Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Anàlisi de l'Estructura i Argument d'El Cafè de la Marina

Estructura de l'obra: Introducció, Nus i Desenllaç

El Cafè de la Marina es divideix en tres parts, seguint els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç, que es corresponen amb els tres actes de l'obra:

• Primer Acte (Introducció): Es presenten els personatges, la situació escènica de l'obra i s'insinua el conflicte que prové d'un avortament secret, resultat d'una relació amorosa frustrada entre la Caterina i un home del qual sabem, únicament, que ha fugit a França.
• Segon Acte (Nus): Apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un to d'humor a l'obra.
• Tercer Acte (Desenllaç): Un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, la gent

L'Apostrofació

Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposició de sempre s’apostrofen.

Excepcions de l'Apostrofació

• Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu àtones no es poden apostrofar.
• Casos que presenten confusió: la ira, la Haia, la asimetria...
• Noms de lletra: la ema, la efa...
• Davant de la lletra h aspirada: el Harry Potter.

La Dièresi

Funcions de la Dièresi

1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i.
2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de l’accentuació no ens permeten marcar-ho amb un accent.

Excepcions de la Dièresi

• Paraules derivades amb sufixos –isme, -ista: egoisme.
• Paraules derivades amb prefixos anti-,

L'Existencialisme: Sartre i Camus

Jean-Paul Sartre: Llibertat i Angoixa

Situem Jean-Paul Sartre dins del corrent existencialista de postguerra. Serà un autor compromès amb la seva època, denunciant injustícies i tot allò que reprimeix la llibertat (com la religió i els governs). La seva filosofia està centrada en la llibertat a la qual l'home està condemnat, cosa que provoca angoixa en l'ésser humà. Això ho exposarà a la seva literatura, tant narrativa com teatral. Destaquen obres com La nàusea i Les mosques.

Albert Camus: Absurditat i Rebel·lia

També inclòs dins l'existencialisme, Albert Camus considera que tot és absurd. Com s'ha de superar aquesta absurditat? No ens val ni el suïcidi, ni la religió, ni l'evasió, sinó la...

La generació literària dels 70

La generació literària dels 70 és un grup d'escriptors nascuts i formats a la postguerra (marcats pels canvis sociopolítics dels 50-60, per les conseqüències del Maig francès del 68 i per l'agonia del final de la dictadura franquista) que donaven a conèixer la seua obra en un moment en què el realisme històric estava en crisi, i tots tenien els mateixos elements formatius.

L'experimentalisme i la narrativa valenciana

En la narrativa utilitzaven l'experimentalisme narratiu. La societat és posada en qüestió. Moltes novel·les se centren en la fugida com a reacció contra la situació de l'entorn familiar i de l'entorn sociopolític (dictadura), però el cicle es tanca a partir del 75 amb unes novel·les...

La Construcció de la Democràcia a Espanya

Primers Passos cap a la Democratització

La democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:

• La llibertat sindical.
• Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
• La legalització dels partits polítics (amb l'excepció, en un primer moment, del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Esquerra Republicana i altres partits d'esquerra).

Es va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicato Vertical, i també es van anar desmantellant progressivament totes les institucions franquistes. D'altra banda, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles per tal de legitimar...

1. Retaule de l'Esperit Sant

Fitxa tècnica

• Autor: Pere Serra
• Cronologia: 1393-1394
• Estil: Italogòtic
• Tècnica: pintura al tremp sobre fusta
• Tema: religiós
• Localització: Seu de Manresa

Context biogràfic: Pere Serra pertany a una família de pintors actius durant el segle XIV a Catalunya i de gran reputació. Se sap que va ser aprenent al taller de Ramon Destorrents, deixeble de Ferrer Bassa. Juntament amb el seu germà Jaume, va treballar a la cort d'Aragó. La seva obra mostra una influència notable de la pintura sienesa, que s'explica a través d'un possible contacte amb la cort d'Avinyó. És seguidor del corrent italià sienès propi del Trecento que s'introduí a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa.

Descripció formal

El retaule s'estructura...

1. Aspectes Preliminars

1.1. Fitxa Tècnica

• Títol: Al·legoria de la Pintura
• Autor: Jan Vermeer (Delft 1632 - 1675)
• Datació: 1666 - 1668
• Tècnica i suport: Oli sobre tela, 120 x 100 cm
• Localització actual: Kunsthistorisches Museum de Viena
• Tema (gènere): Al·legoria
• Estil, lloc d'origen: Barroc

1.2. Context Històric

La pintura holandesa i flamenca cal situar-la dins la situació política europea del nord d'Europa. Les guerres de religió entre catòlics, protestants i calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels Països Baixos, que fins aleshores incloïen la zona d'Holanda i Flandes. Holanda, calvinista, va aconseguir la independència, mentre que Flandes, catòlica, va restar sota la submissió de la Corona Hispànica de Felip...

Roques Metamòrfiques: Formació i Tipus

Algunes roques de l'interior de la Terra no arriben a transformar-se en magma. D'aquestes roques, només en canvia la forma o alguns minerals, originant així les roques metamòrfiques.

Per exemple, la calcària es transforma en marbre, l'argila en pissarra i el gres en quarsita.

Tipus de Metamorfisme

Metamorfisme de Contacte

La roca originària entra en contacte amb una massa de magma, i l'alta temperatura d'aquest és el que la transforma.

La transformació depèn de la temperatura soferta. Al voltant de la massa de magma, es troben capes de roques amb un major grau de transformació. Com més ens acostem a l'interior, més fred és. Aquest fenomen es coneix com a aureola metamòrfica.

Metamorfisme Regional

En...

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

-Va viure l’època de quan Barcelona va ser ocupada per part de l’exèrcit colpista i aquest, era imminent. Va tenir que fugir per salvar la seva vida, és a dir, també va viure l’exili. La Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, el Franquisme i dins d’aquest l’autoritarisme i la repressió, i la Dictadura Anarquista, també van ocupar un gran lloc a la vida de Joan Oliver.

3. BIOGRAFÍA (breu).

Joan Oliver i Sallarès, va nèixer a Sabadell, el 29 de Novembre de 1899 i va morir a Barcelona, el 18 de juny de 1986. Com a pseudònim de poeta va utilitzar el nom de Pere Quart. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, i aquest va ser considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de