Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Tipus de Malalties

La malaltia és l'estat de salut en què es troba una persona quan s'altera l'estat físic, mental o social.

Classificació de les Malalties

• Malalties Físiques: Són les produïdes per una lesió, infecció o processos degeneratius de l'organisme.
• Malalties Infeccioses: Són les causades per algun agent patogen invasor de l'organisme.
• Malalties No Infeccioses: Són degudes a altres causes.
• Malalties Mentals: Són les provocades per un mal funcionament del cervell, que produeix una disminució de la capacitat mental o alguna alteració en la conducta.
• Malalties Socials: Són les ocasionades per l'existència d'un entorn social amb grans mancances econòmiques o educatives i, per tant, l'individu resulta hostil a la resta.

Agents

Coenzims: Cofactors Essencials en la Catàlisi Enzimàtica

Els coenzims són cofactors orgànics que s'uneixen als apoenzims mitjançant enllaços febles. Actuen com a donadors o acceptors de grups químics, comportant-se funcionalment com si fossin substrats.

• Molts coenzims deriven de vitamines.
• No són específics d'un sol apoenzim.

Coenzims de Transferència

Són els coenzims encarregats de transportar radicals o grups funcionals:

• ATP (Adenosintrifosfat): Transporta grups fosfat (àcid fosfòric).
• Acetil-CoA: Transporta grups acetil (-CO-CH₃).

Les Vitamines

Les vitamines són molècules orgàniques essencials que es necessiten en petites quantitats per al correcte funcionament metabòlic.

Característiques Generals de les Vitamines

• Químicament,

Immunitat Específica

Immunitat específica: és la resposta que primer reconeix l'antigen i després l'elimina.

Antígens: substància capaç de desencadenar una resposta immune.

Resposta Cel·lular i Humoral

A la immunitat específica intervenen dues respostes:

• Resposta cel·lular: Actuen cèl·lules (limfòcits T i B).
  • Limfòcits B: produeixen anticossos.
  • Limfòcits T: controlen la resposta de tres maneres:
    • T col·laboradors o helpers: estimulen la producció d'anticossos (Ac).
    • T citotòxics: destrueixen cèl·lules infectades amb antígens (Ag) a la membrana cel·lular.
    • T supressors: són reguladors.
• Resposta humoral: Són proteïnes del tipus immunoglobulines o anticossos, produïts per limfòcits B que han reconegut l'antigen. Els produeixen els

Defenses del Cos Humà

Les possibilitats de defensa s'agrupen en dos tipus:

1. Defensa Inespecífica

   Consisteix en el rebuig no selectiu dels organismes patògens. Les defenses inespecífiques més importants són:

   • Pell i mucoses (aparell digestiu, urinari o respiratori).
   • Inflamacions.
   • Proteïnes del plasma anomenades sistema del complement, que destrueixen bacteris.
   • Cèl·lules assassines (un tipus de limfòcits) que ataquen cèl·lules canceroses.

2. Defensa Específica

   Capacitat de l'organisme per actuar de manera específica davant d'una substància capaç d'escapar-se de les defenses inespecífiques i penetrar al seu interior. Un organisme pot distingir entre les proteïnes pròpies i les estranyes i actuar contra les últimes. Les substàncies estranyes

Factors biòtics: relacions intraespecífiques

Les relacions intraespecífiques són les que s'estableixen entre individus de la mateixa espècie.

Poblacions familiars

Entre les poblacions familiars, els individus es mantenen units per raons de parentiu. Tenen com a finalitat la reproducció i la cura de la descendència.

• Patriarcals, formades pel mascle i les cries.
• Matriarcals, formades per la femella i les cries.
• Filials, formades tan sols per les cries, abandonades pels seus pares.
• Parentals, constituïdes pel mascle, la femella i les cries.

Poblacions colonials

En les poblacions colonials la unió entre els membres de la colònia és tan íntima que hi ha una continuïtat física entre els individus, de manera que no se sap pràcticament on acaba...

