Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Relació: Motilitat i Quimiotaxi

Moviment cap a atraients químics o nutrients (quimiotaxi+) i allunyament davant compostos nocius (quimiotaxi -). Presència de quimioreceptors a l’espai periplasmàtic o membrana plasmàtica.

Espores Bacterianes

Estructura latent de gran resistència a l’estrès ambiental. Poden ser viables fins a 100.000 anys. Reducció del metabolisme i formació de coberta protectora al voltant del DNA (endòspora). Quan s’allibera l’endòspora de la resta de la cèl·lula s’anomena exòspora. Germinen quan les condicions són òptimes.

Reproducció Bacteriana

Bipartició o fissió binària, fases del creixement, parasexualitat:

• Intercanvi d’informació genètica amb altres bacteris de la mateixa o diferent espècie.

Tipus de Gradient Cel·lular

• Gradient de concentració química: Quan hi ha una diferència de concentració de substàncies.
• Gradient elèctric: Quan hi ha una diferència de càrregues elèctriques.
• Gradient electroquímic: Diferència de concentració i de càrregues al mateix temps.

Transport a Través de la Membrana Plasmàtica

Canals Iònics

Els canals presenten un orifici d'entrada que sol estar tancat. Se'n pot regular l'obertura per voltatge o per lligand, que s'uneixen al receptor de la proteïna de canal. En els dos casos, es provoca en la proteïna una transformació estructural que indueix l'obertura del canal.

Aquaporines: Transport d'Aigua

Les aquaporines permeten el trànsit de l'aigua, així, les cèl·lules poden controlar l'entrada...

Estructura Primària

L'estructura primària és la seqüència lineal d'aminoàcids de la proteïna. Ens indica quins aminoàcids composen la cadena polipeptídica i l'ordre en què aquests aminoàcids es troben. La funció d'una proteïna depèn de la seva seqüència i de la forma que aquesta adopti.

Estructura Secundària

L'estructura secundària és la disposició de la seqüència d'aminoàcids en l'espai. Els aminoàcids, tal com van sent enllaçats durant la síntesi de proteïnes i gràcies a la capacitat de gir dels seus enllaços, adquireixen una disposició espacial estable, l'estructura secundària.

Existeixen dos tipus d'estructura secundària:

• La conformació beta o làmina beta.
• L'hèlix alfa.

Estructura Terciària

L'estructura terciària...

Funcions de l’aigua en els éssers vius

• Funció dissolvent i de transport de substàncies.
• Funció bioquímica.
• Funció estructural (turgència de les cèl·lules, hidroesquelet, etc.).
• Funció amortidora.
• Funció termoreguladora (suor, etc.).
• Funció mecànica amortidora. Exemple: bossa líquid sinovial entre els ossos de les articulacions.
• Funció bioquímica. L’aigua intervé en moltes reaccions químiques. Exemple: hidròlisi (ruptura d’enllaços amb la intervenció de l’aigua), fotosíntesi, etc.

Les sals minerals

• Es poden trobar en els éssers vius de tres formes:
  • Precipitades.
  • Dissoltes.
  • Associades a substàncies orgàniques.

Precipitades

• Constitueixen estructures sòlides, insolubles, amb funció esquelètica.
• Exemples: el carbonat càlcic

Vida: C, H, O, N, H₂O aigua i C carboni, que representen el 98% del nostre organisme. L'aigua és un bon dissolvent (per fer reaccions químiques) i l'estructura del carboni fa possible la formació de molècules essencials: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. El nostre cos conté quantitats reduïdes d'altres elements com el ferro (hemoglobina), el seleni (essencial per al funcionament del fetge), el sofre (cabells i ungles) i el potassi (important per als impulsos nerviosos).

L'energia per a la vida prové de reaccions químiques de matèria orgànica, que s'obté de la fotosíntesi de vegetals, algues i bacteris. Aquest procés s'anomena respiració cel·lular. Els organismes autòtrofs fotosintètics fabriquen matèria orgànica...

