Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Nutrició: nutrients, necessitats energètiques i dieta saludable

BiologiaActualitzat el 2,74 KB

Nutrició i Alimentació

Nutrició: L'organisme obté la matèria i l'energia necessàries per elaborar la pròpia matèria i dur a terme les funcions vitals. És un procés involuntari i inconscient.

Alimentació: Un procés voluntari i conscient. Ingerim els aliments per obtenir energia i matèria.

Nutrients

Els nutrients poden ser inorgànics i orgànics:

Nutrients Inorgànics

  • Aigua: El component més abundant dels éssers vius.
  • Sals minerals: Nutrients formats per elements no metàl·lics units a elements metàl·lics. S'incorporen al cos mitjançant els aliments i la majoria tenen funcions reguladores.

Nutrients Orgànics

  • Glúcids: Aporten energia de forma immediata a l'organisme. Els més senzills tenen gust dolç (glucosa, sacarosa...). Els més
...
Continua llegint "Nutrició: nutrients, necessitats energètiques i dieta saludable" »

La taxonomia linneana: rangs, nomenclatura binomial i classificació dels éssers vius

BiologiaActualitzat el 4,85 KB

la taxonomia linneana és 1 mètode d classificació dels éssers vius, originalment dissenyat per (i anomenat en honor d) carl von linné, tot i q ha canviat considerablement des del seu temps. La principal innovació d linné, q encara és l'aspecte + important d'aquest sistema, és l'ús generalitzat d la nomenclatura binomial, la combinació d'1 nom genèric i 1 únic epítet específic per a identificar d manera única cada espècie d'organisme. Per exemple, l'espècie humana és identificada d manera única pel binomi homo sapiens. Cap altre espècie d'organisme no pot dur aquest binomi. Abans d la taxonomia linneana, els animals eren classificats 2ºs el seu mode d locomoció.
totes les espècies són classificades en 1a jerarquia amb

...
Continua llegint "La taxonomia linneana: rangs, nomenclatura binomial i classificació dels éssers vius" »

Monosacàrids i disacàrids: classificació, propietats i enllaç O-glicosídic

BiologiaActualitzat el 2,65 KB

MONOACÀRIDS: glucids formats per una cadena de Polihidro. o Polihi. Tene de 3 a 7 àtoms i s'anomenen afegint la terminacio -OSA. Propietats físicas:Cristalins,blancs,dolç,hidrosolubles.Propietatsquimiques:S'oxiden,Capasitat de redur el Fehling, Capasitat d'aminar-se.TRIOSES: G. format per 3 C. Dues tipus: aldehic, gliceraldehic i cetosa, dihidroxiacetona. abuntants a l'interior de la cèlula. tenen 2 esteroisomes. Fanl'efecte de Enantiomorfes(cadascun dels esteriosomes es imatge especular de l'altre). TETROSES: G formats per 4 àtoms de C. Hi han 2: aldeihc, Eritrosa i Treosa i cetona, Eritrulosa. Totes poden ser D i L i son estereoisomes entre si. PENTOSES: Monos. de 5 atoms de C. Aldeihc: D-Ribosa (arn) i D2-deshoxiribosa(adn).Cetona:...

Continua llegint "Monosacàrids i disacàrids: classificació, propietats i enllaç O-glicosídic" »

Tipus de trasplantament: autotrasplantament, isotrasplantament, al·lotrasplantament i xenotrasplantament

BiologiaActualitzat el 2,35 KB

 Un trasplantament és el despreniment parcial o l’extirpació d’un teixit o òrgan d’un individu (el donant) i la seva implantació en el mateix cos o en Diferent organisme (el receptor). També es pot dir empelt. Implant: quan S’instal·len pròtesis artificials. Tipus De transplantaments segons la relació genètica entre el donant i el receptor: Autotrasplantament: Es el Teixit reimplantat al propi individu d’una part sana a una altra danyada. El Pacient és, a la vegada, donant i receptor. Ex: pell Isotrasplantament: És el transplantament realitzat entre individus genèticament idèntics (bessons). Al·lotrasplantament:És el transplantament Realitzat entre individus d’una mateixa espècie però̀ amb diferent constitució́
...
Continua llegint "Tipus de trasplantament: autotrasplantament, isotrasplantament, al·lotrasplantament i xenotrasplantament" »

Anabolisme autòtrof i heteròtrof: fotosíntesi i cicle de Calvin

BiologiaActualitzat el 3,59 KB

Anabolisme

L'anabolisme és la síntesi de molècules orgàniques complexes a partir de molècules simples. Té dues etapes successives:

  1. Anabolisme autòtrof: a partir de molècules inorgàniques se sintetitzen molècules orgàniques senzilles. Inclou:
    • Fotosíntesi
    • Quimiosíntesi
  2. Anabolisme heteròtrof: a partir de molècules orgàniques senzilles se sintetitzen molècules orgàniques complexes.

Anabolisme autòtrof: Fotosíntesi

La fotosíntesi suposa la conversió d'energia lluminosa en energia química estable.

Llum → ATP → molècules orgàniques simples

Tipus de fotosíntesi

  • Oxigènica: el donador d'electrons és l'aigua.
  • Anoxigènica: el donador d'electrons és l'H2S.

Fotosíntesi oxigènica

Les plantes i les algues la fan als cloroplasts. Té...

