Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Sistema Digestiu

Boca

A la boca podem trobar diferents elements:

• Dentadura: Constituïda per diferents peces dentals. La seva funció és la masticació o impedir que les preses surtin de la boca. Les peces dentals tenen diferents funcions:
  • Incisius: tallar (8)
  • Canins: esgarrar (4)
  • Premolars i molars: triturar (20)
• Glàndules salivals: Submaxil·lars, sublinguals i paròtides.
• Llengua: Òrgan musculós on es localitzen les papil·les gustatives. Funció de moure, capturar i distribuir l'aliment. A la boca, l'aliment és triturat i ensalivat formant el bol alimentari.

Faringe

Estructura envoltada de músculs ubicada a la part posterior de la boca. La seva funció és la conducció de l'aliment. Òrgan comú als aparells digestiu i respiratori, comunicant...

Enginyeria Genètica

L'enginyeria genètica és la ciència biològica que tracta la manipulació i transferència dels gens (ADN) d'un organisme a altres. És necessari tenir moltes còpies de fragments d'ADN per al seu estudi i manipulació (PCR). S'han de tenir en compte les normes universals de l'ètica i la dignitat humana.

Aplicacions de la Biotecnologia

• Salut: Obtenció de fàrmacs.
• Agricultura i Ramaderia: Augment de la producció.

Ciències Transgèniques

Introduir el gen a la cèl·lula mitjançant un vector. El gen dins la cèl·lula s'integra a l'ADN. Si això s'ha fet a la cèl·lula ou, quan l'organisme es desenvolupi, totes les seves cèl·lules portaran ADN recombinat. Si l'hem introduït a l'organisme, sintetitzarà una proteïna....

Cicle Cel·lular: Interfase, Mitosi i Meiosi

Un cop acaba el període de creixement d'una cèl·lula, comença el procés de divisió cel·lular, que donarà lloc a dues cèl·lules filles.

Interfase

La interfase és l'estat habitual i actiu en què es troben les cèl·lules. Durant aquesta fase, la cèl·lula desenvolupa la seva activitat, creix i duplica l'ADN per cedir-ne les còpies a les cèl·lules filles. La interfase es divideix en tres etapes:

• Fase G1: La cèl·lula creix i funciona amb normalitat. No hi ha síntesi d'ADN. Algunes cèl·lules romanen sempre en aquesta fase, anomenada fase G0, com ara les neurones.
• Fase S: Es produeix la síntesi d'ADN, per tant, la cèl·lula comença a preparar-se per a la divisió. També es dupliquen

Aparell Reproductor Masculí

• Testicle: Constituïts per túbuls seminífers a les parets dels quals es formen els espermatozoides. Allotjats dins la bossa escrotal (externa, ja que necessiten una temperatura més baixa que la resta del cos).
• Epidídim: Tub (continuació dels túbuls seminífers) on s'emmagatzemen i maduren els espermatozoides.
• Conducte deferent: Connecta l'epidídim amb la uretra.
• Uretra: Conducte de sortida a l'exterior. Connexió de l'aparell excretor i l'aparell reproductor.
• Penis: Òrgan copulador. Constituït pel gland (dilatació davantera) i prepuci (pell que recobreix el gland).
• Vesícula seminal: Secreten un fluid amb nutrients.
• Pròstata: Secreta un líquid alcalí per a neutralitzar el pH a la uretra.
• Glàndula de Cowper:

Característiques generals

• Visió antropocèntrica del món.
• Creença que la Terra té 6000 anys d’antiguitat.
• Falses evidències de sentit comú.

L’evolucionisme assenyala que les espècies biològiques sofreixen canvis o es transformen al llarg del temps.

Lamarckisme

Segons Lamarck:

1. Els éssers vius tenen un impuls intern cap a la perfecció i la complexitat.
2. L’adaptació al medi produeix modificacions morfològiques (“la funció crea l’òrgan”).
3. Els guanys morfològics individuals passen a les generacions següents, és a dir, els caràcters adquirits s’hereten.