Bioelements primaris

La matèria viva no és possible sense aigua. Els elements més abundants no són necessàriament els que formen la vida, sinó aquells que, gràcies a les seves propietats, són capaços de constituir-la.

Propietats

Els bioelements primaris tenen una massa atòmica petita (àtoms petits) i una alta tendència a completar el seu últim orbital.

• Carboni: Té 4 electrons a la perifèria i forma enllaços covalents. Amb l'hidrogen, forma llargues cadenes hidrocarbonades (apolars i insolubles). Pot formar enllaços simples, dobles o triples, i radicals afegits, permetent el replegament d'estructures tridimensionals. Una macromolècula de carboni conté informació.
• Hidrogen: Indispensable per a la matèria orgànica. Les molècules

MICROSCOPIA:

-MICROSCOPI ÒPTIC

Sistema òptic format per dues lents, objectiu i ocular, que fa servir fotons per observar les cèl·lules.

La llum, procedent d’una font d’il·luminació (sol o làmpada), degudament concentrada sobre la preparació amb el condensador, travessa el portaobjectes, la mostra, el medi que l’engloba, el cubreobjectes, i arriba a l’objectiu que augmenta la imatge, després hi ha l’ocular que la torna a augmentar, fins arribar directament a l’ull de l’humà que l’observa.

Les mostres observades han de ser molt fines, de només unes μ de gruix perquè la llum les travessi. Sovint cal tenyir les mostres ja que en talls tan prims no hi ha color.

Es poden veure cèl·lules vives, on l’observació de detalls...

Funcions del Sistema Nerviós

Controla el funcionament del cos, processa la informació de l'exterior i ordena les respostes de l'organisme, des de les més simples a les més complexes.

Divisió del Sistema Nerviós Central

El Sistema Nerviós Central (SNC) es divideix en encèfal i medul·la espinal.

Parts principals de l'encèfal

Les parts principals de l'encèfal són el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

Impuls nerviós

Les neurones generen i difonen els impulsos nerviosos. El sistema nerviós és un sistema electroquímic de comunicació que ens permet pensar, sentir i actuar. L'activitat elèctrica es correspon amb l'impuls nerviós, i l'activitat química cerebral es produeix per la sinapsi de les neurones.

Sinapsi química

És més lenta...

Reproducció

Definició

La reproducció és el procés mitjançant el qual els organismes donen lloc a nous individus de la mateixa espècie, permetent així l'autoperpetuació (evitant l'extinció).

Tipus de Reproducció

Reproducció Sexual

En la reproducció sexual, dos individus amb cèl·lules especialitzades (gàmetes) haploides es fusionen i formen un zigot (diploide) que crea un individu de la mateixa espècie (no idèntic genèticament).

Reproducció Asexual

En la reproducció asexual, un individu dona lloc a un altre (genèticament idèntics). No hi ha cèl·lules reproductores especialitzades, i les noves cèl·lules han de tenir totipotència embrionària.

Tipus de Reproducció Asexual

• Bipartició: Organisme unicel·lular (protozous) es divideix

Duplicació de l'ADN (Replicació)

Abans de reproduir-se mitjançant la divisió cel·lular, una cèl·lula realitza una còpia del seu material genètic. Aquest procés, anomenat duplicació o replicació, consisteix a sintetitzar una còpia idèntica del seu ADN al nucli.

Un gran nombre d’enzims i proteïnes intervenen en aquest procés, assegurant que les cèl·lules filles tinguin la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare.

Com es duplica l'ADN?

La duplicació segueix un procés semiconservador:

1. Les dues cadenes de nucleòtids se separen.
2. Només hi ha una possible unió, que és la de les bases complementàries (Adenina amb Timina, Citosina amb Guanina).
3. Es formen noves cadenes complementàries a partir de la cadena original, que