Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Processos Anabòlics: Síntesi de Glúcids, Lípids i Aminoàcids

Biologia5,07 KB

Anabolisme heteròtrof dels glúcids

Aquest procés es divideix en dues fases principals:

Síntesi de glucosa: Gliconeogènesi

La glucosa s'obté a partir de l'àcid pirúvic generat en processos catabòlics, o a partir del cicle de Calvin en organismes autòtrofs. En animals, la gliconeogènesi es realitza principalment al fetge i al ronyó.

Els precursors provenen de:

  • Animals: Glicòlisi, aminoàcids i àcid làctic (cicle de Cori).
  • Vegetals i microorganismes: Glicòlisi, aminoàcids i àcids grassos.

Aquesta via comparteix alguns enzims reversibles amb la glicòlisi, però té reaccions específiques i irreversibles:

  • Conversió de l'àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic.
  • Transformació de la fructosa-1,6-difosfat en fructosa-6-fosfat.
  • Conversió
...
Continua llegint "Processos Anabòlics: Síntesi de Glúcids, Lípids i Aminoàcids" »

Ecosistemes i Biodiversitat: Una Introducció

Biologia3,16 KB

Ecosistemes i Biodiversitat

Definicions

Ecosistema

Ecosistema: Conjunt d'éssers vius, o biocenosi, juntament amb el lloc que habiten, o biòtop. El lloc que ocupa cada organisme o cada espècie es coneix com a hàbitat i la funció que fa en l'ecosistema es diu nínxol ecològic. Entre els éssers vius d'un ecosistema existeixen unes relacions imprescindibles per a l'ecosistema. Poden ser intra o interespecífiques. Les dimensions dels ecosistemes són molt variables, ja que un ecosistema pot trobar-se en una bassa o englobar tot un bosc.

Bioma

Bioma: Conjunt d'ecosistemes característics d'una zona biogeogràfica que és anomenat a partir de la vegetació i de les espècies d'animals que hi predominen. Exemples: Bosc tropical, sabana, desert,...

Continua llegint "Ecosistemes i Biodiversitat: Una Introducció" »

Replicació de l'ADN: Procés Complet en Bacteris i Eucariotes

Biologia2,51 KB

Mecanisme de Duplicació de l'ADN en Bacteris

Fase d'Iniciació

La Helicasa trenca els ponts d'hidrogen entre els dos filaments complementaris i els separa perquè serveixin de patrons. El desenrotllament de la doble hèlix dona lloc a superenrotllaments en la resta de la molècula, capaços d'aturar el procés. Per això, cal l'acció de Topoisomerases que eliminin les tensions de la fibra d'ADN.

Després, intervenen unes proteïnes que s'enllacen sobre l'ADN de filament únic (proteïnes estabilitzadores) que tenen la funció de mantenir la separació dels dos filaments complementaris. D'aquesta manera, s'inicia la formació de la forqueta de replicació.

Fase d'Elongació

Cap ADN-polimerasa no pot actuar sense encebador. Primer hi intervé una...

Continua llegint "Replicació de l'ADN: Procés Complet en Bacteris i Eucariotes" »

Desenvolupament Embrionari: De la Fecundació a la Formació Fetal

Biologia2,86 KB

La gonadotropina coriònica (GCH) és una hormona glucoproteica que secreta l’embrió i que actua sobre el cos de la mare, fent que la paret de l’úter es mantingui en condicions òptimes per acollir i nodrir l’embrió.

La cèl·lula resultant de dos gàmetes s’anomena zigot. Aquest procés succeeix durant la fecundació a les trompes de Fal·lopi. El zigot es dividirà per segmentació al llarg dels primers dies, per mitosi.

Al cap d’una setmana, el preembrió ja és a l’úter i comença la implantació a l’endometri. Les primeres cèl·lules, fins a setze, que formen l’embrió són cèl·lules mare totipotents. Quan aquest nombre augmenta, passen a ser cèl·lules mare pluripotents.

Entre els dies 5 i 6 després de la fecundació,...

Continua llegint "Desenvolupament Embrionari: De la Fecundació a la Formació Fetal" »

Estructura cel·lular: orgànuls i funcions

Biologia3,26 KB

Reticle endoplasmàtic

Sistema membranós compost per una xarxa de cisternes, vesícules i túbuls sinuosos.

Reticle endoplasmàtic rugós (RER)

Presenta ribosomes a la cara citoplasmàtica i vesícules de transport.

Reticle endoplasmàtic llis (REL)

No té ribosomes. Sintetitza lípids. Detoxificació: transforma substàncies tòxiques en productes menys tòxics i eliminables per la cèl·lula.

Aparell de Golgi

Proper al nucli, a la cèl·lula animal envolta el centríol. Són agrupacions en paral·lel de sàculs discoïdals i de vesícules de secreció.

Funcions:

  • Maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
  • Glicosilació de lípids i proteïnes.
  • Síntesi de polisacàrids.

Lisosomes

Vesícules petites que contenen...

