Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Components de la Cèl·lula Bacteriana

Paret Cel·lular Bacteriana

Dona estructura a la cèl·lula, la reforça i la protegeix. La paret bacteriana té diferents composicions segons el bacteri, fet que provoca que reaccionin de manera diferent als tres tipus de compost de l'anomenada tinció de Gram, de la qual es distingeixen dos grups:

• Grampositius: Queden de color blau.
• Gramnegatius: Queden de color vermell.

En els dos tipus de bacteris, la paret té una capa de Mureïna, que és un peptidoglicà.

Membrana Plasmàtica

Envolta el citoplasma. Delimita el bacteri i regula el pas de substàncies nutritives. Conté nombrosos sistemes enzimàtics que:

1. Dirigeixen la replicació de l'ADN.
2. Fan la respiració bacteriana.
3. Fan la fotosíntesi (en bacteris fotosintètics)

Origen i naturalesa de la genètica

Origen i naturalesa de la genètica: l'home és una màquina de supervivència en funció dels seus gens. Totes les maneres de comportament humà tenen bases genètiques. Alguns investigadors creien que els gens eren proteïnes. Watson i Crick, proposant l'estructura de la doble hèlix, van demostrar que l'ADN fa el paper de transmissor i portador de la informació.

Malalties hereditàries

Malalties hereditàries:

• Corea de Huntington: es manifesta en individus de 30 a 40 anys i provoca una destrucció progressiva de les neurones.
• PKU (fenilcetonúria): retard mental profund i esperança de vida d'uns 30 anys.
• Herència lligada al sexe:
  • Hemofília: és la incapacitat de coagular la sang quan hi ha una ferida.
  • Daltonisme:

Introducció al Catabolisme

Biomolècules Orgàniques amb Funció Energètica

Les cèl·lules contenen molta aigua, igual que els espais intercel·lulars. Els músculs, els tendons i bona part dels ossos estan formats per proteïnes.

Les reserves energètiques principals són els lípids (9,5 Kcal/g), ja que proporcionen més del doble d'energia (E) que els glúcids (4,2 Kcal/g) i les proteïnes (4,3 Kcal/g). Els glúcids són necessaris perquè es degraden més fàcilment per obtenir E i no generen productes tòxics.

Els Glúcids com a Font d'Energia

• El monosacàrid més important és la glucosa.
• La unió de dues glucoses alfa dona el disacàrid maltosa.
• La unió de centenars de maltoses dona els polisacàrids amilosa i amilopectina (en vegetals)

Els enzims i la catàlisi biològica

Enzims: Són molècules orgàniques o biomolècules molt estables. Moltes reaccions químiques que es donen en els éssers vius són exergòniques (es desprèn energia); això es dóna perquè l'energia interna de les substàncies que reaccionen és més gran que la del producte. Les reaccions no són totes espontànies, hem de donar energia per debilitar els enllaços.

Conceptes fonamentals

• Energia d'activació: És l'energia necessària per arribar a l'estat de transició.
• Catalitzador: Substància que accelera la velocitat de les reaccions i es manté inalterable. Dins dels biocatalitzadors trobem els enzims, les vitamines, els oligoelements i les hormones, que actuen per rebaixar l'energia d'activació.

Característiques

Defenses Inespecífiques: Barreres Primàries i Secundàries

Les defenses inespecífiques són les barreres que els microorganismes han de travessar per entrar al cos. Es divideixen en primàries i secundàries.

Barreres Primàries

Per envair el cos dels animals, els microorganismes han de travessar la pell i les secrecions presents a les obertures i conductes (les barreres defensives primàries). Aquestes inclouen:

• Pell: Gruix, suor i flora bacteriana resident.
• Secrecions Mucoses: Són àcides i contenen mucoses i flora bacteriana del tub digestiu. Destaquen el lisozim (a la saliva) i l'espermidina.

Barreres Secundàries (Defensa Fagocítica)

Aquesta defensa es posa en marxa quan els bacteris aconsegueixen travessar les barreres primàries. Consta...

