Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Anatomia del sistema digestiu: de la boca a l'intestí

Biologia2,47 KB

Sistema Digestiu

Boca

A la boca podem trobar diferents elements:

  • Dentadura: Constituïda per diferents peces dentals. La seva funció és la masticació o impedir que les preses surtin de la boca. Les peces dentals tenen diferents funcions:
    • Incisius: tallar (8)
    • Canins: esgarrar (4)
    • Premolars i molars: triturar (20)
  • Glàndules salivals: Submaxil·lars, sublinguals i paròtides.
  • Llengua: Òrgan musculós on es localitzen les papil·les gustatives. Funció de moure, capturar i distribuir l'aliment. A la boca, l'aliment és triturat i ensalivat formant el bol alimentari.

Faringe

Estructura envoltada de músculs ubicada a la part posterior de la boca. La seva funció és la conducció de l'aliment. Òrgan comú als aparells digestiu i respiratori, comunicant...

Continua llegint "Anatomia del sistema digestiu: de la boca a l'intestí" »

Enginyeria Genètica: Aplicacions i Ètica

Biologia2,92 KB

Enginyeria Genètica

L'enginyeria genètica és la ciència biològica que tracta la manipulació i transferència dels gens (ADN) d'un organisme a altres. És necessari tenir moltes còpies de fragments d'ADN per al seu estudi i manipulació (PCR). S'han de tenir en compte les normes universals de l'ètica i la dignitat humana.

Aplicacions de la Biotecnologia

  • Salut: Obtenció de fàrmacs.
  • Agricultura i Ramaderia: Augment de la producció.

Ciències Transgèniques

Introduir el gen a la cèl·lula mitjançant un vector. El gen dins la cèl·lula s'integra a l'ADN. Si això s'ha fet a la cèl·lula ou, quan l'organisme es desenvolupi, totes les seves cèl·lules portaran ADN recombinat. Si l'hem introduït a l'organisme, sintetitzarà una proteïna....

Continua llegint "Enginyeria Genètica: Aplicacions i Ètica" »

Fases del Cicle Cel·lular: Interfase, Mitosi i Meiosi

Biologia3,27 KB

Cicle Cel·lular: Interfase, Mitosi i Meiosi

Un cop acaba el període de creixement d'una cèl·lula, comença el procés de divisió cel·lular, que donarà lloc a dues cèl·lules filles.

Interfase

La interfase és l'estat habitual i actiu en què es troben les cèl·lules. Durant aquesta fase, la cèl·lula desenvolupa la seva activitat, creix i duplica l'ADN per cedir-ne les còpies a les cèl·lules filles. La interfase es divideix en tres etapes:

  • Fase G1: La cèl·lula creix i funciona amb normalitat. No hi ha síntesi d'ADN. Algunes cèl·lules romanen sempre en aquesta fase, anomenada fase G0, com ara les neurones.
  • Fase S: Es produeix la síntesi d'ADN, per tant, la cèl·lula comença a preparar-se per a la divisió. També es dupliquen
...
Continua llegint "Fases del Cicle Cel·lular: Interfase, Mitosi i Meiosi" »

Aparell Reproductor: Gàmetes i Cicle Menstrual

Biologia3,35 KB

Aparell Reproductor Masculí

  • Testicle: Constituïts per túbuls seminífers a les parets dels quals es formen els espermatozoides. Allotjats dins la bossa escrotal (externa, ja que necessiten una temperatura més baixa que la resta del cos).
  • Epidídim: Tub (continuació dels túbuls seminífers) on s'emmagatzemen i maduren els espermatozoides.
  • Conducte deferent: Connecta l'epidídim amb la uretra.
  • Uretra: Conducte de sortida a l'exterior. Connexió de l'aparell excretor i l'aparell reproductor.
  • Penis: Òrgan copulador. Constituït pel gland (dilatació davantera) i prepuci (pell que recobreix el gland).
  • Vesícula seminal: Secreten un fluid amb nutrients.
  • Pròstata: Secreta un líquid alcalí per a neutralitzar el pH a la uretra.
  • Glàndula de Cowper:
...
Continua llegint "Aparell Reproductor: Gàmetes i Cicle Menstrual" »

Evolució Biològica: Lamarckisme, Darwinisme i Hominització

Biologia3,64 KB

Característiques generals

  • Visió antropocèntrica del món.
  • Creença que la Terra té 6000 anys d’antiguitat.
  • Falses evidències de sentit comú.

L’evolucionisme assenyala que les espècies biològiques sofreixen canvis o es transformen al llarg del temps.

Lamarckisme

Segons Lamarck:

  1. Els éssers vius tenen un impuls intern cap a la perfecció i la complexitat.
  2. L’adaptació al medi produeix modificacions morfològiques (“la funció crea l’òrgan”).
  3. Els guanys morfològics individuals passen a les generacions següents, és a dir, els caràcters adquirits s’hereten.

Darwinisme

Les bases de la teoria de Darwin són les següents:

  • L’elevada capacitat reproductora dels éssers vius.
  • La variabilitat de la descendència.
  • L’actuació del procés
...
Continua llegint "Evolució Biològica: Lamarckisme, Darwinisme i Hominització" »

Transcripció en Procariotes i Eucariotes: Etapes i Diferències

Biologia3,01 KB

Mecanisme de la Transcripció en Procariotes

Té lloc al citoplasma. Etapes:

  • Iniciació
  • Elongació
  • Finalització
  • Maduració

Iniciació

Regió promotora: seqüència de nucleòtids que indica el punt d'inici de la transcripció.