Continua llegint "Estructura cel·lular: orgànuls i funcions" »

Avenços Mèdics: Cèl·lules Mare, Antibiòtics i Trasplantaments

Biologia5,21 KB

Cèl·lules Mare Embrionàries i Diabetis Tipus 1

La capacitat de regenerar teixits de les cèl·lules mare és fonamental per al desenvolupament de la medicina regenerativa. En el futur, les tècniques amb cèl·lules mare embrionàries podrien contribuir a la curació de la diabetis de tipus 1 mitjançant la substitució del teixit pancreàtic danyat.

Antibiòtics: Descobriment, Ús i Resistències

A més de les vacunes, els antibiòtics han estat un recurs fonamental en la medicina moderna. A continuació, es detallen aspectes clau sobre ells:

  • Els primers antibiòtics utilitzats eren produïts per microorganismes. Actualment, la majoria són producte de síntesi química.
  • El descobriment dels antibiòtics va començar amb Alexander Fleming. El
...
Continua llegint "Avenços Mèdics: Cèl·lules Mare, Antibiòtics i Trasplantaments" »

Replicació de l'ADN: Mecanismes, Hipòtesis i Descobriments

Biologia8,4 KB

Introducció al Dogma Central i Funcions de l'ADN

El flux d'informació genètica generalment segueix el patró ADN → ARN → Proteïnes (amb excepcions com els retrovirus, que poden sintetitzar ADN a partir d'ARN). La replicació de l'ADN, que en eucariotes ocorre al nucli (i al citosol en procariotes), té dues funcions principals durant la vida de la cèl·lula:

  • Transmetre la informació genètica de manera fidel a les cèl·lules filles durant la divisió cel·lular (replicació).
  • Permetre l'expressió d'aquesta informació genètica en forma de proteïnes, procés que implica la transcripció (d'ADN a ARN) i la traducció (d'ARN a proteïna).

Models de Duplicació de l'ADN

La duplicació de l'ADN és el procés pel qual, a partir d'una molècula...

Continua llegint "Replicació de l'ADN: Mecanismes, Hipòtesis i Descobriments" »

Sistema endocrí: Retroalimentació i neurohormones

Biologia1,73 KB

Retroalimentació (Feedback)

El funcionament del sistema endocrí es realitza mitjançant retroalimentació negativa (feedback):

  1. La glàndula rep la informació per a la secreció de l'hormona.
  2. La glàndula allibera l'hormona.
  3. L'hormona actua en l'òrgan o cèl·lula diana, la qual cosa produeix un canvi en el medi intern.
  4. El canvi en el medi intern és detectat per la glàndula secretora i inhibeix la secreció de l'hormona fins que es rebi una nova ordre de secreció.

Neuroglàndules i neurohormones

Neuroglàndules o cèl·lules neurosecretores: Són glàndules compostes per cèl·lules nervioses transformades.

Neurohormones: Són hormones segregades per alguns components del sistema nerviós.

Vertebrats

  • Neuroglàndules: hipotàlem, hipòfisi i medul·la
...
Continua llegint "Sistema endocrí: Retroalimentació i neurohormones" »

Procés Digestiu: Ingestió, Digestió, Absorció i Defecació

Biologia3,11 KB

Processos a l’Aparell Digestiu


Ingestió

Procés d'incorporació de l'aliment a l'organisme. L'aliment passa a la faringe empès per la llengua en procés de deglució. És un procés voluntari.

Transport

Mitjançant els moviments peristàltics (contracció – dilatació dels músculs).

Digestió

Degradació dels aliments en molècules més senzilles que puguin ser absorbides i passar a l'aparell circulatori. Pot ser:

  • Digestió mecànica: degradació física. Masticació, trituració i fragmentació.
  • Digestió química: transformació de les molècules orgàniques en altres més senzilles mitjançant l'acció d'enzims. Pot ser: intracel·lular (a l'interior de les cèl·lules), extracel·lular (fora de la cèl·lula però dins l'aparell digestiu)
...
Continua llegint "Procés Digestiu: Ingestió, Digestió, Absorció i Defecació" »

Microorganismes i Bacteris: Guia Completa de Biologia

Biologia5,56 KB

Els Microorganismes: Concepte i Tipus

Els microbis són éssers vius de mida microscòpica que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, autòtrofs o heteròtrofs.

Organització Cel·lular dels Microorganismes

  • Procariotes:
    • Domini Archaea: arqueobacteris.
    • Domini Bacteria: eubacteris.
  • Eucariotes:
    • Domini Eukarya: protozous i fongs.

(Els virus són matèria viva que no té activitat vital fora de la cèl·lula.)

Unitats de mesura: 1 mm = 10³ µm = 10⁶ nm = 10⁷ Å.

Els Bacteris: Morfologia i Estructura

Tipus Morfològics de Bacteris

Existeixen 4 tipus morfològics principals de bacteris:

  • Bacils: forma de bastó.
  • Espirils: forma de bastó cargolat.
  • Cocs: forma esfèrica.
    • Agrupació de cocs:
    • 1 direcció: estreptococs.
    • 2 direccions: estafilococs.
    • 3 direccions:
...
Continua llegint "Microorganismes i Bacteris: Guia Completa de Biologia" »