Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Concepte de salut i tipus de malalties

La malaltia és una alteració de l'estat de salut de forma transitòria o permanent.

• Malalties genètiques: són degudes a alteracions en el genoma.
• Malalties congènites: són aquelles en què s'ha produït un trastorn durant el desenvolupament embrionari o el part.

Defensa contra les infeccions

L'organisme es defensa de les infeccions per mitjà de dos mecanismes:

• Inespecífics: defensen el cos davant de qualsevol infecció.
• Específics: defensen davant d'un microorganisme concret, el qual identifiquen per posteriorment elaborar una estratègia de defensa adient.

El paper de les vacunes

Les vacunes tenen l'objectiu d'immunitzar les persones contra una sèrie de microorganismes patògens. Per aconseguir-ho, s'...

Unions cel·lulars

Unions hermètiques, estretes, oclusives o zònula occludens: típiques de les cèl·lules epitelials. Funció: unir cèl·lules epitelials, mantenir la polaritat i formar una barrera impermeable a macromolècules (cavitats corporals), amb transport transcel·lular i permeabilitat variable a minimolècules (segons l'epiteli) mitjançant transport paracel·lular. Contingut: ocludines i claudines (modificables transitòriament) i possiblement actina.

Unions adherents o ancorants

• Associades a l'actina (zònula):
  • Cèl·lula-cèl·lula (cadherines): bandes d'adhesió i desmosomes en banda.
  • Cèl·lula-matriu (integrines): plaques d'adhesió o contactes focals.
• Associades a filaments intermedis (màcula):
  • Cèl·lula-cèl·lula: desmosomes.

Homeòstasi cel·lular

Homeòstasi: propietat dels sers vius de mantenir constant el medi intern (eq. intern).

Plàsmes: 99% clorur sòdic i altres compostos, i 0,1% molt importants en el cos.

Funció estructural de l'aigua: volum i forma de les cèl·lules sense membrana rígida, constant gràcies a la pressió de l'aigua interna.

Què succeeix quan una cèl·lula es bàsica o es torna hipotònica?

Quan el medi es torna hipotònic (menys grau de salinitat que la cèl·lula), la cèl·lula captaria més aigua per compensar la diferència de pressió (turgència), i la cèl·lula s'infla.

Mesura del pH

Es mesura la concentració d'ions H⁺. pH 7 bàsic, pH 7 neutre, pH <7 àcid. Fórmula: pH = -lg[H⁺].

Efecte tampó

Permet mantenir la concentració...

El Sistema Endomembranós i els Orgànuls Cel·lulars

El Reticle Endoplasmàtic (RE)

El reticle endoplasmàtic (RE) és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats o cisternes i sàculs globosos o vesícules. Constitueix un únic compartiment amb un espai intern que rep el nom de lumen. Se'n distingeixen dos tipus principals:

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

Presenta ribosomes a la seva cara externa (anomenada cara citoplasmàtica) i està format per cisternes comunicades entre si. Presenta vesícules de transport i es comunica amb el REL i amb l'espai intermembranal de l'embolcall nuclear. Les seves membranes són més primes que les plasmàtiques i disposen de proteïnes encarregades de fixar els ribosomes.

Funció bàsica:

Què són les proteïnes i els aminoàcids?

Una proteïna és un polímer d'aminoàcids. Aquests són compostos orgànics de baix pes molecular que es caracteritzen pel fet de tenir un grup carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH₂). Els aminoàcids que constitueixen les proteïnes són aminoàcids primaris que presenten ambdós grups units al mateix carboni alfa (carboni α). Aquells que l'organisme no pot sintetitzar per si mateix s'anomenen aminoàcids essencials.

Propietats dels aminoàcids

Propietats físiques

Són compostos sòlids, cristal·lins, amb un punt de fusió elevat i solubles en aigua (H₂O). Com que presenten el carboni alfa asimètric, tenen activitat òptica: si desvien el pla de la llum polaritzada cap a la dreta s'anomenen...

-Microorganismes: éssers vius de mida molt petita, visibles només amb microscopi.