La cadena d'ADN que conté aquesta regió serà el filament patró. La RNA-polimerasa es fixa en aquest punt, desenrotlla una volta d'hèlix i comença la polimerització.

Elongació

La RNA-polimerasa sintetitza l'ARN complementari a la cadena d'ADN motlle.

L'elongació consisteix en la incorporació, un a un, dels nucleòtids complementaris.

L'ARN es sintetitza en direcció 5' → 3'. A mesura que l'ARN es va sintetitzant es va desenganxant del seu motlle d'ADN i la doble hèlix es torna a enrotllar.

Finalització

Finalitza quan...

Continua llegint "Transcripció en Procariotes i Eucariotes: Etapes i Diferències" »

Sistema Nerviós Perifèric (SNP): Funcionament i Components

Biologia3,12 KB

Sistema Nerviós Perifèric: Components

2.3.2. SNP: Part del SN

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP) connecta els efectors i receptors amb els centres del Sistema Nerviós Central (SNC). Està format per:

  • Nervis Cranials: 12 parells que sorgeixen de la part ventral de l'encèfal. Connecten amb òrgans del cap, la part superior del tronc i diversos òrgans interns.
  • Nervis Espinals: 31 parells (8 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 6 sacres) que sorgeixen de la medul·la espinal pels espais intervertebrals. Són nervis mixtos, formats per neurones sensitives i motores, que innerven receptors i efectors de diferents zones del cos.
  • Ganglis Raquidis: Ganglis formats per les neurones sensitives de les vies aferents. Les neurones motores, en sortir de la
...
Continua llegint "Sistema Nerviós Perifèric (SNP): Funcionament i Components" »

Coordinació Nerviosa i Hormonal: Impulsos i Fibres

Biologia2,54 KB

Sistemes de Coordinació en Animals

Hi ha dos sistemes encarregats de la funció de relació i coordinació en els animals:

Coordinació Nerviosa

  • Realitzada per impulsos nerviosos de naturalesa electroquímica.
  • La informació es duu a un punt específic de l’organisme.
  • Acció ràpida i precisa, però el seu efecte decreix immediatament.
  • Existència de cèl·lules especialitzades (neurones).

Coordinació Hormonal

  • Realitzada per la producció de substàncies químiques (hormones).
  • La informació arriba a cèl·lules o òrgans determinats (diana).
  • Acció lenta, però el seu efecte dura llargs períodes de temps.
  • Les hormones són produïdes en òrgans especialitzats (glàndules endocrines).

El Sistema Nerviós: Fibres i Impulsos

Fibres Nervioses

Axó + cèl·lula...

Continua llegint "Coordinació Nerviosa i Hormonal: Impulsos i Fibres" »

El Sistema Endocrí: Hormones, Glàndules i Funcions Clau

Biologia2,66 KB

El sistema endocrí: control i coordinació

Aquest sistema s'encarrega de l'autocontrol i la coordinació de l'organisme.

Funcions principals

  • Manteniment de l'homeòstasi i d'un nivell mínim d'estrès.
  • Control del creixement, el desenvolupament sexual i la reproducció de l'organisme.

Característiques generals

Les cèl·lules s'agrupen en glàndules endocrines, que produeixen unes substàncies, les hormones, que aboquen directament a la sang.

  • Hormones: Substàncies químiques produïdes per glàndules, transportades per la sang, que actuen inhibint o activant altres òrgans.
  • Glàndules endocrines: Són les glàndules que sintetitzen i alliberen hormones al medi intern per arribar als òrgans diana.
  • Cèl·lules diana: Són les que tenen receptors específics
...
Continua llegint "El Sistema Endocrí: Hormones, Glàndules i Funcions Clau" »

El Sistema Nerviós i els Sentits: Conceptes Clau de Biologia

Biologia4,98 KB

El Sistema Nerviós i els Sentits: Conceptes Clau

1. El Circuit de la Resposta Nerviosa

El procés de resposta segueix una seqüència clara:

  1. Estímul
  2. Receptor
  3. Coordinador
  4. Elaboració de la resposta
  5. Efector

2. Tipus de Respostes dels Efectors

  • Motora: Els efectors són els músculs, generant moviment.
  • Secretora: Els efectors són les glàndules, produint secrecions.

3. Sentits i Tipus de Receptors

  • Vista: Fotoreceptor
  • Oïda: Mecanoreceptor
  • Gust: Quimioreceptor
  • Olfacte: Quimioreceptor
  • Tacte: Mecanoreceptor
  • Equilibri: Mecanoreceptor

4. Parts de l'Ull i les Seves Funcions

  1. Cristal·lí: Lent ajustable que enfoca la llum.
  2. Pupil·la: Obertura que regula la quantitat de llum que entra a l'ull.
  3. Humor Vitri i Aquós: Substàncies que mantenen la turgència i forma de l'ull.
...
Continua llegint "El Sistema Nerviós i els Sentits: Conceptes Clau de Biologia" »