Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Característiques del Relleu Peninsular

• Forma massissa: determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.
• Elevada altitud mitjana: l'altitud mitjana és de 660 m i és deguda a dos factors:
  • Existència d'un extens altiplà central que ocupa tres quartes parts de la península.
  • Nombroses i diverses serralades que travessen el territori.
• Disposició perifèrica del relleu peninsular: que dificulta l'accés a la Meseta, la qual queda aïllada al centre.
• Unitats naturals ben diferenciades: les quals han influït en la diferenciació de les regions i en la varietat de paisatges.
• Depressions: Guadalquivir (deficitària) i Ebre. Duero (hidrogràfica).

Característiques del Relleu Català

El relleu de Catalunya es pot explicar destacant-ne quatre grans...

Velocitat

La velocitat és la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible. És una qualitat neuromuscular que depèn de la interacció entre el sistema nerviós i el sistema muscular.

• Temps de latència: És el temps que transcorre des que els sentits perceben un estímul fins que arriba als centres nerviosos superiors.
• Temps de reacció: És el temps que passa entre la recepció de l'estímul i la manifestació externa de la resposta.

Tipus de velocitat

• Velocitat de reacció: És la suma del temps de latència i el temps de reacció.
• Velocitat de moviment o gestual: Consisteix a realitzar un moviment o un gest amb una part del cos en el menor temps possible.
• Velocitat de desplaçament: Implica moure tot el cos d'un punt a un

Terminologia Gramatical: Locucions i Significats

La terminologia prové de la formació de significats a partir de les locucions gramaticals, que són els mots que serveixen per a connectar sintagmes, o coordinar i subordinar. Però també anomenem locució a un grup de mots que té el valor sintàctic d'una sola paraula (per exemple, «aixecar la camisa»).

Tipus de Locucions

• Locucions Verbals: Nucli: verb que aporta un significat metafòric a la locució.
• Locucions Adjectivals: Nucli: adjectiu darrere del qual normalment hi ha un complement preposicional (per exemple, «nou de trinca»).
• Locucions Adverbials: Classes de mots generalment diferents de l'adverbi, però que modifiquen sintagmes verbals o oracions i que es poden substituir per un adverbi

Anàlisi dels personatges i temes a Laura a la ciutat dels sants

• El desenllaç i el conflicte amorós: La part final de la novel·la mostra la bogeria de la Teresa, que suplica a la Laura que s’allunyi del Pere, de qui està enamorada des de ben jove. El Pere, però, mai no s’havia fixat en ella.
• Teresa, la figura de la repressió: Germana del Tomàs, és una dona soltera i molt religiosa. Ha viscut sempre a la casa pairal, primer servint la seva mare i les seves tietes, i després el seu germà, l’hereu.
• El triangle amorós (Tomàs, Laura, Pere): Un conflicte irresoluble on la Laura s’adona que la idealització que havia fet del Pere no correspon a la realitat.
• La repressió freudiana: La Teresa representa el concepte freudià de la repressió:

L'atenció: definició i factors

L’atenció és la facultat que permet seleccionar els estímuls, destriant quins ens resulten més útils i quins són secundaris.

Factors que influeixen en l'atenció

• Factors externs: Tenen a veure amb la manera com els sentits capten els objectes (sons, olors, gustos). Inclouen: la intensitat, el moviment, el canvi, la repetició, el contrast, la lluminositat, la novetat, la raresa i l'exotisme.
• Factors interns: Depenen de la manera de ser de qui percep (situació anímica). Inclouen: les necessitats del moment, l'interès, la motivació, les expectatives, la relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de deixar-se influir per la pressió social o l'autoritat.

Tipus d'atenció

• Atenció focalitzada: Es

Anàlisi de Complements Adverbials

A continuació, s'analitzen diversos complements adverbials en oracions, presentant-ne la forma corregida i identificant-ne la funció i la categoria gramatical.

• Oració 1: Complements de Lloc i Manera

  Als entorns del municipi hi ha moltes cases de pagès dispersades.

  • Als entorns del municipi: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
  • dispersades: Complement Circumstancial de Manera (CCM), adjectiu.

• Oració 2: Complements de Lloc i Manera

  En aquest establiment no es fia: obliguen els clients a pagar per avançat.

  • En aquest establiment: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
  • per avançat: Complement Circumstancial de Manera (CCM), sintagma preposicional.

• Oració 3: Complements

Dimensions i Teories de la Personalitat

Trets i Macrotrets de la Personalitat (Eysenck)

La personalitat es pot entendre a través de diferents nivells de trets:

• Trets Primaris: Respostes habituals que es relacionen entre si fins a formar un tret (p. ex., sociabilitat o impulsivitat).
• Respostes Habituals: Formes regulars de comportar-se d'una persona (p. ex., arribar sempre tard).
• Macrotrets: Organització dels trets de forma estable i amb capacitat de predir la conducta.

Cap persona pertany exclusivament a una o altra tipologia, sinó que presenta trets de cadascuna d'elles:

• Extraversió/Introversió: L'extraversió reflecteix el grau en què la persona és sociable i participativa en les relacions socials.
• Estabilitat/Neuroticisme: L'estabilitat es

Evolució del bàndol republicà: guerra i revolució

El paper dels sindicats obrers a la zona republicana per aturar el cop d’estat desborda els governs, que no controlen la situació, configurant-se diferents comitès revolucionaris locals dels partits i sindicats d’esquerres. S’inicia una repressió violenta, espontània i impulsiva contra tot sospitós de donar suport al cop d’estat: militars, eclesiàstics, gent de dretes i empresaris.

Al setembre del 1936, a Madrid, es forma un govern de concentració amb la presidència de Largo Caballero, integrat per republicans, socialistes i comunistes. Al novembre, el govern es trasllada a València i s’hi incorporen quatre ministres de la CNT-FAI, entre ells tres catalans: Joan Garcia Oliver,...

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.

La Insurrecció Militar i l'Inici de la Guerra Civil

La insurrecció militar començà a Melilla el 17/07/1936. Franco volava de Canàries al Marroc per posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. El general Romerales fou afusellat (cap militar de Melilla). Els insurrectes volien una nova legalitat des de la violència. Queipo de Llano (Sevilla) i, durant la nit, Mola i altres caps militars van declarar l'estat de guerra a la resta d'Espanya.

Avanç Insurgent i Defensa Republicana

L'objectiu militar dels insurrectes era Madrid. Mola envià columnes de falangistes i requetés des de Pamplona, Valladolid i Burgos. L'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar finalment l'estret de Gibraltar gràcies a l'aviació alemanya. A la península, Franco...