Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

El Sistema Muscular: Funció i Composició

Els músculs són òrgans que es contrauen i mouen el cos.

El sistema muscular està format pels músculs, ossos i lligaments.

Components Clau del Sistema Muscular

• Grup muscular: Conjunt de músculs que participen en un mateix moviment en una mateixa articulació.
• Teixit muscular: Està format per cèl·lules especialitzades en contraure's, i mouen part del cos.
• Miòcits: Són cèl·lules que no es divideixen i que tenen com a funció contraure's en ser estimulades.

Tipus de Fibres Musculars

• Fibres de contracció lenta: (Vermelles) Poca força, treballen a baixa velocitat.
• Fibres de contracció ràpida: (Blanques) Molta força, treballen a gran velocitat.
• Fibres de contracció intermèdia: (Vermelles) Contracció

Notació de la Paritat (TePAN)

Existeixen diferents sistemes d’indicar la paritat. Un dels més utilitzats és el TePAN, on:

• Te: Nombre d’embarassos a terme.
• P: Nombre d’embarassos a pretèrmin.
• A: Nombre d’avortaments.
• N: Nombre de nascuts vius.

Així, una paritat expressada com: 2-1-1-2, significa 2 embarassos a terme, 1 a pretèrmin, 1 avortament i 2 nascuts vius.

Ou Malmès ("Huevo Huero")

L’ou malmès, o "huevo huero", es produeix quan les cèl·lules del disc embrionari fallen en el seu desenvolupament. L’embrió no es forma, però sí que es forma el sac gestacional o bossa corial.

Malaltia Trofoblàstica Gestacional (MTG)

Quan la invasió de la placenta a l’úter no és adequada, es produeix l’anomenada malaltia trofoblàstica....

Organismes Eucariotes i Microbiologia

Classificació dels Éssers Vius

Metàfits (les plantes)

Són eucariotes pluricel·lulars amb teixits diferenciats. Les seves característiques principals són:

• Nutrició autòtrofa fotosintètica.
• Reproducció asexual i sexual.

Metazous (els animals)

Són eucariotes pluricel·lulars amb teixits ben formats. Es caracteritzen per:

• Nutrició heteròtrofa i digestió interna.
• Reproducció sexual (majoritària): Òvul i espermatozou formen el zigot.

Es divideixen en invertebrats i vertebrats.

Agents Infecciosos i Fàrmacs

Antibiòtic

Substància química capaç d’inhibir el creixement o d’eliminar microorganismes, principalment bacteris. Són fàrmacs usats contra les malalties d'origen bacterià.

Virus

És un agent infecciós...

Bacillus cereus: Característiques i Toxines

Característiques generals

Aquest bacteri pertany a la família Bacillaceae, concretament al gènere Bacillus. Són bacils Gram positius, amb metabolisme anaerobi facultatiu, catalasa positius i oxidasa negatius, que formen espores termoresistents.

Exotoxines produïdes per Bacillus cereus

El Bacillus cereus fabrica dos tipus d'exotoxines que allibera al medi a través de la membrana:

• Toxina diarreica: És una proteïna gran i enterotòxica que es produeix en la fase de creixement òptima del bacteri.
  • Dosi infecciosa: 10⁷ UFC/g.
  • Desactivació: Es pot desactivar a 56 ºC durant cinc minuts.
  • Aliments associats: Carn picada, verdures, salses, amanides, pollastre, embotits i llegums.
• Toxina emètica: És una

Gènere Staphylococcus

Característiques generals

El gènere Staphylococcus està englobat dins la família dels Micrococcaceae. Una infecció per Staphylococcus té les següents causes:

• Estar o haver estat en contacte amb una font de Staphylococcus productors d'enterotoxines, ja sigui humana o animal.
• Un medi de transmissió a l'aliment, ja sigui per contaminació original (llet de vaca) com per manipulació durant el procés. En aquest cas també existeix la figura del portador sa, però també poden provenir de persones que pateixen rinofaringitis.
• Els aliments rics en proteïnes, de pH neutre i sense flora inhibidora són sensibles al creixement de Staphylococcus. Els més habituals són els pastissos de crema i nata, la xarcuteria, els salaons,

