Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Altres cursos

Tècniques d'imatge mèdica: Ecografia, RMN, Ressonància Magnètica Oberta, Radiodiagnòstic, TAC, PET i Gammagrafia

Biologia5,59 KB

ECOGRAFIA

La ecografia és una tècnica que utilitza ones sonores d'alta freqüència i un ordinador per crear imatges dels vasos sanguinis, teixits i òrgans. Les ecografies s'utilitzen per veure el funcionament dels òrgans interns i per avaluar el flux sanguini a través de diversos vasos.

Els procediments de la ecografia s'utilitzen sovint per examinar moltes parts del cos, com:

  • l'abdomen
  • les mames
  • la pelvis femenina
  • la pròstata
  • l'escrot
  • la tiroides i paratiroides
  • el sistema vascular

En l'embaràs, es fan ecografies per avaluar el desenvolupament del fetus.

RMN

Les imatges es realitzen mitjançant talls en els tres plans: frontal, sagital i transversal, sense necessitat de que el pacient canviï de posició. Les ressonàncies magnètiques travessen...

Continua llegint "Tècniques d'imatge mèdica: Ecografia, RMN, Ressonància Magnètica Oberta, Radiodiagnòstic, TAC, PET i Gammagrafia" »

Aparell Digestiu: Òrgans Clau i Processos Essencials

Biologia3,72 KB

Aparell Digestiu: Òrgans Clau i Funcions Essencials

La Faringe

La faringe forma part de les vies respiratòries i del tub digestiu. Es troba darrere de la boca.

L'Esòfag

L'esòfag és una porció de tub muscular que comunica la faringe amb l'estómac, situat al tòrax.

L'Estómac

L'estómac és la porció més dilatada i mucosa del tub digestiu. Es troba a la part superior esquerra de la cavitat abdominal, per sota del diafragma.

L'Intestí Prim

L'intestí prim és la porció més llarga del tub digestiu, amb 6 metres de llarg i 3-4 cm de gruix, situat a la cavitat abdominal.

L'Intestí Gruixut

L'intestí gruixut és un tub d'1,5-2 metres de llarg i 6 cm de gruix. Comença a la vàlvula ileocecal i acaba al recte.

El Recte

El recte és un tub de 15-20...

Continua llegint "Aparell Digestiu: Òrgans Clau i Processos Essencials" »

Neoplàsies Hematopoètiques: Leucèmies i Limfomes

Biologia4,52 KB

Neoplàsies Malignes del Teixit Hematopoètic

  • Neoplàsies Mieloides: Neoplàsia de cèl·lules de l’estirp mielocítica (eritroide, granulocítica, trombocítica).
  • Neoplàsies Limfoides: Neoplàsia d’un determinat tipus de cèl·lula limfoide.
  • Histiocitosi: Neoplàsia rara originada en histiòcits i cèl·lules de Langhans.

Leucèmia vs. Limfoma

Leucèmies

  • Neoplàsies del teixit hematopoètic amb afectació extensa de la medul·la òssia.
  • S’acompanyen d’un elevat nombre de cèl·lules tumorals en sang perifèrica.

Limfomes

  • Proliferacions limfàtiques que apareixen com a masses tissulars aïllades:
    • Generalment en els ganglis limfàtics (limfomes nodals), però també fora del gangli (limfomes extranodals).
  • Aquesta diferenciació en ocasions fa
...
Continua llegint "Neoplàsies Hematopoètiques: Leucèmies i Limfomes" »

Infeccions nosocomials: prevenció i tractament

Biologia2,57 KB

Una infecció nosocomial és qualsevol malaltia transmissible adquirida en un centre sanitari, que pot afectar pacients, personal sanitari o qualsevol altra persona. En tot cas, es tracta d'una malaltia diferent de la del motiu d'ingres.
- La complicació en l'evolució de la persona que la pateix
- La prolongació de l'estada en els centres sanitaris, que generalment estan ja sobreocupats
- L'augment de la despesa en antibiòtics
Factors afavoridors:
  • La susceptibilitat de l'individu a la infecció: els nounats, les persones grans, les nodrides, les que pateixen malalties greus, les que estan en coma, les immunodeprimides, les immunosuprimides
  • El fet de rebre procediments diagnòstics o terapèutics lesius
  • La poca atenció a les mesures higièniques
...
Continua llegint "Infeccions nosocomials: prevenció i tractament" »

Diferències Lesions Cutànies, Artrosi i Microorganismes

Biologia4,78 KB

Diferències entre Erosió/Excoriació i Úlcera

Erosió/Excoriació

Pèrdua superficial de substància que no sobrepassa la dermis papil·lar. Forma usualment arrodonida. No sol sagnar si no arriba a la dermis. No deixa cicatriu, però sí de vegades discromies temporals. Sol ser conseqüència de vesícules obertes o petits traumatismes. S'anomena excoriació si és secundària al gratat amb ungles o per pelades.

Úlcera

Pèrdua de substància molt més fonda que afecta també tota la dermis i sovint també la hipodermis. La condició predisposant més freqüent és la manca de vitalitat del teixit afectat (mala circulació, neuropaties...). Sagna i quan cura deixa sempre cicatriu.

