Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Què són les proteïnes?

Les proteïnes són principis immediats orgànics formats per carboni, hidrogen, oxigen i, normalment, sofre i, en algunes ocasions, fòsfor.

Són pèptids, és a dir, formen cadenes d'aminoàcids que s'enllacen a partir de l'enllaç peptídic. Són molècules que contenen la informació genètica (ADN) i se sintetitzen en els ribosomes.

Funcions de les proteïnes

Desenvolupen funcions essencials en totes les cèl·lules:

• Estructural: formen una estructura de sosteniment (elastina, tubulina).
• Catalitzadora: donen més velocitat a les reaccions químiques (lipases i hidrolases).
• Nutritiva: aporten unes 5 Kcal (caseïna, gliadina).
• Reguladora: controlen totes les reaccions metabòliques (insulina).
• Contràctil: tenen la capacitat

Evolució de la classificació dels éssers vius

• S. XVIII, Linné: 2 regnes (Animal i Vegetal).
• 1866, Ernst Haeckel: 3 regnes (Animal, Vegetal i Protistes).
• 1938, Copeland: 4 regnes (Animal, Vegetal, Protista i Monera).
• 1969, Robert Whittaker: 5è regne (Micota, posteriorment anomenat Fungi).
• Anys 80, Lynn Margulis: Proposa el terme Protoctista en lloc de Protista.
• 1990, Carl Woese i Gary Olsen: Proposen un nou rang taxonòmic: el Domini.
• 1998, Cavalier-Smith: Proposa el 6è regne, Cromista (actualment en discussió).

Cavalier-Smith no accepta la importància de la divisió en dominis eubacteris–arqueus de Woese i els inclou dins d'un grup d'eubacteris.

Els 3 dominis segons l'estructura cel·lular (Woese)

• Domini Eucària: Cèl·lules eucariotes (amb

Etapes de la vida cel·lular

Es poden distingir les següents etapes en la vida d'una cèl·lula:

• Naixement: Es produeix tant per mitosi com per meiosi.
• Creixement i diferenciació: La cèl·lula augmenta de mida i algunes s'especialitzen.
• Reproducció: La majoria de les cèl·lules es reprodueixen, excepte aquelles que han quedat en fase G0 de la interfase (com les fibres musculars).
• Mort cel·lular: Totes les cèl·lules tenen un temps mitjà de vida aproximat.

El cicle cel·lular

Les fases principals són:

1. G1
2. S
3. G2
4. Profase
5. Metafase
6. Anafase
7. Telofase

Mitosi

Tipus de cèl·lules implicades: Cèl·lules mare i somàtiques.

Anafase de la mitosi: És quan se separen les cromàtides dels cromosomes cap als pols oposats.

Resultat del procés: S'obtenen dues cèl·lules...

Característiques dels tumors malignes

Les cèl·lules d’un tumor maligne tenen dues característiques principals:

• Invasivitat: Capacitat de penetrar i estendre’s pels teixits contigus.
• Metàstasi: Capacitat de penetrar dins dels vasos sanguinis i limfàtics, moure's pel torrent sanguini i la limfa, i dipositar-se a qualsevol part del cos per formar un nou tumor.

Causes del càncer

• Factors hereditaris: Un gen anormal s'hereta de generació en generació.
• Tabac: Causa el 30% de les morts per càncer i el 87% de les morts per càncer de pulmó.
• Radiacions: L'exposició a radiacions ionitzants augmenta el risc de patir càncer.

Com prevenir el càncer?

• Evitar el consum d'alcohol i tabac.
• No prendre el sol en excés i fer servir protecció solar.
• Seguir

Malalties Cròniques: Diabetis, Obesitat i Càncer

Diabetis

La diabetis és una malaltia crònica que es produeix per la deficiència total o parcial d’insulina, una hormona que controla la concentració de glucosa a la sang.

Diabetis Tipus 1

Sol afectar gent jove i succeeix perquè el pàncrees no fabrica suficient quantitat d’insulina.

Diabetis Tipus 2

Sol afectar gent a partir dels 40 anys i succeeix perquè el cos presenta una resistència a la insulina, tot i que aquesta encara es fabrica.