-Característiques: es multipliquen ràpidament; es troben a qualsevol medi ambient; són responsables de malalties.

-Paràsit: animal molt petit que estableix relació amb un hoste i obté els elements necessaris per viure, podent provocar una malaltia infecciosa o la mort.

Condicions necessàries per al desenvolupament microbià

-Els microorganismes contaminen el lloc on es troben.

-Factors que regulen el creixement: O₂; pH neutre; temperatura de 25 ºC a 38 ºC; humitat; nutrients.

Tipus de microorganismes

Virus: acel·lulars. Es fan a la matèria orgànica i es reprodueixen parasitant les cèl·lules. Es transmeten per l'aire, els aliments, etc.

Bacteris: unicel·lulars...

Anèmies normocítiques

1.- Anèmia aplàstica i pancitopènia: destrucció de cèl·lules pluripotents. Pot ser congènita (Fanconi), hereditària (estat d'inestabilitat, mutació de gen de codi de reparació de l'ADN) o adquirida (autoimmune, hepatitis E, tòxica).

Manifestacions clíniques: moltes infeccions.

Dades de laboratori: sang perifèrica lleugera macrocitosi, reticulòcits, granulòcits i plaquetes disminuïts.

Tractament: transfusions, trasplantament de medul·la òssia, andrògens, separació de l'agent etiològic.

Mieloptísica: infiltració de la medul·la òssia per processos neoplàsics, leucèmies, granulomes, dipòsits subsàncies (malaltia de Niemann-Pick, Gaucher), fibrosi.

Dismielopoètica: maduració alterada de les tres estirps...

Definició i manifestacions clíniques

L'anèmia es defineix com la disminució de la concentració d'hemoglobina (Hb) a la sang, acompanyada generalment d'una disminució de l'hematòcrit (HCT) i del recompte de glòbuls vermells o eritròcits (RBC).

Les manifestacions clíniques deriven dels mecanismes per contrarestar el dèficit d'oxigenació tissular:

• Mecanisme intraeritrocitari: Disminució de l'afinitat de la Hb per l'oxigen (O₂) i augment de l'alliberament d'O₂ als teixits.
• Mecanismes extraeritrocitaris:
  1. Estímul de l'eritropoesi: Augment de la secreció d'eritropoetina (EPO).
  2. Redistribució sanguínia: Taquicàrdia, vasodilatació perifèrica i dilatació cardíaca.

Classificació de les anèmies

Segons l'origen de l'anèmia

• Centrals: Originades

El cor

S'encarrega d'impulsar i bombejar la sang per tot el cos.

Septe: paret central que divideix el cor en dret i esquerre perquè no es mescli la sang.

Components: vena cava, aurícula dreta, vàlvula sigmoide, vàlvula tricúspide, ventricle dret, artèria aorta, artèria pulmonar, venes pulmonars, aurícula esquerra, vàlvula mitral i ventricle esquerre.

Vasos sanguinis

Artèries: vasos que condueixen la sang des del cor cap a la resta d'òrgans i teixits. Tenen un teixit muscular llis, per això es contrauen. Les artèries transporten la sang amb major pressió, que es nota en els batecs.

Capil·lars: vasos microscòpics, principals i més prims, que arriben a totes les cèl·lules. Tenen una paret molt prima que permet l'intercanvi de gasos...

Interaccions biòtiques i relacions tròfiques

Relacions intraespecífiques

Són les relacions que es produeixen entre individus de la mateixa espècie. Poden ser:

• Colònia: agrupa organismes originats per reproducció asexual a partir d'un progenitor comú.
• Família: agrupa els progenitors i la descendència, amb l'objectiu de la procreació, l'alimentació i la cura de les cries.
• Societat: individus que presenten diferències anatòmiques, relacionades jeràrquicament amb la defensa, la cerca d'aliments i la reproducció.

També hi ha associacions gregàries, en què els individus viuen junts durant un període de temps per traslladar-se i ajudar-se mútuament.

Relacions interespecífiques

Són les relacions que s'estableixen entre organismes d'espècies...