel de Farnesio, dona ambiciosa que havia heretat el ducat de Parma i Toscana, i que volia aconseguir un futur polític pel seu fill Carles. Aquest desig se va veure satisfet quan Felip V va aconseguir la recuperació del Regne de les Dues Sicílies, i va col·locar com a rei al seu fill Carles (tenia 19 anys). A Nàpols se va configurar el caràcter del futur Carles II: home moderat, tolerant i reformista. També aquí se va casar amb Maria Amèlia de Saxònia, dona a la que estimava veritablement i amb la que va tenir tretze fills, entre els que estava el futur rei d'Espanya, Carles IV.

1759: el seu germà Ferran VI va morir...

Continua llegint "El reformisme de Carles III: economia, agricultura i el Motí d'Esquilache" »

Filosofia romana: Ciceró, Sèneca i Boeci sobre virtut i felicitat

Filosofia i èticaActualitzat el 2,9 KB

Filosofia Romana: Ciceró, Sèneca i Boeci

Ciceró: El seu objectiu és buscar una filosofia assumible pel comú dels mortals. Per això, rebutja l’estoïcisme (opinió socràtica) perquè és paradoxal i es situa lluny de l’opinió comuna.

Virtut i Felicitat

  • Condició suficient per la felicitat: estoïcisme
  • Condició necessària per la felicitat: platonisme, aristotelisme

Saviesa i retòrica agafades de la mà. L'home útil domina la retòrica i és savi. Els filòsofs són bons governadors. L'orador, aquell que practica l’art adreçat a la multitud, guia al govern. És l’home ideal.

La vida feliç des del punt de vista de l’Acadèmia Nova, amb un gir dirigit vers l’escepticisme. Els filòsofs han de buscar una filosofia més persuasiva,...

Continua llegint "Filosofia romana: Ciceró, Sèneca i Boeci sobre virtut i felicitat" »

Fase dinàmica d'empresa: gestió, lideratge i control empresarial

EconomiaActualitzat el 3,27 KB

Fase Dinàmica: Implementació i Gestió

La fase dinàmica és la manera de portar a la pràctica tot allò plantejat i organitzat.

Gestió o Direcció

Consisteix a intentar que els treballadors facin les tasques necessàries per assolir els objectius fixats.

Nivells de Direcció

  • Alta direcció: Alts càrrecs de l'empresa, responsables del compliment d'objectius.
  • Nivell intermedi: Execució i control de la planificació general.
  • Nivell de gestió: Nivell més baix, els directius tenen responsabilitat directa en l'execució de plans i assignen tasques als treballadors.

Funcions del Directiu

Escollir les tasques que cal fer per assolir els objectius, transmetre les tasques als treballadors i la forma correcta de fer-ho, crear situacions favorables de...

Continua llegint "Fase dinàmica d'empresa: gestió, lideratge i control empresarial" »

La desamortització a Espanya al segle XIX: causes, procés i conseqüències

Ciències socialsActualitzat el 7,33 KB

La reforma agrària liberal i la desamortització

Dins dels canvis experimentats per l'economia espanyola al segle XIX, la burgesia liberal va posar en marxa la anomenada «reforma agrària liberal», destacant el procés desamortitzador. Des de les Corts de Cadis i el breu Trienni Liberal, el liberalisme espanyol va aprovar diverses mesures per convertir l'agricultura en un sector modern i productiu, dins del model econòmic del liberalisme.

Desamortitzar consisteix a vendre o subhastar públicament els béns rústics que a l'Antic Règim es trobaven, legalment, amortitzats o vinculats. La majoria d'aquests béns pertanyien a l'Església i als ajuntaments. Per tant, estem parlant d'un procés d'expropiació governamental, amb l'objectiu de posar

...
Continua llegint "La desamortització a Espanya al segle XIX: causes, procés i conseqüències" »