Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

La Biotecnologia

La biotecnologia és la utilització d'organismes vius, o parts d'aquests organismes, per obtenir o modificar productes, millorar plantes o animals, o desenvolupar microorganismes per a objectius específics.

L'Enginyeria Genètica

L'enginyeria genètica és una part de la biotecnologia que es basa en la manipulació i transferència d'ADN d'un organisme a un altre per crear varietats noves, corregir defectes genètics o fabricar molts compostos.

Procés de clonació d'ADN:

1. Obtenció d'un clon d'ADN.
2. S'uneix a altres molècules petites d'ADN anomenades vectors de clonació, per formar un ADN híbrid o ADN recombinant. L'organisme format s'anomena transgènic.
3. Els vectors de clonació s'introdueixen a la cèl·lula hoste i es multipliquen

Les Espècies i l'Evolució Biològica

Una espècie és un conjunt d’individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils. L’origen de les espècies s’ha explicat tradicionalment mitjançant dues vies principals: la creació directa (creacionisme) i l’evolució biològica.

Què és l'Evolució Biològica?

L’evolució biològica es defineix com el procés de transformació d’unes espècies en d’altres, manifestat en els seus fenotips.

El Fixisme i el Creacionisme

El fixisme és la teoria que defensava que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps. El creacionisme, per la seva banda, atribuïa l’origen de cadascuna de les espècies a un acte creador específic.

Pioners de la Biologia i la Paleontologia

Carl

Cèl·lula Procariota

1. Característiques

La cèl·lula procariota és aquella on no es pot distingir un nucli diferenciat i són més petites que les cèl·lules eucariotes.

2. Eubacteris

1. Bacteris

Els bacteris són organismes procariotes, unicel·lulars, que es reprodueixen per escissió i molt diversos des del punt de vista metabòlic. La majoria són heteròtrofs, alguns autòtrofs, molts aerobis, altres aerobis estrictes i alguns anaerobis facultatius.

Grandària i Forma

Mida molt variable. Forma esfèrica o cilíndrica.

• Cocs: cèl·lules petites esfèriques.
• Bacils: cèl·lules en forma de bastó. Alguns units a fileres.
• Vibrions: Forma de coma.
• Espirils: forma d'espiral rígida.
• Espiroquetes: Forma d'espiral però més llargues i primes.

Estructura

1. Paret

Teoria cel·lular

La cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius. La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes. Les cèl·lules només poden sorgir a partir d'una altra. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.

Concepte de cèl·lula

La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i DNA, i fa les tres funcions vitals.

Nombre d'augments = mida aparent / mida real.

Estructura i composició de la membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica és una prima làmina de 75 Å que envolta la cèl·lula i la separa del medi extern. Pot variar la seva forma permetent moviments i desplaçaments de la cèl·lula. La seva estructura és igual en totes...

Propietats dels Aminoàcids

En dissolució aquosa, tenen comportament amfòter: es comporten alhora com a àcids i com a bases segons el pH. El grup carboxil allibera protons, comportant-se com un àcid, i el grup amino capta protons, comportant-se com una base. S'origina una forma dipolar iònica anomenada zwitterió.

• Els aminoàcids tenen efecte tampó, és a dir, mantenen constant el pH del medi.
• Tot aminoàcid pot equilibrar les seves càrregues positives i negatives de forma que la seva càrrega neta sigui zero. Això passa en un pH concret, diferent per a cada aminoàcid. Aquest valor s'anomena punt isoelèctric (pI): valor del pH en què la càrrega elèctrica és zero.

Classificació dels Aminoàcids

Segons la seva polaritat:

• Apolars (hidrofòbics)

Genètica

Genètica clàssica o mendeliana

A partir d’un estudi, es prova d’esbrinar quines lleis regeixen l’herència dels caràcters, quin o quins gens els controlen, en quin cromosoma es troben aquests gens i si depenen o no del sexe de l’individu.

Genètica molecular

S’encarrega d’analitzar a nivell molecular tot el que està relacionat amb l’ADN: la seva composició, l’organització, etc. D’aquesta manera, s’ha pogut esbrinar la seqüència de nucleòtids dels gens, detectar seqüències reguladores i proteïnes.

Conceptes bàsics

• Gen: Segment d’ADN que conté la informació per a la síntesi d’una proteïna.
• Locus/loci (pl.): La situació que té un gen en un cromosoma.
• Al·lel: Cada una de les possibles variacions en

L'Aparell Locomotor: Ossos, Articulacions i Músculs

L'Aparell Locomotor és el conjunt d'òrgans que permeten el moviment del cos i el de les seves parts per separat. Està compost per tres elements principals:

• Ossos
• Articulacions
• Músculs

Tipus d'Ossos

Ossos Llargs: Estructura i Creixement

Són ossos amb forma de bastó, com molts dels que trobem a les extremitats. Es divideixen en tres parts:

1. Una diàfisi, la part central i de forma més o menys cilíndrica.
2. Dues epífisis, situades als extrems i de forma irregular.
3. Dues metàfisis, que es troben entre la diàfisi i l'epífisi dels ossos en creixement. És una zona cartilaginosa per on creix l'os en longitud.

Ossos Plans: Protecció i Suport

Tenen dues dimensions més grans que la tercera, de manera...

Especialitzacions de la Membrana Cel·lular

La membrana cel·lular presenta diverses especialitzacions que augmenten la seva superfície global i la polaritzen, permetent la descripció d'una cara apical orientada cap a la llum.

1. Microvellositats i Glicocalix

• Les microvellositats són prolongacions digitiformes molt abundants que augmenten significativament la superfície disponible per a l'intercanvi.
• Estan suportades internament per microfilaments d'actina.
• El glicocalix és una capa de carbohidrats associada a la membrana plasmàtica, sovint present a la superfície de les microvellositats.

2. Esterocilis

• Són expancions immòbils, primes i més llargues que les microvellositats.
• També estan reconegudes interiorment per microfilaments d'actina.

La Cèl·lula: Teoria Cel·lular

Hooke, al segle XVI, introdueix el concepte de cèl·lula. Schleiden i Schwann descriuen que tant plantes com animals estan constituïts per cèl·lules. Virchow afirma que totes les cèl·lules deriven d'una altra cèl·lula.

La cèl·lula és la unitat funcional, estructural i genètica dels éssers vius. La seva capacitat de relacionar-se amb el medi, la nutrició (ATP) i la divisió (mitosi) són el resultat de l'expressió dels nostres gens.

Els fòssils cel·lulars més antics tenen 3500 x 10⁶ anys.

Característiques Comunes de les Cèl·lules

Les cèl·lules eucariotes i procariotes inclouen:

• Embolcall: la membrana cel·lular que separa el contingut interior de l'exterior, aïllant-lo i, alhora, comunicant-