Malalties infeccioses

Les malalties infeccioses (MI) són produïdes per microorganismes com bacteris, virus i organismes paràsits o per certes proteïnes de capacitats infectants. Les MI s'anomenen malalties transmissibles. MI com la sida, la tuberculosi o la grip es poden estendre ràpidament. Les epizooties són MI que inicialment tenen els animals i que poden passar als humans.

Antibiòtics i resistència

Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris causants d'infeccions sense danyar les cèl·lules de l'organisme. No són efectius en les MI provocades per virus. La resistència als antibiòtics és conseqüència d'un ús excessiu i inadequat dels medicaments.

La Sida

La sida és una MI produïda pel virus VIH, que pertany...

La nutrició i l'adolescència

Taxa metabòlica basal (TMB)

• Correspon a l'energia que el nostre cos consumeix en un dia, en repòs absolut i a una temperatura constant.
• Aquesta taxa varia d'un individu a un altre; depèn de l'estat de salut, el pes, l'edat i el sexe de la persona. En general, la TMB disminueix amb l'edat i és més baixa en les dones que en els homes.
• Amenorrea: pèrdua de la menstruació deguda a una malaltia (en aquest cas, deguda a una pèrdua excessiva de greix corporal).

Vocabulari

Cardiologia

És la branca de la medicina que s'ocupa de les afeccions del cor i de l'aparell circulatori.

Pediatria

És la branca de la medicina que s'encarrega de l'estudi i el tractament de les malalties dels infants i dels preadolescents.

Hematologia

És

Regne de les Moneres

Són procariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, on no es diferencien els teixits. Tenen una nutrició autòtrofa o heteròtrofa, reproducció asexual i viuen en l'aire, l'aigua i l'interior d'organismes. Mesuren d'1 a 10 µm. Tenen el material genètic dispers pel citoplasma i tenen ribosomes. La majoria tenen una paret cel·lular composta de mureïna. Realitzen moltes reaccions químiques i metabòlicament són més diverses que les eucariotes; aquesta és la causa de la seva expansió.

Arqueobacteris

Viuen en ambients extrems, per això es considera que són anteriors als eubacteris. La paret cel·lular no té mureïna i els lípids de la membrana estan formats per àcids grassos.

• Halòfits: viuen en ambients saturats

Bioelements: Àtoms presents a la matèria viva. Primaris (96%): C, H, O, N, P; Secundaris (3,9%): Ca, Na, K... Oligoelements (0,1%): Fe. Els bioelements s’uneixen formant les biomolècules: Inorgàniques:

• Aigua
• Sals minerals
• Alguns gasos (CO₂)

Orgàniques:

• Glúcids
• Lípids
• Proteïnes
• Àcids nucleïcs

H i O: són importants perquè donen com a resultat l’aigua (H₂O), que és necessària per viure. Carboni: 4 enllaços. La resta dels elements del nostre cos hi són en quantitats molt reduïdes. Tot i la petita proporció d’aquests elements, sense ells no podríem viure: Sense ferro no hi ha l’hemoglobina de la nostra sang. Sense seleni no hi ha fetge. El sofre és el component del cabell i les ungles. Potassi: els impulsos nerviosos. A més de...

Traducció (síntesi de proteïnes)

Traducció (síntesi de proteïnes): Perquè es doni aquest procés es necessiten tres substàncies i un orgànul:

• 1. ARNm (àcid ribonucleic missatger): porta la informació genètica de l'ADN codificada en triplets de bases, segons el codi genètic.
• 2. ARNt (àcid ribonucleic de transferència): va a buscar i transporta fins a l'ARNm cada aminoàcid corresponent a cada codó del missatger.
• 3. Aminoàcids: els monòmers que s'uneixen per formar la cadena polipeptídica.
• Orgànul — Ribosoma: és l'orgànul que decodifica els codons de l'ARNm. És el ribosoma que dona l'ordre perquè arribin els diferents ARNt amb els aminoàcids units.

Procés de la traducció

Procés:

1. El ribosoma se situa damunt de l'ARNm.
2. L'ARNt