Escherichia coli

Aquest bacteri és un dels pocs membres del gènere Escherichia que pot causar patogènies en humans. De forma natural, viu als intestins dels mamífers i les aus com a comensal, ajudant a la digestió i facilitant l’absorció dels nutrients, però algunes soques concretes poden ser enterotoxigèniques i provocar una malaltia en humans, per la qual cosa es considera un patogen oportunista. És una espècie curta, Gram negativa, anaeròbia facultativa que no forma espores, catalasa positiva i oxidasa negativa. El seu metabolisme és molt semblant al de Shigella, però les Escherichia sí que fermenten la lactosa.

Quadres clínics

Hi ha quatre soques d'E. coli que produeixen malalties:

• E. coli enterotoxigènica (ETEC)

  Aquesta soca

Eritròcits (Glòbuls Vermells)

Els eritròcits, també coneguts com a glòbuls vermells, són els elements formes més nombrosos de la sang.

• Els eritròcits madurs no tenen nucli, però tenen metabolisme, consumeixen O2, ATP i glucosa, i alliberen O2.
• La vida mitjana dels eritròcits és d’uns 120 dies.
• El seu citoplasma està constituït pràcticament en la seva totalitat per l'hemoglobina.
• A la seva membrana plasmàtica hi ha les glicoproteïnes que defineixen els diferents grups sanguinis i altres identificadors cel·lulars.
• Són cèl·lules elàstiques que tenen la propietat de passar amb facilitat pels petits capil·lars, gràcies a un citoesquelet d’espectrina que els permet contraure's.
• Els eritròcits són produïts contínuament a la

Immunoglobulines

Ig D

Existeix en petites quantitats a la sang i és l'anticòs del qual es tenen menys coneixements.

Ig M

• Es troba principalment a la sang i al líquid limfàtic.
• És el primer anticòs que l'organisme genera per combatre una infecció.

Ig G

• És la immunoglobulina predominant en els fluids interns del cos, com ara la sang, el líquid cefaloraquidi i el líquid peritoneal.
• Constitueix el 80% de les immunoglobulines totals.
• És la més petita; així pot passar fàcilment del torrent circulatori als teixits.

Albúmina

És una proteïna globular amb una estructura esfèrica, constituïda per 585 aminoàcids amb 17 ponts disulfur.

Aminoàcids

Són molècules que tenen com a elements bàsics:

• Carboni
• Hidrogen
• Oxigen
• Nitrogen

Els aminoàcids són crítics...

Farmacologia: Introducció als Fàrmacs

Definició de Fàrmac

Un fàrmac és una substància medicinal i les seves combinacions que s'administren a les persones per prevenir, diagnosticar, tractar, alleugerir o curar malalties. Està format per:

• Principi actiu: Substància responsable de l'acció terapèutica.
• Excipient: Substància que s'afegeix al principi actiu per facilitar la preparació i la seva biodisponibilitat.

Nomenclatura dels Fàrmacs

• Nom químic: Descriu l'estructura química.
• Nom genèric: Fa referència al principi actiu.
• Nom comercial: Nom que el fabricant posa al fàrmac.

Processos Farmacològics

Etapes

• Lliberació: Procés que permet que el principi actiu quedi lliure de la forma farmacèutica.
• Absorció: Pas del principi actiu del fàrmac

Anatomia de l'Encèfal

El crani humà té 8 ossos que formen una caixa que s'encarrega de protegir l'encèfal. L'encèfal dels vertebrats és molt complex gràcies a l'evolució. Està compost per tres parts principals:

• Prosencèfal (que inclou el telencèfal i el diencèfal)
• Mesencèfal
• Rombencèfal (que inclou el cerebel, la protuberància i el bulb raquidi)

Prosencèfal

És la part més anterior i gran de l'encèfal.

Telencèfal

Inclou els dos hemisferis cerebrals. Aquests estan recoberts per l'escorça cerebral i contenen estructures subcorticals importants com el sistema límbic i els ganglis (o nuclis) basals. Aquests dos últims es troben a les regions més profundes, sota l'escorça.

Escorça Cerebral

Aquesta té molts plecs consistents en solcs...