Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Teixits animals

Els teixits animals estan formats per cèl·lules que realitzen la mateixa funció i per una substància intercel·lular que les protegeix.

Tipus de teixits segons la funció de les cèl·lules

• Epitelial
• Conjuntiu
• Muscular
• Nerviós

Teixit epitelial

Està format per cèl·lules amb poca substància intercel·lular que estan molt juntes. Poden formar dues o més capes.

Són cèl·lules que es divideixen ràpidament per substituir les que van morint, ja que és un teixit sotmès a fregaments i lesions constants.

Com que es troben molt juntes, presenten punts d’unió entre elles que poden ser:

• Unions estretes: es donen entre dues membranes adjacents; són nombroses en l’epiteli de l’intestí prim per evitar que les molècules passin

Vocabulari Genètic Fonamental

• Gen: Porció de cromosoma que especifica un caràcter.
• Cromosoma: Molècula d'ADN.
• Al·lel: Les dues formes d'un gen per al mateix caràcter.
• Recessiu: Al·lel que queda ocult per l'al·lel dominant.
• Codominant: Quan els dos al·lels es manifesten (no hi ha dominància completa).
• Genotip: Conjunt de gens d'un individu.
• Fenotip: Gens que es manifesten (aspecte extern de l'individu).

Cèl·lules Sexuals

• Òvul: Conté la meitat dels cromosomes.
• Espermatozoides: Conté la meitat dels cromosomes.

Lleis de Mendel i Herència

Mendel: Va ser un monjo agustí que va demostrar que les unitats de l'herència determinants dels caràcters no es barregen; és a dir, no perden la seva individualitat.

Generacions Mendelianes (Exemple)

4.4...

1. Característiques físiques de la membrana cel·lular

La membrana plasmàtica constitueix una barrera de permeabilitat variable. Està composta per una franja clara (osmiofòbica) i dues franges fosques (osmiofíliques), la qual cosa permet l'intercanvi de substàncies entre l'exterior i l'interior de la cèl·lula.

2. Per què les substàncies tòxiques que travessen la membrana plasmàtica són de caràcter liposoluble?

Perquè la membrana només deixa passar substàncies que estiguin dissoltes al seu voltant.

3. Quin paper desenvolupa el colesterol en la membrana plasmàtica?

Permet la fluïdesa de la membrana, fet important en els mecanismes de transport i per a l'activitat d'alguns enzims de membrana.

4. Quins compostos vetllen per la fluïdesa

1. Classificació dels aminoàcids

Apolar hidrofòbic: La seva cadena lateral només té carbonis i hidrogens. No té grups polars ni càrregues. Per això rebutja l’aigua i és hidrofòbic.

Polar: Té un anell aromàtic, però també un grup –OH. El grup –OH és polar i pot fer enllaços d’hidrogen. Per això la tirosina és més polar.

2. Comportament segons el pH

pH 2: Càrrega: +1 (positiva). A pH molt àcid tots els grups s’“omplen” de protons. El grup amino és NH₃⁺ → +1.
Els grups carboxil estan protonats → COOH (càrrega 0). Total = +1.

pH 7: Càrrega: –1 (negativa). A pH neutre, els carboxils perden el protó → COO⁻. Tindrà 2 grups COO⁻ → −2.
El grup amino serà NH₃⁺ → +1. Total = –1.

Tipus de proteïnes

1. Òvuls: Cèl·lules Sexuals Femenines

Cèl·lules sexuals femenines produïdes pels ovaris. Contenen la meitat del material genètic i esperen ser fecundats, madurant un cop al mes.

2. Capa Pel·lúcida de l’Òvul

Coberta transparent que envolta l’òvul i el protegeix. Permet l’entrada d’un sol espermatozou durant la fecundació i, posteriorment, forma la membrana de fecundació.

3. Corona Radiada de l’Òvul

Capa de cèl·lules que envolta i nodreix l’òvul. Està formada per cèl·lules fol·liculars i ajuda en el reconeixement de l’espermatozou.

4. Espermatozous: Cèl·lules Sexuals Masculines

Cèl·lules sexuals masculines mòbils amb cua. Transporten informació genètica cap a l’òvul i es formen als testicles mitjançant l'...

Comparativa: Mitosi vs. Meiosi

Diferències Fonamentals

• Cèl·lules d'origen: Mitosi en cèl·lules diploides; Meiosi en cèl·lules diploides.
• Resultat: Mitosi origina dues cèl·lules filles; Meiosi origina quatre cèl·lules filles haploides (amb la meitat d'informació genètica).
• Sinapsi i Recombinació: Mitosi: No hi ha sinapsi ni encreuament. Meiosi: Hi ha sinapsi, encreuament i recombinació genètica.
• Metafase: Mitosi: Els cromosomes se situen independents a la placa metafàsica. Meiosi: Se situen bivalents.
• Anafase: Mitosi: Se separen els cromàtides germanes. Meiosi I: Se separen els cromosomes homòlegs. Meiosi II: Se separen cromàtides germanes.
• Divisió Nuclear: Mitosi: El nucli només es divideix 1 cop. Meiosi: Es divideix 2 cops.
• Citocinesi:

La Replicació de l'ADN: Mecanisme i Procés

És el mecanisme molecular pel qual l'ADN produeix una còpia de si mateix. La replicació és semiconservadora, és a dir, en cadascuna de les molècules filles es conserva una de les cadenes originals.

La replicació en procariotes comença amb la formació de la bombolla de replicació. El procés s'inicia amb l'acció de les helicases, que trenquen els ponts d'hidrogen que uneixen les bases nitrogenades de les dues cadenes de l'ADN, així separen les cadenes i es forma la forqueta de replicació. Les proteïnes SSB (single-strand binding proteins) intervenen impedint que les dues cadenes es tornin a unir. Seguidament, les topoisomerases eviten el superenrotllament que es formaria a causa de la...

Descripció i Funció dels Orgànuls Cel·lulars

Aparell de Golgi (AG)

• Estructura: Format per cisternes aplanades que desprenen vesícules amb substàncies.
• Funció: Rep molècules del Reticle Endoplasmàtic (RE), les modifica, les classifica i les introdueix en vesícules. Intervé en la secreció i la formació d'orgànuls cel·lulars.

Lisosomes i Peroxisomes

• Lisosomes: Són vesícules que contenen enzims digestius. Digereixen substàncies alimentàries i orgànuls cel·lulars danyats.
• Peroxisomes: Són vesícules que contenen enzims oxidatius. Realitzen reaccions que generen i destrueixen peròxid d'hidrogen i eliminen toxines.

Mitocòndries

• Estructura: Estan envoltades per dues membranes: l'externa és llisa i la interna està plegada formant les

Espermatogènesi en l'Ésser Humà

Quan l'home arriba a la maduresa sexual, les cèl·lules germinals que hi ha a les parts internes dels *túbuls seminífers* dels testicles es multipliquen per mitosi successives i formen els espermatogonis. Els espermatogonis augmenten de mida i es transformen en espermatòcits I (de primer ordre).

Cada espermatòcit I dona lloc, per la primera divisió meiòtica, a dos espermatòcits II (de segon ordre), que formaran dues espermàtides. Les espermàtides es transformen finalment en espermatozoides.

Aspectes destacats de l'Espermatogènesi

• Les cèl·lules germinals masculines en desenvolupament no fan la citocinesi, de manera que queden unides en grups per ponts citoplasmàtics, que duren fins al final del procés,