Darwinisme

Les bases de la teoria de Darwin són les següents:

• L’elevada capacitat reproductora dels éssers vius.
• La variabilitat de la descendència.
• L’actuació del procés

Mecanisme de la Transcripció en Procariotes

Té lloc al citoplasma. Etapes:

• Iniciació
• Elongació
• Finalització
• Maduració

Iniciació

Regió promotora: seqüència de nucleòtids que indica el punt d'inici de la transcripció.

La cadena d'ADN que conté aquesta regió serà el filament patró. La RNA-polimerasa es fixa en aquest punt, desenrotlla una volta d'hèlix i comença la polimerització.

Elongació

La RNA-polimerasa sintetitza l'ARN complementari a la cadena d'ADN motlle.

L'elongació consisteix en la incorporació, un a un, dels nucleòtids complementaris.

L'ARN es sintetitza en direcció 5' → 3'. A mesura que l'ARN es va sintetitzant es va desenganxant del seu motlle d'ADN i la doble hèlix es torna a enrotllar.

Finalització

Finalitza quan...

Sistema Nerviós Perifèric: Components

2.3.2. SNP: Part del SN

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP) connecta els efectors i receptors amb els centres del Sistema Nerviós Central (SNC). Està format per:

• Nervis Cranials: 12 parells que sorgeixen de la part ventral de l'encèfal. Connecten amb òrgans del cap, la part superior del tronc i diversos òrgans interns.
• Nervis Espinals: 31 parells (8 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 6 sacres) que sorgeixen de la medul·la espinal pels espais intervertebrals. Són nervis mixtos, formats per neurones sensitives i motores, que innerven receptors i efectors de diferents zones del cos.
• Ganglis Raquidis: Ganglis formats per les neurones sensitives de les vies aferents. Les neurones motores, en sortir de la

Sistemes de Coordinació en Animals

Hi ha dos sistemes encarregats de la funció de relació i coordinació en els animals:

Coordinació Nerviosa

• Realitzada per impulsos nerviosos de naturalesa electroquímica.
• La informació es duu a un punt específic de l’organisme.
• Acció ràpida i precisa, però el seu efecte decreix immediatament.
• Existència de cèl·lules especialitzades (neurones).

Coordinació Hormonal

• Realitzada per la producció de substàncies químiques (hormones).
• La informació arriba a cèl·lules o òrgans determinats (diana).
• Acció lenta, però el seu efecte dura llargs períodes de temps.
• Les hormones són produïdes en òrgans especialitzats (glàndules endocrines).

El Sistema Nerviós: Fibres i Impulsos

Fibres Nervioses

Axó + cèl·lula...

El sistema endocrí: control i coordinació

Aquest sistema s'encarrega de l'autocontrol i la coordinació de l'organisme.

Funcions principals

• Manteniment de l'homeòstasi i d'un nivell mínim d'estrès.
• Control del creixement, el desenvolupament sexual i la reproducció de l'organisme.

Característiques generals

Les cèl·lules s'agrupen en glàndules endocrines, que produeixen unes substàncies, les hormones, que aboquen directament a la sang.

• Hormones: Substàncies químiques produïdes per glàndules, transportades per la sang, que actuen inhibint o activant altres òrgans.
• Glàndules endocrines: Són les glàndules que sintetitzen i alliberen hormones al medi intern per arribar als òrgans diana.
• Cèl·lules diana: Són les que tenen receptors específics

El Sistema Nerviós i els Sentits: Conceptes Clau

1. El Circuit de la Resposta Nerviosa

El procés de resposta segueix una seqüència clara:

1. Estímul
2. Receptor
3. Coordinador
4. Elaboració de la resposta
5. Efector

2. Tipus de Respostes dels Efectors

• Motora: Els efectors són els músculs, generant moviment.
• Secretora: Els efectors són les glàndules, produint secrecions.

3. Sentits i Tipus de Receptors

• Vista: Fotoreceptor
• Oïda: Mecanoreceptor
• Gust: Quimioreceptor
• Olfacte: Quimioreceptor
• Tacte: Mecanoreceptor
• Equilibri: Mecanoreceptor

4. Parts de l'Ull i les Seves Funcions

1. Cristal·lí: Lent ajustable que enfoca la llum.
2. Pupil·la: Obertura que regula la quantitat de llum que entra a l'ull.
3. Humor Vitri i Aquós: Substàncies que mantenen la turgència i forma de l'ull.