Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Unitat 6: Emplaçament i Edificis del Fòrum

El fòrum es trobava a l'encreuament de les vies principals:

• Cardo: Carrer principal de nord a sud.
• Decumanus: Carrer principal d'est a oest.

Edificis Principals del Fòrum

• Els temples (Templa): Sovint hi havia un temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
• La cúria (Curia): Era l'edifici on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat local.
• La basílica (Basilica): Era el lloc on es reunien els tribunals de justícia i on es discutia sobre negocis. Era un edifici de grans dimensions, cobert i porticat, de tres naus.
• Les botigues (Tabernae): Es trobaven sota els porxos del fòrum. N'hi havia de tota mena; també hi havia diversos mercats, amb botigues d'especialitats

La cultura catalana durant la postguerra

La postguerra i la Guerra Civil van suposar una crisi profunda per a la cultura catalana, iniciant un procés d'espanyolització forçosa. En aquest context, la cultura es va desenvolupar en tres àmbits principals: la cultura pública (intentant arribar a la població dins del marc permès), la cultura clandestina (a casa nostra) i la cultura de l'exili.

Els objectius principals eren salvar la llengua i les institucions, recuperar el prestigi social i cultural, reviscolar els contactes culturals, agrupar els desorientats i evitar la claudicació ideològica i lingüística. Molts escriptors van abandonar la llengua a causa de:

• La desorientació dels intel·lectuals catalans després de la guerra.
• La desaparició

Decadència de la Cultura Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix la Decadència, un període en què la cultura catalana perd força. Les conseqüències principals van ser la castellanització de la cort, iniciada arran de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).

El segle XVIII i la dinastia Borbó marquen el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.

La Literatura Popular i Tradicional

Sempre ha existit una literatura popular i tradicional, creada i viscuda pel poble, que respon als seus gustos, interessos i necessitats....

Les bases ideològiques i la institucionalització del franquisme (1939-1959)

La dictadura del general Franco es va configurar com un sistema polític personalista i autoritari que, a diferència dels feixismes europeus derrotats en la Segona Guerra Mundial, va aconseguir perdurar durant gairebé quaranta anys. Aquesta supervivència es va deure a una sòlida estructuració ideològica i a un complex procés d'institucionalització legal que va substituir la sobirania popular per una estructura corporativa.

Les bases ideològiques del règim

En l'àmbit de les bases ideològiques, el règim es va sustentar sobre el que es coneix com a «pluralisme limitat», una coalició de forces conservadores (falangistes, militars, catòlics i monàrquics)...

La transformació digital i les noves tecnologies

La digitalització consisteix a passar dels processos tradicionals a l’ús de la tecnologia digital en tota l’empresa i l'economia. No es tracta només de tenir documents digitals: implica utilitzar Internet i eines digitals per comunicar-se millor, optimitzar processos, organitzar-se de manera eficient i aprofitar totes les oportunitats que ofereix la tecnologia.

Conceptes clau: Big Data i Intel·ligència Artificial

El Big Data és una quantitat molt gran de dades que els ordinadors analitzen per trobar informació útil, patrons o tendències. Un exemple clar és Netflix, que analitza què veus per recomanar-te noves sèries.

La IA (Intel·ligència Artificial) és una tecnologia que permet...

Equilibri Químic: Constants, Factors i Solubilitat

L'equilibri químic és un estat en què les concentracions de les espècies reactives i dels productes romanen constants al llarg del temps, tot i que les reaccions continuen produint-se en ambdues direccions. La constant d'equilibri (K) és una quantitat que relaciona les concentracions dels reactius i productes en l'equilibri, expressada com a ràtios de les concentracions elevades als seus respectius coeficients estequiomètrics.

Kp és la constant d'equilibri quan l'equilibri es descriu en termes de pressions parcials de gasos, i la seva fórmula és similar a la de la constant d'equilibri en termes de concentració, però utilitzant les pressions en lloc de les concentracions.

Els coeficients

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Resum dels capítols principals

• Capítol 1: La Natàlia, després de treballar a la pastisseria, va amb la Julieta a la plaça del Diamant, on coneix un home anomenat Quimet que li diu que, en un any, tots dos estaran casats.
• Capítol 2: La Natàlia i en Quimet queden al parc Güell, on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la mà. Poc després es besen i cadascú marxa sense dir-se res.
• Capítol 3: Pel carrer, la Natàlia es topa amb en Quimet, el qual li prohibeix que treballi a la pastisseria perquè diu que l'amo és un pervertit; també li diu que no vol veure-la amb en Pere. Això va fer que la Natàlia s'enrabiés i se n'anés. Tres setmanes després, en Quimet demana a la Natàlia que

L'ètica d'Aristòtil: La recerca de la felicitat

Aristòtil considera que l'home no és una excepció entre els éssers naturals. Ara bé, l'activitat que definim com a clau del bé últim de l'home ha de ser una activitat que permeti ser feta contínuament. En la seva reflexió sobre quina podria ser la funció més pròpia de l'ésser humà, Aristòtil ens recorda que tots tenim una missió que complir en la pròpia comunitat, i el nostre deure moral no és altre que fer el bé en el nostre paper dins d'ella; per la qual cosa, cal que cadascú adquireixi les virtuts corresponents a les funcions socials.

La funció pròpia de l'ésser humà

El filòsof es pregunta si, a més de les funcions pròpies del treballador, de l'amic, de la mare o de...

Poesia d'Amor: Ausiàs March i la Tradició Trobadoresca

La poesia d’Ausiàs March manté aspectes de la lírica trobadoresca i propis de l’edat mitjana com la didàctica, la divinització de la dama, el sofriment de l’amant – similar a la mort –, la idea de la mort com un sentiment agredolç, el plany per no haver expressat l’amor a la dama, i també algunes analogies, etc.

• March utilitza moltes comparacions, pròpies de l’obra dels trobadors.

• L'estructura és constant: la primera part és l’element imaginari (normalment una imatge), i la segona part expressa els sentiments del *jo poètic*. Entre ambdues parts hi ha una relació de semblança. La seva poesia, doncs, té una funció **emotiva, persuasiva i explicativa**.

• Els seus

Josep Carner: Poeta i figura clau del Noucentisme

Josep Carner (1884-1970) fou un destacat poeta, periodista, dramaturg i traductor català. Considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme, el seu programa modernitzador i catalanista va influir no només en la literatura i l'art de l'època, sinó també en el desenvolupament científic i econòmic de principis del segle XX.

Ideologia del Noucentisme

La ideologia noucentista es basava en valors com la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. Rebutjaven els corrents culturals precedents, com el Modernisme o el Romanticisme, que exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes. Els noucentistes, en canvi, preferien la mesura, vista com a signe...