Detecció de la Diabetis

Inicialment, la diabetis es pot detectar pels següents símptomes:

• Sed excessiva (veure molta aigua).
• Cansament i alleujament en menjar.
• Pèrdua de pes inexplicable.
• Micció freqüent (orinar molt).
• Sudoració excessiva (suar molt).

Altres...

Relacions intraespecífiques

Les relacions de competència donen lloc a la territorialitat, que és la inclinació que té cada individu de la població a ocupar un espai determinat i defensar-lo dels altres individus de la mateixa espècie. Les relacions de cooperació donen lloc a les associacions intraespecífiques, que són les associacions familiars, colonials, gregàries i estatals.

Relacions interespecífiques

Són les relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre individus d’espècies diferents:

• Competència interespecífica.
• Depredació.
• Parasitisme.
• Comensalisme: relació que es dóna quan un organisme (comensal) es nodreix de l’aliment sobrant, de secrecions o de descamacions d’un altre organisme (hoste), sense causar-

Concepte i Classificació dels Microorganismes

Un microorganisme és un ésser viu de mida molt petita que requereix l'ús del microscopi per poder-lo observar.

Es classifiquen en els tres dominis en què es divideixen els éssers vius, utilitzant l'ARN com a criteri de classificació:

• Bacteria: Els organismes més antics. Són procariotes.
• Archaea: Viuen en medis poc habituals (extremòfils). Són procariotes.
• Eukarya: Éssers formats per cèl·lules eucariotes.

Morfologia i Agrupacions dels Bacteris

Els bacteris es classifiquen segons la seva forma bàsica:

• Bacils: Forma de bastó.
• Cocs: Forma esfèrica.
• Espirils: Forma de bastó cargolat.
• Vibrions: Forma de coma ortogràfica.

Agrupacions de Cocs

Els cocs sovint s'agrupen formant estructures característiques:...

Requisits d'una alimentació equilibrada

Aportar els requeriments nutricionals necessaris i una gran varietat d'aliments.

Diferència entre aliment i nutrient

• Nutrients: Són compostos necessaris per sostenir el metabolisme (perquè es produeixin les reaccions bioquímiques que proporcionen l'energia necessària per a què els éssers vius mantinguin les funcions vitals).
• Aliment: Substàncies d'origen animal o vegetal, naturals o transformades, que tenen un o més nutrients.

Nutrients majoritaris i minoritaris

Majoritaris: Proteïnes, lípids (greixos) i glúcids. Minoritaris: Vitamines i minerals.

Nutrients amb més aportació calòrica i massa

Els greixos aporten 9 kcal per gram.

Diferència entre glúcids simples i complexos

1. Glúcids simples: Són

El VIH i els Virus Oncogènics

Com que el VIH ataca els limfòcits T, es debilita la resposta immunitària. Els virus oncogènics contenen un gen que provoca la transformació d’una cèl·lula normal en una tumoral perquè impedeix la inhibició.

Estructura dels Bacteris

• Càpsula: Capa mucosa de diferents polisacàrids només present en alguns bacteris. Pot ser rígida o mucilaginosa. Està present en molts bacteris patògens, facilita la formació de colònies i és un mecanisme de protecció a la deshidratació.
• Paret bacteriana: Coberta rígida que dona forma a la cèl·lula bacteriana. És permeable a sals i molècules de baix pes molecular. És diferent en els Gram positius (monoestratificada) i els Gram negatius (pluriestratificada).
• Membrana:

Els receptors sensorials i el sistema nerviós

Els receptors sensorials són cèl·lules especialitzades que capten estímuls i els transformen en impulsos nerviosos. La informació rebuda és enviada al Sistema Nerviós Central (SNC), que és l'encarregat de generar una resposta realitzada pels efectors, que són els músculs i les glàndules endocrines i exocrines.

L'òrgan de la visió: L'ull

Malgrat que l'ull és l'òrgan receptor, el procés de la visió implica la interacció entre: cervell, llum, nervi òptic, escleròtica (la part blanca), còrnia (part anterior), coroide (la capa següent), iris, pupil·la, cristal·lí, retina (capa més interna), cons i bastons.

Anatomia de l'ull

1. Pestanyes
2. Celles
3. Iris
4. Parpella
5. Pupil·la
6. Còrnia
7. Humor aquós
8. Cristal·lí
9. Músculs