Clon

És un conjunt de cèl·lules o individus genèticament idèntics, que s'obtenen d'una cèl·lula.

Cèl·lula Mare

Són cèl·lules capaces de reproduir-se i produir altres cèl·lules. N'hi ha de dos tipus:

• Totipotencials: Capaces de generar qualsevol tipus de cèl·lules de l'organisme.
• Diferenciades: No són capaces de generar qualsevol tipus de teixit, sinó que tenen una capacitat de diferenciació limitada.

Telòmer

És una repetició de seqüències d'ADN al final del cromosoma que, quan es copia, es perd un tros.

Bioètica

Aplicació de l'ètica a les ciències de la vida. Exemples: mort digna, eutanàsia.

Lleis de Mendel

1. Primera Llei o Principi d'Uniformitat: La primera generació filial és uniforme i presenta el caràcter d'un dels parentals.

Glúcids

Classificació

Els glúcids són macromolècules formades per C, H i O, i són els compostos més abundants a la biosfera. S'obtenen de l'energia necessària i tenen funcions estructurals. En les cèl·lules es catabolitzen i es classifiquen en:

• Monosacàrids: No es poden descompondre per hidròlisi. Són sòlids, de color blanc, gust dolç, solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars. Tenen tendència a cedir electrons quan es combinen amb altres substàncies.
  • Aldoses: Monosacàrids amb un grup funcional aldehid.
  • Cetoses: Monosacàrids amb un grup funcional cetona.
• Òsids: Glúcids que per hidròlisi donen monosacàrids.
  • Holòsids: Glúcids que per hidròlisi donen més d'un monosacàrid. Segons el nombre de molècules, poden

Mètodes Anticonceptius i Planificació Familiar

Tipus de Mètodes Anticonceptius

• De Barrera: preservatiu masculí, diafragma, preservatiu femení.
• Hormonals: Píndola anticonceptiva, implant hormonal, parxes hormonals, anells vaginals, píndola de l'endemà (anticoncepció d'emergència).
• Altres: DIU (Dispositiu Intrauterí), espermicides (crema, gel o escuma).
• Mètodes quirúrgics (definitius): Lligadura de trompes, vasectomia.

Mètodes No Recomanables (Baixa Fiabilitat)

Aquests mètodes presenten un risc d'embaràs significativament més alt:

• Mètode Ogino (o del calendari): Càlcul aproximat del període fèrtil.
  • Període fèrtil: +6 a +7 dies
  • Ovulació: +10 dies
  • Següent regla: +24 dies
• Temperatura basal.
• Coit interromput o marxa enrere.

Mites i Falses

Breu història del cervell

El cervell fa possible tot allò que podem fer, pensar o experimentar. És un òrgan molt complex i difícil d’estudiar. Els humans saben des de fa poc que el cervell controla la conducta (per exemple, la momificació de Tutankamon). Abans es pensava que el centre de les emocions estava en el cor, i alguns grecs opinaven que algunes capacitats mentals estaven en el cor.

El metge F. Gall (s. XIX, alemany) va inventar la frenologia: la forma del crani pot revelar les nostres qualitats mentals i la personalitat. Va ser ell qui va dir que diferents regions del cervell tenen funcions específiques. En el s. XX, Ramón y Cajal ja va demostrar un gran interès pel cervell, i va dir que calia fer gimnàstica mental per mantenir...

Els Heterolípids i la seva Estructura

Els heterolípids són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una altra molècula. Són les principals molècules constitutives de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques (lípids de membrana). Tenen un comportament amfipàtic (dipolar): quan entren en contacte amb l'aigua, es forma una bicapa on la part hidròfila queda cap a l'exterior i la part hidròfoba cap a l'interior.

Fosfoglicèrids

Estan formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un aminoalcohol. Són molècules abundants a la membrana plasmàtica. Alguns exemples destacats són:

• Cefalina: abundant al cervell i al reticle endoplasmàtic (membranes).
• Lecitina: abundant al fetge, al cervell i al rovell