Continua llegint "Anabolisme autòtrof i heteròtrof: fotosíntesi i cicle de Calvin" »

La meiosi: etapes, fases i importància biològica

BiologiaActualitzat el 3,63 KB

La Meiosi: Divisió Cel·lular Clau per a la Reproducció Sexual

La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular fonamental que permet l'obtenció, a partir de cèl·lules diploides (2n), de cèl·lules haploides (n) amb diferents combinacions de gens. Aquesta no és una simple divisió cel·lular, sinó que està directament relacionada amb la sexualitat, la supervivència i l'evolució de l'espècie.

Objectiu de la Meiosi

L'objectiu principal de la meiosi és la reducció del nombre de cromosomes a la meitat i l'establiment de reestructuracions en els cromosomes homòlegs mitjançant intercanvis de material genètic.

Etapes de la Meiosi

La meiosi consta de dues divisions successives de la cèl·lula amb una única replicació de l'ADN (meiosi...

Continua llegint "La meiosi: etapes, fases i importància biològica" »

Orgànuls cel·lulars: estructura, funció i metabolisme essencial

BiologiaActualitzat el 10,97 KB

Citosol: Medi Aquós Cel·lular

El citosol és el medi aquós del citoplasma en el qual es troben immersos els orgànuls cel·lulars. S'observa amb microscopi òptic i electrònic. En el microscopi òptic, es presenta com una substància homogènia, mentre que en l'electrònic s'observen diferències en el citosol que envolta el nucli respecte al que envolta l'aparell de Golgi. La seva composició química és molt complexa; és una dispersió col·loïdal amb sucres, àcids grassos, aminoàcids, pèptids i vitamines, que tenen propietats físiques de gel i presenta viscositat.

Funcions del Citosol

La majoria de les funcions estan relacionades amb el metabolisme intermediari:

  1. Actua de magatzem de molècules energètiques i estructurals.
  2. És el lloc
...
Continua llegint "Orgànuls cel·lulars: estructura, funció i metabolisme essencial" »

Bases de Bioquímica: Cromosomes, Enzims i Metabolisme Cel·lular

Biologia6,58 KB

El cromosoma metafàsic

El cromosoma metafàsic té dues cromàtides, mentre que l'anafàsic en té una. El metafàsic té un nivell màxim de condensació (telòmers, cromàtides, cinetocòr, centròmer).

La recombinació genètica

Es duu a terme a la profase 1 de la meiosi. Consisteix en l'intercanvi de segments de material genètic entre cromàtides germanes, donant lloc a noves combinacions d'al·lels diferents. És una font enorme de variabilitat genètica que permet a la descendència enfrontar canvis de l'evolució.

Catabolisme i Anabolisme

Catabolisme

Conjunt de reaccions que degraden molècules en altres més simples i alliberen energia. L'energia emmagatzemada en els enllaços de les molècules i els lípids s'alliberen en vies catabòliques...

Continua llegint "Bases de Bioquímica: Cromosomes, Enzims i Metabolisme Cel·lular" »

Respiració cel·lular i catabolisme dels lípids: cadena respiratòria i β-oxidació

Biologia4,51 KB

2.1.3 El transport d'electrons en la cadena respiratòria

El balanç energètic de la glicòlisi i del cicle de Krebs és bastant reduït pel que fa a molècules energètiques formades (2 ATP + 2 GTP), però en aquestes dues fases del catabolisme s'han reduït unes quantes molècules de coenzims com ara el NAD+ i el FAD, que s'han convertit en NADH + H+ i FADH2.

L'anomenat transport d'electrons en la cadena respiratòria és la segona i darrera etapa de la respiració. Té com a finalitat l'oxidació dels coenzims reduïts (NADH + H+ i FADH2) i consisteix en una cadena de molècules orgàniques que es redueixen i s'oxiden a mesura que es transfereixen les unes a les altres els protons i els electrons procedents del NADH i del FADH2.

La cadena...

Continua llegint "Respiració cel·lular i catabolisme dels lípids: cadena respiratòria i β-oxidació" »

Guia de Microbiologia Clínica: Marcadors Fenotípics, Tècniques Moleculars i Patògens Nosocomials

Biologia7,56 KB

Marcadors fenotípics i tècniques de comparació de genomes

Marcadors fenotípics:

  • Biotip (BQ)
  • Serotip (antígens)
  • Fagotip (lisi bacteriana per diferents fags)
  • Antibiotip (sensibilitat antibiòtica)
  • MLEE (isoenzims)

Tècniques per comparar genomes:

  • Restricció/hibridació: RFLP o ribotipat
  • Anàlisi de l'ADN ribosòmic: PFGE
  • Anàlisi de l'ADN amplificat: PCR
  • Anàlisi de l'ADN per seqüenciació: MLST o SBT

Bacteris nosocomials

  • Enterobacteris: productors de carbapenemases
  • Staphylococcus aureus: resistent a meticil·lina (SARM)
  • Klebsiella pneumoniae: resistent a beta-lactàmics
  • Acinetobacter baumannii: multirresistent
  • Pseudomonas aeruginosa: resistent a carbapenems i beta-lactàmics
  • Enterococcus sp.: resistent a glucopèptids (vancomicina)

Virus i fongs nosocomials

Virus

...
Continua llegint "Guia de Microbiologia Clínica: Marcadors Fenotípics, Tècniques Moleculars i Patògens Nosocomials" »