Artrosi

Manifestacions Clíniques

  • Dolor: produït per la distensió
...
Continua llegint "Diferències Lesions Cutànies, Artrosi i Microorganismes" »

Complicacions de la Diabetis, Artritis, Artrosi i Més

Biologia4,5 KB

Complicacions Estructurals de la Diabetis

La diabetis mal controlada comporta nivells elevats de glucèmia, la qual cosa produeix glucotoxicitat. La glucotoxicitat pot causar:

  • Polineuropatia diabètica axonal: amb parestèsies i disminució de la sensibilitat al dolor, la temperatura i el tacte.
  • Disminució autonòmica: com diarrea o disfunció sexual.

Amb el temps, la glucotoxicitat pot derivar en:

  1. Macroangiopatia (aterosclerosis):
    • Accident vascular cerebral
    • Infart de miocardi
    • Malaltia vascular perifèrica
  2. Microangiopatia (afectació capil·lar):
    • Retinopatia
    • Nefropatia
    • Peu diabètic

Simptomatologia i Causes Freqüents de l'Artritis

Símptomes en l'articulació inflamada:

  • Dolor espontani que augmenta en mobilitzar o pressionar
  • Envermelliment
  • Tumefacció i calor
...
Continua llegint "Complicacions de la Diabetis, Artritis, Artrosi i Més" »

Classificació i Biomecànica de les Articulacions

Biologia3,24 KB

1. Complex A (degeneratiu) i Complex B (inflamatori)

La diartrosi uneix ossos llargs i consta de 2 complexes:

Complex A o degeneratiu: format per superfícies articulars que s'encaren i estan revestides per un cartílag hialí o articular. Aquest cartílag envolta els extrems dels ossos per evitar que es toquin i es desgastin.

Complex B o inflamatori: com totes les articulacions diartrosiques, consta d'una càpsula articular que les envolta, protegeix i aïlla. Aquesta càpsula està plena de vasos sanguinis i nervis. Entre la càpsula i les articulacions, trobem la membrana sinovial, que evita el contacte directe entre aquestes estructures. La membrana sinovial recobreix la part interior de la càpsula i també està composta per nervis i vasos...

Continua llegint "Classificació i Biomecànica de les Articulacions" »

Conceptes Biològics Clau: Metabolisme, Fotosíntesi i Biomes

Biologia3,42 KB

Metabolisme: Energia i Matèria Cel·lular

Quan un animal ingereix aliments, està subministrant matèria i energia química a les seves cèl·lules. Els éssers vius intercanvien contínuament matèria i energia amb l'entorn, per això se'ls considera *sistemes oberts*. Tots els éssers vius adquireixen, emmagatzemen i transformen energia.

Catabolisme: Reaccions de Degradació

  • Inclou totes les reaccions de degradació.
  • Transformen molècules complexes en més simples.
  • Són reaccions *exergòniques* (alliberen energia).

Anabolisme: Reaccions de Síntesi

  • Agrupa totes les reaccions de síntesi.
  • Transformen molècules simples en altres de més complexes.
  • Són reaccions *endergòniques* (requereixen energia).

Organismes Autòtrofs

Els *organismes autòtrofs*...

Continua llegint "Conceptes Biològics Clau: Metabolisme, Fotosíntesi i Biomes" »

Factors de Risc i Malalties Relacionades amb la Salut Sexual

Biologia2,6 KB

Factors de Risc en la Salut Sexual

C. mama: Factors de risc: la menarquia primerenca i la menopausa tardana, la nul·liparitat, l'ús d'anticonceptius orals, el sedentarisme, el consum d'alcohol, el tabac o la ingesta excessiva de greix.

C. de cèrvix

Es localitza al coll de l'úter o cèrvix. Manifestacions: flux vaginal aquós i rosat i la sagnia vaginal espontània o durant el coit. El 95% es causat pel papil·loma humà.

Criptorquídia

És l'absència del testicle dins de les bosses. Motiu: els testicles es formen a l'interior de l'abdomen i, al final del període fetal, han de travessar la paret abdominal i baixar a les bosses testiculars.

Hiperplàsia Benigna de la Prostata

Tumor benigne d'aquesta glàndula, el creixement de la pròstata obstrueix...

Continua llegint "Factors de Risc i Malalties Relacionades amb la Salut Sexual" »

Fetge, Deposicions i Malalties Digestives: Guia Ràpida

Biologia3,25 KB

Funcions Essencials del Fetge

El fetge és un òrgan vital amb múltiples funcions:

  • Rep els nutrients absorbits a l'intestí prim i els metabolitza.
  • Emmagatzema glucogen, vitamines (A, D, B12) i minerals.
  • Sintetitza la majoria de proteïnes del plasma.
  • Col·labora en la defensa de l'organisme perquè destrueix els gèrmens que hi arriben i elimina substàncies que no es poden incorporar a l'estructura de l'organisme.

Característiques de les Deposicions (Femta)

Nombre de Deposicions

  1. Diarrea
  2. Estrenyiment
  3. Absència

Consistència de la Femta

Pot ser molt líquida, líquida, més o menys blana o dura.

Color de la Femta

  1. Normal: Marró (adults) o groguenca (lactància).
  2. Pàl·lida (Acolia): Indica manca de bilis.
  3. Negra brillant (Melena): Sagnat de l'esòfag, l'estómac
...
Continua llegint "Fetge, Deposicions i Malalties Digestives: Guia Ràpida" »