Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Història i Teoria Cel·lular

Els descobriments clau en la història de la biologia cel·lular inclouen:

• Robert Hooke: Va observar làmines de suro i va encunyar el terme "cèl·lules". Va iniciar l'estudi microscòpic.
• Leeuwenhoek: Va ser el primer a observar cèl·lules vives.
• Brown: Va descobrir el nucli de la cèl·lula.
• Virchow: Va establir que totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules preexistents.

La Cèl·lula: Unitat Fonamental

La cèl·lula es defineix com la unitat estructural i funcional dels éssers vius, caracteritzada per ser:

• Vital: Els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
• Morfològica: Es reprodueix per divisió cel·lular.
• Fisiològica: Realitza reaccions químiques (metabolisme).
• Genètica: Conté informació

Comparativa d'orgànuls i presència en diferents cèl·lules

Composició Química dels Éssers Vius

Components Inorgànics

Aigua (H₂O)

Propietats

• Elevada força de cohesió.
• Elevada calor específica.
• Major densitat en estat líquid que en sòlid.

Funcions

• Dissolvent i transport de substàncies.
• Funció bioquímica (intervé en reaccions químiques).
• Funció termoreguladora.

Sals Minerals

Són substàncies inorgàniques essencials. Poden estar dissoltes (p. ex., a la sang o al citoplasma) o sòlides (p. ex., als ossos o a les dents).

Funcions

• Estructural: Calci (Ca) i Fòsfor (P) als ossos.
• Reguladora: Sodi (Na⁺), Potassi (K⁺) i Clor (Cl⁻) en els impulsos nerviosos i l'equilibri hídric.
• Activadora: Activen enzims i altres processos cel·lulars.

Osmosi

És el pas d'aigua a través d'una membrana semipermeable,...

Classificació dels Animals: Característiques Clau

Aus

• Descendeixen dels dinosaures.
• Tenen plomes (aïllen i ajuden a volar).
• Ossos buits i lleugers.
• Pulmons eficients amb sacs aeris.
• Sang calenta (homeoterms): regulen la seva temperatura corporal.
• Reproducció ovípara: ous amb closca dura.
• Exemples: coloms, mussols, àguiles, pingüins.

Mamífers

• Tenen pèl o cabell en algun moment de la vida.
• Sang calenta (homeoterms).
• Mames: glàndules mamàries per alimentar les cries.
• La majoria són vivípars (les cries neixen de la mare).
• Sistema nerviós molt desenvolupat; molts tenen cervell gran (com els humans).
• Exemples:
  • Terrestres: gats, gossos, humans, cavalls.
  • Aquàtics: dofins, balenes.
  • Voladors: ratpenats.

Aràcnids

• 8 potes.
• No tenen antenes ni ales.
• Cos dividit

Processos Metabòlics i Respiració Cel·lular

47. El Cicle de Krebs

a) Reacció global: Acetil-CoA + 3 NAD⁺ + 1 FAD + 1 GDP + 1 P_i + 2 H₂O / 1 CoA-SH + 2 CO₂ + 3 NADH + 1 FADH₂ + 1 GTP

• Aquesta via metabòlica es realitza en la matriu mitocondrial.

b) Substrats i vies: Àcids grassos i glucosa / β-oxidació i glicòlisi.

48. Metabolisme de Lípids i l'Efecte de l'Orlistat

a) Identificació de molècules:

• Molècula A: Triacilglicèrid.
• Molècula B: Glicerol.

La inhibició de la lipasa per part de l'orlistat provoca que els triacilglicèrids ingerits no es puguin digerir en el tub digestiu, de manera que els àcids grassos i el glicerol no es puguin absorbir. Això provoca que la major part dels greixos ingerits no s'absorbeixin i, per tant,...

Dinàmica i producció dels ecosistemes

Les piràmides tròfiques

Les piràmides tròfiques: Són una manera de representar les relacions tròfiques d'un ecosistema en la qual cada esglaó o nivell tròfic es representa com un rectangle d'àrea proporcional a diferents paràmetres: nombre d'individus, biomassa o energia.

El rendiment que cada organisme obté del seu aliment és limitat: una part no es digereix i s'expulsa en forma d'excrements; una altra part és consumida i utilitzada per fer funcionar la maquinària bioquímica del propi organisme. Per tant, només una part del que es menja i es digereix es transforma en material viu nou, en cos del consumidor.

Els carnívors són més eficients que els herbívors. En el cas dels herbívors,...

Segles XVIII–XIX: el món es fa més gran

(dins del lamarckisme)

• Nous vaixells: grans viatges i rutes marítimes.
• Els imperis colonials: conquesta i rutes comercials.
• Coneixement de noves plantes i animals.
• Naturalistes a bord: les expedicions científiques.
• Quaderns de camp.
• Recollida de mostres: plantes, animals, fòssils, ...
• Nous aliments a altres colònies: arribada de materials.

Tot això desperta l'interès dels naturalistes, que comencen a plantejar-se teories de l'evolució. Les idees evolucionistes són presents a l'ambient científic de l'època:

Precursores i idees:

• Louis Leclerc, comte de Buffon.
• James Hutton (geòleg: proposa l'edat de la Terra, sostenint que és molt més antiga del que es deia i que ha patit canvis).
• Georges Cuvier (no

L’origen de la vida

La vida es basa en el CHON (carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen), que formen molècules orgàniques de diverses mides. L'aigua i el carboni constitueixen el 98% del nostre organisme; l'aigua actua com un excel·lent dissolvent, mentre que el carboni permet formar quatre enllaços, creant cadenes llargues i compostos complexos. Les molècules essencials són: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

Propietats de la vida

• Autopoiesi: Capacitat d’autorenovar-se.
• Metabolisme: Conjunt de canvis químics i consum d'energia per a l'automanteniment.
• Reproducció: Capacitat de generar nous éssers vius amb material genètic similar (les mutacions permeten la variabilitat genètica).
• Evolució: Canvis experimentats pels éssers

Fonaments del Sistema Nerviós

Les Neurones: Excitabilitat i Transmissió de l'Impuls

Les neurones es caracteritzen per la seva excitabilitat, que és la capacitat de transmetre un impuls nerviós (corrent elèctric). Aquest procés depèn de la concentració de sodi ($\text{Na}^+$) i potassi ($\text{K}^+$) a les membranes neuronals.

• El potassi surt, generant un gradient químic.
• Les càrregues negatives de l'interior fan que el potassi entri, generant un gradient elèctric.

El potencial de membrana és el voltatge a través de la membrana:

• Polaritzada: $-70\text{mV}$.
• Despolaritzada (Potencial d'Acció): $+50\text{mV}$.

Quan la neurona rep un estímul, s'obren els canals de sodi. Si l'estímul no arriba al llindar, no hi ha transmissió. El tancament

Tipus de proves que donen suport a l'evolució

• Biològiques: Agafem de model els ossos de les extremitats d'animals com el ratpenat, la balena i l'ésser humà. La disposició i l'estructura són tan paregudes que és inevitable pensar que es tracta d'adaptacions d'una única anatomia, la de l'avantpassat comú, a usos distints. Una altra prova la proporcionen els òrgans vestigials: parts del cos sense cap utilitat en l'espècie actual.
• Paleontològiques: Els fòssils constitueixen les proves paleontològiques. Tots els éssers vius procedeixen d'un mateix tronc.
• Moleculars: Es basen en la suposició que les mutacions passen a un ritme constant.

La teoria evolutiva de Lamarck

Lamarck va ser el primer a proposar una teoria evolutiva. La natura disposa...