Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Episoma: plasmidi que es pot integrar al DNA cromosomic. Ex.Plasmid F(amb factor F)--> capacitat de formar pili sexual per transferir informació genetica a un altre bacteri.

Tipus d'Eubacteris: -Bacteris porpres i verds->Son bacteris fotosintetics anaerobics, son fotoautotrofs i fan la fotosíntesi anoxigenica. Sintetitzen els compostos a partir del C02 i tenen com a font d'energia la llum, pero sense que hi haigi oxigen al medi. Els pigments fotosensibles son bactericlorofil·la i carotenoides. Parlem de:

-sulfursos: si utilitzen el H2S com a font d'hidrogens. -No sulfurosos: si la font d'hidrogens son les molecules organiques

Cianobacteris o algues verdes blavoses: Eubacteris fotosintetics aerobis: sintetitzen els compostos organics a...

L'Origen de la Vida i les Primeres Cèl·lules

L'origen de la vida es va donar a l'aigua, concretament en el brou primordial dels oceans.

Tipus de Cèl·lules Primitives

• Les primeres cèl·lules eren: Procariotes, heteròtrofes i anaeròbiques.
• Posteriorment van aparèixer cèl·lules autòtrofes: Es nodrien de forma autònoma sense fer la fotosíntesi (s'alimentaven de nitrogen i sofre).
• Més tard van aparèixer cèl·lules fotosintètiques: Van permetre la formació de la capa d'ozó.

Hipòtesis sobre l'Origen de la Vida

Hipòtesi de la Panspèrmia

Aquesta hipòtesi suggereix que els meteorits podien transportar microrganismes. Alguns científics es van negar, ja que un ésser viu no té condicions suficients per travessar l'espai.

Panspèrmia Dirigida

Afirma...

Ardipithecus ramidus

• Fa 4,5 Ma.
• Selves d'Etiòpia.
• Primer homínid conegut.
• Molts trets antropoides (semblant al ximpanzé actual, més petit).
• Alimentació vegetal (fruits i fulles).
• No se sap ben bé com es desplaçava.

Australopithecus anamensis

• Fa 4 Ma.
• "Simis de l'Àfrica austral" (sud).
• Característiques homínides, clarament pre-humanes.
• Bipedisme.
• Esmalt dental gruixut (aliments durs).

Australopithecus afarensis

• Fa 4-3 Ma.
• Pel triangle d'Afar, al nord-est d'Etiòpia.
• Cara amb musell sortint (prognatisme).
• Cresta sagital (al llarg de la part superior del crani).
• Pelvis i extremitats inferiors amb aspecte humà (bipedestació).

Australopithecus africanus

• Fa 2,5 Ma.
• Sud i est d'Àfrica.
• Forma més gràcil (prima, delicada).
• Cresta sagital petita.
• Omnívors i

Orgànuls Cel·lulars: Estructura i Funcions Clau

Mitocondri: Central Energètica Cel·lular

Tenen forma allargada i una estructura complexa. Estan envoltats per dues membranes: l'exterior és llisa i la interior presenta nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats.

Aparell de Golgi: Organització Molecular

Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden...

Síntesi prebiòtica

El 1924, els científics Oparin i Haldane van proposar la hipòtesi que la vida s'hauria originat a la Terra com a conseqüència d'un procés de fases inicials:

• Formació de molècules orgàniques senzilles: Degut als components expulsats per radiacions solars des de l'atmosfera i les descàrregues elèctriques de les tempestes.
• Formació de molècules orgàniques complexes: A partir de combinacions entre molècules orgàniques senzilles acumulades en els oceans primitius, coneguts com a “sopa primordial”.
• Formació de coacervats: Unió dels compostos de la sopa primordial que originarien esferes buides (coacervats).

Stanley Miller va reproduir aquestes fases inicials de la Terra primitiva i va aconseguir la formació d'...

Què és el Metabolisme?

El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida. Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures i respondre al seu medi. El metabolisme se sol subdividir en dues categories principals: el catabolisme, que descompon matèria orgànica (per exemple, per extreure energia en la respiració cel·lular), i l'anabolisme, que utilitza energia per construir components cel·lulars com ara proteïnes i àcids nucleics. L'energia lligada a aquests processos metabòlics és l'energia endosomàtica.

El Catabolisme: Descomposició i Energia

El catabolisme és el conjunt de processos metabòlics que descomponen molècules...

Tipus de Cèl·lules

Existeixen dos tipus principals de cèl·lules:

Cèl·lules Eucariotes

Són cèl·lules amb un nucli veritable, és a dir, el seu material genètic (ADN) es troba dins d'una membrana nuclear. El citoplasma està compartimentat en diferents orgànuls. Pertanyen a regnes com el protista, fongs, animals i plantes.

Cèl·lules Procariotes

Són cèl·lules més antigues i senzilles. El seu ADN es troba lliurement al citoplasma, sense una membrana nuclear que el protegeixi. L'ADN sol ser un doble circular. El citoplasma no està compartimentat. Pertanyen al regne Monera. Són cèl·lules que van precedir a les que tenen nucli.

Estructura Bàsica Comuna

Tots dos tipus de cèl·lules comparteixen una estructura bàsica mínima:

• Un embolcall:

Especificitat Enzimàtica

L'afinitat que tenen els enzims per un substrat s'anomena especificitat i és deguda a les característiques de:

• El substrat
• Els aminoàcids del lloc actiu
• Els cofactors.

Quan entre el substrat i el lloc actiu de l'enzim s'estableixen les interaccions que afavoreixen la unió, es formen enllaços no covalents, és a dir, enllaços febles.

Nivells d'Especifitat

• La majoría d'enzims són específics d'un sol tipus de substrat, i poden arribar fins i tot a distingir isòmers.
• En altres casos, els enzims són específics d'un grup de substrats de característiques químiques similars.

S'altra banda, un mateix substrat pot ser específic de diversos enzims, però les interaccions que s'estableixen en cada cas són diferents i específiques,...

Genètica: definició i conceptes bàsics

1. Genètica

Genètica: ciència que estudia la transmissió dels caràcters de generació en generació. Per això s'ha d'estudiar:

• Naturalesa i localització dels factors que regulen els caràcters.
• Mecanismes de transmissió i manifestació dels caràcters.
• Possibles mecanismes de variabilitat genètica (mutacions i evolució).

2. Factor hereditari

Factor hereditari: és el responsable de la manifestació i transmissió d'un caràcter. En genètica molecular actual, el factor hereditari equival al gen: fragment d'ADN que regula la síntesi d'un enzim o d'una cadena polipeptídica.

3. Locus

Locus: lloc específic que ocupa un gen en un cromosoma determinat.

4. Al·lels

Al·lels: formes alternatives que pot presentar...

Què és la Vida? Composició i Definició

La vida és una col·lecció d'àtoms (carboni, oxigen, nitrogen, hidrogen, etc.) que s'organitzen en molècules de mides diverses. La vida és principalment aigua i sals minerals, encara que el riu també els conté.

La vida es compon de progènies, àcids nucleics, lípids i glúcids, tot i que els virus també contenen proteïnes i àcids nucleics.

Definició de Vida

La vida és alguna cosa que ingereix, transforma i excreta. Està en desequilibri energètic en relació amb el medi on viu (a diferència d'un llamp o un mineral cristal·litzat).

Propietats Essencials dels Éssers Vius

• Autopoesi

  És la capacitat d'autorenovar-se. Els éssers vius estan en contínua renovació.

• Metabolisme

  Necessitem incorporar