Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Panorama General de la Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència de la Literatura Catalana Culta

L'època moderna (segles XVI-XVIII), coneguda com la Decadència, va significar una davallada en la quantitat i qualitat de la literatura catalana culta. Aquest període, que abasta el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, va veure una disminució d'obres literàries en català degut a factors polítics, econòmics i sociolingüístics.

Conseqüències de la Decadència:

• Castellanització de l'aristocràcia.
• Pèrdua de poder de la burgesia catalana.
• Ús freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana.

Malgrat aquesta...

El Teatre Català Des dels Anys 70 Fins a l'Actualitat

A partir dels anys 70, van aparèixer diversos grups teatrals que van apostar per un teatre més innovador i avantguardista. Aquest estil es basava en experiències creatives col·lectives sense text, on els actors esdevenien també directors i autors. Alguns exemples destacats són Els Comediants, Dagoll-Dagom, Pluja Teatre i La Cubana. La característica principal d'aquestes companyies era la interdisciplinarietat, ja que en les seves obres barrejaven el teatre amb la música, el circ i l'audiovisual (companyies de l'espectacle).

La Recuperació del Text

La situació va canviar i es van estrenar obres de Benet i Jornet (nascut el 1940), Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé (tendència...

L'opció per l'autarquia

L'opció per l'autarquia. Un dels objectius econòmics del franquisme era l'autarquia (autosuficiència econòmica). La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:

• La regulació del comerç exterior.
• El foment de les indústries bàsiques i d'interès estratègic.
• L'aplicació de racionament i controls interns: escassetat → cartilles de racionament.

Escassetat i mercat negre

Escassetat i mercat negre. Les famílies no tenien accés a molts productes bàsics, fet que va afavorir l'aparició d'un mercat negre estès.

Condicions de vida i treball

Condicions de vida i treball. A l'àmbit rural es va impulsar una contrareforma agrària. La majoria de la població va patir un fort deteriorament de les condicions...

Teories Deontològiques: Ètica Kantiana

Les teories deontològiques es preocupen pels mitjans i neguen que les bones conseqüències facin que una acció sigui correcta o incorrecta. Donen importància a les regles i principis que hem de respectar, independentment de les conseqüències.

Ètica Kantiana (1724-1804)

Segons Kant, l'únic absolutament bo és la bona voluntat, que actua per respecte al deure. Distingeix entre:

• Actuar d'acord amb el deure: per motius interessats.
• Actuar per deure: obeir la veu de la raó (humans = imperfectes), amb l'únic objectiu del deure pur.

La raó prescriu la llei moral. Actuar segons una màxima que al mateix temps sigui universal és l'imperatiu categòric. La llei moral, basada en l'imperatiu, es concreta en...

Què és una Teoria Ètica?

Una teoria ètica és una teoria filosòfica que intenta fonamentar la moral, és a dir, justificar la validesa de les normes i els valors morals.

Classificació de les Teories Ètiques

Les teories ètiques es poden classificar seguint criteris diferents:

• Ètiques autònomes: són les que reben les seves normes i els seus valors del propi subjecte racional i no de cap instància externa (Déu, la tradició, la natura, etc.).
• Ètiques heterònomes: consideren que les seves normes i els seus valors deriven d'elements externs al subjecte (Déu, la llei natural, l'autoritat, etc.).
• Ètiques materials: són aquelles que donen continguts morals concrets, que ens diuen què hem de fer per actuar adequadament (ex: buscar el plaer,

Llengües en Contacte

• Monolingüisme / Bilingüisme (individual, social, territorial)
• Diglòssia (formal A / no formal B)
• Conflicte lingüístic (llengües extingides, dominants, minoritzades / minoritàries i majoritàries)
• Processos de substitució i normalització

Origen i Evolució del Català

Romània i Llengües Romàniques

• Llatí vulgar (Laci)
• Romanització (218 a.C. i Tarraconense i Bètica)
• Substrat (influència preromana, de les llengües que hi havia abans i que s'han substituït: indoeuropeu, grec, fenici i íbero-basc)

Del Llatí al Català

• Superestrat (germànic i aràbic)
• Naixement entre els segles VIII i IX, en què es diferencia el parlat del clàssic. A més, el Concili de Tours (813).
• Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell

Formació,

La Renaixença: Moviment Cultural Català

La Renaixença és un moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes, iniciat amb l'Oda “La Pàtria” de B.C. Aribau el 1833.

Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l'edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes.

Diferències entre Renaixença i Romanticisme

• Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració.
• Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats.
• La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes.

Programa de la Renaixença

1. Reconstruir la història de l’edat mitjana.
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
3. Recollir les llengües i la poesia de tradició oral.

Mercè Rodoreda: Vida i trajectòria de l'autora

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurguí i Guàrdia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que li inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

Infantesa i formació a Sant Gervasi

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcórrer...

El comportament

És l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi.

Comportaments innats

• Origen hereditari.
• Es transmeten genèticament.
• Comuns a tots els membres d'una espècie.

Exemples: reflexos, instints.

Comportaments adquirits

• Origen en l'experiència i l'aprenentatge.
• Es transmeten culturalment.
• Propis d'individus o col·lectius que viuen junts.

Exemple: conductes apreses.

El comportament humà

• Base biològica, innata, comuna a tots els humans.
• Es desenvolupa i concreta en un medi social, on:
  • Els instints s'adeqüen a les pautes socials.
  • S'aprèn la cultura del grup.
• Els humans tenim una gran capacitat per aprendre continguts i aplicar-los amb flexibilitat i intel·ligència a la pràctica.
• El nostre comportament resulta de la influència i la interacció

T9: Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia, en les últimes dècades del segle XX, es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època apareix un marc que facilita la divulgació d'obres literàries. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.

Tendències poètiques

Destaquen dues tendències poètiques: d'una banda hi ha els poemes que busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia; d'altra banda, hi ha els que formen part del corrent estètic i ètic inaugurat per Gabriel Ferrater, conegut amb el nom de poesia de l'experiència. En aquest últim corrent,...